El president de Catalunya ha fet una invitació als països llatinoamericans a fer una introspecció de perquè uns països han estat capaços de progressar i d’altres, en canvi, estan immersos dins d’una greu crisi, quan les circumstàncies històriques, econòmiques, i socials, son semblants i el suport polític i financer dels organismes internacionals també ha estat semblant. En aquest sentit, Pujol ha reconegut que desprès d’una dècada dels vuitanta, qualificada per tothom com “perduda”, entre 1990 i al 2000 va haver un creixement important, d’un tres per cent –“xifra que no es suficient per superar la pobresa”-, però que ha estat fonamentada bàsicament en el creixement de Mèxic, Xile i Brasil. És aquí quan el mandatari català s’ha preguntat “perquè alguns països van be o molt be i altres van malament o molt malament”.
En resposta a algunes intervencions anteriors a la taula rodona constituïdes per jerarquia eclesiàstica i diplomàtics, tots ells d’Amèrica llatina, Pujol ha reclamat un esforç col·lectiu d’aquells països per sortir endavant, sense que això suposi recordar, però no com a única causa de la crisi l’espoli de la colonització espanyola, o el cert espoli que ara també provoquen moltes multinacionals i els Estat Units. El President de la Generalitat ha inclòs Europa en aquesta hipocresia, que no ten cap escrúpol en defensar per exemple el consum del cafè del comerç just i a l’hora es protegeix d’invertir o de comprar productes de països en vies de desenvolupament.
Finalment Pujol ha recordat com els experts es van equivocar en la diagnosi sobre la riquesa del mon, com quan fa uns anys apostaven pel progrés d’Àfrica i parlaven en canvi d’un gran retrocés del sud-est asiàtic.
