Aquest text, que
figura en el diploma lliurat aquesta tarda al president de la Generalitat,
Jordi Pujol, en motiu de la concessió del Premi Europeu Herbert Batliner al
Mèrit pels petits països, l’ha utilitzat el president de la Generalitat per
dir als periodistes que el subscriu íntegrament i que reflexa molt bé quin
és el paper de Catalunya a Europa.
Jordi Pujol, que ha estat guardonat a Salzburg (Àustria) per l’Institut
Europeu Herbert Batliner per la seva contribució a la construcció d’Europa
ha alertat sobre el menyspreu amb què es qualifica sovint els països petits:
“Com si les nacions petites, amb estat o sense estat, no poguessin jugar cap
mena de paper en el món d’avui. Països com Catalunya amb una llengua parlada
habitualment per 7 milions de persones, o economies o cultures com les
nostres hi ha qui diu que no hi tenen cabuda”.
El president català, pel fet de trobar-se a Àustria, ha explicat els orígens
de la identitat catalana i la pèrdua de la independència en motiu de la
guerra de successió de 1714, cosa que li ha permès esmentar que els catalans
varen lluitar a favor de l’Arxiduc Carles, el mateix que després seria l’
emperador d’Àustria Carles VI.
Després d’esmentar el període de decadència subsegüent al 1714, el qual va
seguir un renaixement demogràfic i econòmic social i cultural, lingüístic i
finalment polític, Pujol ha reconegut que “el nivell d’autonomia que ara té
Catalunya no és prou satisfactori des del nostre punt de vista, però
representa un progrés important respecte de la nostra situació anterior”.
La màxima autoritat de Catalunya ha fet una defensa de la vitalitat i
creativitat dels països petits com Catalunya, que no es troben obligats a
defensar cap frontera, com els països grans, sinó que les traspassen.
Amb aquest homenatge, l’Institut Europeu Herbert Batliner reconeix “el
treball fet pel desenvolupament i la integració europea de Catalunya”. El
premi consisteix en un diploma, una medalla i una dotació econòmica de
30.000 euros. La primera edició d’aquest premi bianual atorgat per Batliner,
advocat i mecenes de Liechtenstein, va correspondre al president d’Estònia,
Lennert Mari.
El lliurament del premi ha consistit en un acte acadèmic amb música de
Mozart i els himnes d’Europa i d’Àustria. A més del president, hi ha
intervingut els presidents de l’Institut Europeu, Herbert Batliner, i la
ministra d’Afers Exteriors d’Àustria, Benita Ferrero-Waldner, que ha parlat
sobre “el futur de la Unió Europea i de les regions”. Un dels parlaments ha
anat a càrrec de l’exvicecanceller, Erhard Busek, que ha estat el
responsable de glossar sobre l’homenatjat. Així, a més de fer un repàs per
la trajectòria política del president Pujol, ha destacat tres punts
importants en els quals el mandatari català ha contribuït en la construcció
europea: la creació del Patronat Català Pro-Europa, l’Assemblea de les
Regions d’Europa, que va arribar a presidir i l’Euroregió. També hi eren
presents l’expresident d’Àustria i exsecretari general de les Nacions
Unides, Kurt Waldheim, i l’expresident de la Comissió Europea, Jacques
Santer.
A més de protagonitzar aquest homenatge, el president de la Generalitat ha
assistit a la cerimònia d’inauguració oficial del Festival de Música de
Salzburg, un dels més reconeguts del món (al Felsenreitschule). Durant
aquest acte hi hagut parlaments del president federal, Thomas Krestil, del
canceller d’Àustria, Wolfgang Schüssel, del president del “land” de
Salzburg, Franz Schausberger, i del director del Festival, Peter Zuricka.
Aquí ha tingut ocasió de conversar amb Schüssel i altres mandataris presents
a la sessió d’obertura.
Abans, però el president català, que va acompanyat de la seva esposa, Marta
Ferrusola, ha estat rebut pel president del land de Salzburg i ha mantingut
una reunió amb el president de l’Austrian Economic Chamber, Cristoph Leitl.
Finalment, Jordi Pujol serà també un dels convidats al sopar que el
president d’Àustria oferirà als estadistes europeus presents al Festival,
entre altres els presidents de Portugal, Estònia, Letònia i Lituània.
