Són els casos de corrupció descoberts en els diferents Governs socialistes i, qui sap si també, del present i futurs Governs populars (ja veurem en quÞ acabarÓ el tema Piqué i els que estén per sortir), en el procedir, individual o en colla, de tants responsables polítics nacionals o regionals, de tants alts cÓrrecs, de tants Roldans, Guerres, Palots, De la Roses, Manglanos, Condes, de tant casos GAL, FILESA, BOE, Expo 92, Banesto, Soller, Zamora, escoltes ilÀlegals, o de les ara ja no tan de moda denúncies de corrupció i nepotisme que han condu´t a la Comissió europea a la seva dimissió, i tants etcÞteres. Fets, com dic, normals. Res que no pugui suportar una jove democrÓcia com la nostra, forta i d’una estabilitat d’una solidesa a prova del que calgui. Que ningú no s’enguanyi ni s’equivoqui en pensant el contrari. Almenys és el que diuen (i quÞ millor cosa que predicar amb l’exemple) els nostres líders i, de moment, aquí som.
En canvi, quan el sistema es corromp a la base, quan s¢n els nostres ajuntaments i representants els que abusen abjectament de llurs ve En petits municipis semirurals com el meu, Villa del R¡o, i a tants i tans altres d’aquest pa¡s on s’han importat del passat les velles estructures feudals (si veritablement hi van desaparSixer alguna vegada) i on el consistori encara no ha assimilat els conceptes de democr.cia i legalitat, la freq_Sncia de determinades pr.ctiques irregulars, com a m¡nim, ha acabat per avalar-les, amb la particularitad que aix= s¡ que ens afecta i molt. En nombrosos d’aquests petits i no tan petits muncipis, l’autoritat de minosculs i mafiosos «lobbies» locals ‘s l’onica llei i el senyor batlle, «crani privilegiat», el seu notari, i nom’s aix=. No n’hi ha res m’s. La just¡cia (especialment l’administrativa) ‘s cara, enrevessada, lenta i no sempre massa justa i aquests «poderosos s.trapets» neofeudals s¢n conscients de les nostres limitacions. A m’s a m’s no es prudent revelar-se contra la m. que ens d¢na el pa de cada dia, tot i que ens fustigui l’esquena. I a nosaltres, imbScils ciutadans, per art d’un ordre just, equitatiu i c¡vic uns administrats, no ens queda m’s eixida que cridar en el buit sense direcci¢ ni direcci¢ concretes i esperar que algo, almenys, se solidaritzi amb la nostra impotSncia des del consol dels ximples amb una fingida resignaci¢. Aquesta prodigalitat Stica en les relacions sociopol¡tiques i socioecon¢miques locals, aquesta mena de micromoral caciquil no ‘s de les coses que m’s visiblement sacsegen un sistema macromoral hi acostumat com el nostre. Per=, indubtablement, q_estiona la seva legitimitat institucional i ‘s perillosa per a la nostra democr.cia i els seus valors, tant o m’s que els casos de gran corrupci¢. En el medi rural, de poc serveixen la representaci¢ pol¡tica i les lleis ben volenteroses si aquest ramat de cacics decimon=nics en forma de politiquets mercenaris i d’empresaris protocapitalistes no desapareixen de la fisonomia local. +s el desig i l’esperanza dels que estimem aquests petits espais socials i volem viure-hi respectant les normes m’s b.siques de convivScia de la nostre contemporaneitat.Autor
