Era hijo natural del Rey Don Pedro I de Castilla, apodado "el Cruel", y los datos históricos no clarifican con rotundidad la causa de su muerte. Algunos historiadores sospechaban que podría haber muerto envenenado mientras se encontraba recluido junto con su hermano Diego. Un equipo multidisciplinar de investigadores, coordinado por el Dr. Miguel C. Botella de Facultad de Medicina de la Universidad de Granada y formado por especialistas del Hospital Clínic de Barcelona, la propia Universidad de Granada, la Universidad de Alcalá de Henares y la Dirección General de Policía Científica de Madrid, se desplazó a Toledo en octubre para obtener el máximo de información posible de sus restos momificados.
El Grupo de Paleopatología del Hospital Clínic, el único equipo especializado en el estudio histopatológico de momias en España, forma parte del Servicio de Anatomía Patológica de este hospital y está liderado porel Dr. Pedro L. Fernández. También forman parte otros especialistas como los doctores Esteban, Bombí y Ordi, del mismo servicio, el Dr. Agustín Franco, del servicio de Urología y dos técnicos de laboratorio, Montserrat Tortosa y Eva Fernández. Puntualmente, como en este caso, se requiere la colaboración de otros especilistas como radiólogos y microbiólogos. Gracias a la autorización y la colaboración de las Hermanas Dominicas del monasterio, y un completo equipo endoscópico de última generación cedido por la empresa Olympus, este grupo se encargó del estudio anatomopatológico y toxicológico de las partes blandas de la momia. Mediante instrumentos flexibles de 5 mm de diámetro, con una gran calidad de imagen y profundidad de campo, se estudió el interior de la momia y se tomaron muestras biológicas respetando al máximo la integridad física de los restos del Infante. Se extrajeron pequeñas porciones de tejidos conservados, como el nervio óptico, corazón o pulmón, y se exploraron zonas como el cráneo, el interior de la columna vertebral o el abdomen, de donde también se tomaron muestras. Los especialistas procedentes del resto de instituciones se encargaron del análisis por tomografía computerizada y el escáner de superficie 3D de alta precisión.
El conjunto de muestras que ha ofrecido mayor información hasta el momento procede del pulmón, que parecía tener un volumen superior a lo que cabría esperar tras un proceso de momificación. Las pruebas que se han realizado hasta el momento con este tejido parecen indicar una exposición crónica al humo, probablemente procedente de chimenea u hogar, y una frecuente presencia de macrófagos alveolares y hematíes, que podría estar asociada con un proceso inflamatorio y hemorrágico. La microscopía electrónica de barrido no ha detectado por ahora la presencia de tóxicos como arsénico o cianuro. A la espera de nuevos resultados, esto permite suponer que el infante habría fallecido por muerte natural y no envenenado como se sospechaba.
Para más información:
Hospital Clínic de Barcelona
Marc de Semir, jefe del área de Comunicación y Relaciones Externas (mdesemir@clinic.ub.es <mailto:mdesemir@clinic.ub.es>) Margarita Becerra, colaboradora
Tel.: 93 227 57 00
——————————————————————————————————————————————————————————————
Dins d’un equip multidisciplinar desplaçat a Toledo, coordinat per la Universitat de Granada:
El Grup de Paleopatologia del Clínic participa a l’estudi de la mòmia de Don Sancho
Els historiadors mai han pogut aclarir les circumstàncies en què va morir, al 1370, l’Infant Sancho de Castilla. Un equip multidisciplinar, del qual formen part diversos metges i especialistes de l’Hospital Clínic, va realitzar un detallat estudi morfològic, anatomopatològic i toxicològic que sembla descartar la mort per enverinament.
Barcelona, 21 de desembre de 2006. Amb motiu de les obres de restauració del Monasterio de Santo Domingo el Real de Toledo es va plantejar la possibilitat d’accedir a les restes momificades de l’Infant Sancho de Castilla y Sandoval. Aquest petit infant, mort entorn als 7 anys, va morir el 1370. Erafill natural del Rei Don Pedro I de Castilla, conegut com "el Cruel", i les dades històrics no clarifiquen amb claredat el motiu de la mort. Alguns historiadors sospitaven que podria haver mort enverinat mentres es trobava recluit amb el seu germà Diego. Un equip multidisciplinar d’investigadors, coordinat pel Dr. Miguel C. Botella de la Facultat de Medicina de la Universitat de Granada i format per especialistes de l’Hospital Clínic de Barcelona, la mateixa Universitat de Granda, la Universitat d’Alcalá de Henares la Direcció General de la Policia Científica de Madrid, es va desplaçar a Toledo a l’octubre per obtenir el màxim d’informació possible de les seves restes momificades.
El Grup de Paleopatologia de l’Hospital Clínic, l’únic especialitzat en l’estudi histopatològic de mòmies a Espanya, forma part del Servei d’Anatomia Patològica d’aquest Hospital i està liderat pel Dr. Pedro L. Fernández. També formen part altres especialistes com els doctors Esteban, Bombí i Ordi, de mateix servei, el Dr. Agustín Franco, del servei d’Urologia i dos tècnics de laboratori, Montserrat Tortosa i Eva Fernández. Puntualment, com en aquest cas, es requereix la col·laboració d’altres especialistes com radiòlegs i microbiòlegs. Gràcies a l’autorització i la col·laboració de les Germanes Dominiques del monasteri, i un complert equip endoscòpic d’última generació cedit per l’empresa Olympus, aquest grup es va encarregar de l’estudi anatomopatològic i toxicològic de les parts toves de la mòmia. Mitjançant instruments flexibles de 5 mm de diàmetre, amb una gran qualitat d’imatge i profunditat de camp, es va estudiar l’interior de la mòmia i van prendre mostres biològiques respectant el màxim la integritat física de les restes de l’infant. es van extreure petites porcions de teixits conservats, com el nervi òptic, cor o pulmó, i es van explorar zones del crani, l’interior de la columna vertebral o l’abdomen, d’on també es van prendre mostres. Els especialistes procedents de la resta d’institucions es van encarregar de l’anàlisi per tomografia computeritzada i l’escàner de superfície 3D d’alta precisió.
El conjunt de mostres que han ofert major informació fins al moment procedeixen del pulmó, que semblava tenir un volum superior a l’esperat després d’un procés de momificació. Les proves que s’han realitzat fins el moment amb aquest teixit sembla indicar una exposició crònica al fum, probablement procedent de la xemeneia o de la llar, i una freqüent presència de macròfags alveolars i hematies, que podria estar associada amb un procés inflamatori i hemorràgic. La microscopia electrònica de rastreig no ha detectat per ara la presència de tòxics com arsènic o cianur. A l’espera de nous resultats, això permet suposar que l’infant hauria mort per causes naturals i no per enverinament com es sospitava.
