El mandatari ha posat aquest aspecte com a exemple del gran canvi sofert per la societat catalana, i pel món en general, en els darrers quatre anys fet que justifica que s’hagin fet unes noves jornades sobre aquest tema.
El president ha aprofundit en l’afirmació d’hostilitat i ha explicat que no es tracta d’una ideologia exclusivament política: “Aquesta ideologia dominant té, evidentment una traducció en la política dominant a Espanya, però no es tanca exclusivament en la política”. I ha afegit que aquest sentiment contrari a Catalunya no se centra només en voler més o menys diners o en tenir més o menys competències, sinó que és una animadversió contra Catalunya: “Només cal posar la televisió i la ràdio, escoltar els tertulians, llegir els diaris, els uns i els altres, els que es diuen progressistes i els que no se’n diuen; ho comparen en un anys enrere i veuran quina ha estat tota aquesta evolució”.
El mandatari català ha reclamat lluitar contra aquesta situació i contra els canvis amb els quals s’enfronta al societat catalana i que queden reflectits en el llibre de conclusions. En aquest sentit, el president n’ha destacat tres: La globalització, la immigració i la sensació d’inseguretat. Pel que fa a la globalització ha indicat: “Catalunya és un país especialment ben situat per ser sensible a aquestes qüestions perquè és un país habituat a haver de fer dues coses: la defensa de la pròpia identitat i fer-ho en un marc més ampli, espanyol, europeu i mundial. La globalització té més coses positives que negatives, però no podem permetre que es converteixi en una acumulació de molta riquesa en poca gent”.
La immigració no és, tal com ha dit el mandatari català, una qüestió nova, però sí que ha advertit que en els darrers anys ha canviat molt i ha agafat més intensitat; i ha afegit que no afecta només a Europa, sinó a tot el món. Ha explicat que és un fenomen molt gran i si ens situem a Catalunya és gran “per volum, conseqüències i pels seus riscos, socials econòmics i identitaris. Catalunya –ha continuat- és un país que ja va molt situada en el límit de la integració de gent. Tant al límit va, que molts especialistes consideraven en el passat que Catalunya ho tenia molt difícil per sobreviure i més amb la situació política que vivíem. Ara es torna a plantejar i amb derivacions de tota mena”.
En aquest punt el president ha lligat aquest problema amb la sensació d’inseguretat, provocada per molts motius, entre els quals hi ha el fet que alguns dels immigrants ha de sobreviure en terres que els són estranyes. Però el president ha parlar de la inseguretat com de la por, la por a la immigració, però també a moltes altres coses, com pot ser les noves tecnologies, les clonacions, etc.
Els eixos de les Jornades de debat Catalunya Demà
Aquests tres aspectes, sumats a la sensació d’hostilitat d’Espanya a Catalunya han de tenir una resposta de lluita, segons el president, per part de la societat catalana i també dels polítics, però “els polítics sols no ho podem fer perquè sembla que un polític valent ha d’acabar sent un suïcida -ha afegit el president-. En general necessitem doncs, informació, tècnica, coratge i valentia”. De fet, per Pujol, en els darrers tres o quatre anys ja s’ha notat aquest canvi i ha avançat que cada cop es percep més una mobilització de la societat catalana, situació que no es va donar en el moment de reclamar, per exemple, una millora del finançament. Pel president de la Generalitat, “això canvia i en els darrers dos o tres anys així ho sembla. Crec que cada cop es va reaccionant i més sobre la situació de Catalunya a Espanya. Nosaltres tenim una idea d’Espanya, però Espanya no té una idea de Catalunya perquè tot allò que puguem tenir d’identitat i de país els resulta incomprensible”, ha afirmat.
El llibre de conclusions, tal com ha explicat Jordi Gual, analitza que la societat catalana ha de donar resposta a la globalització, a la ràpida introducció de les noves tecnologies, a l’envelliment de la població i a la creixent valoració del medi ambient per part de la societat catalana.
Entre les respostes que ha apuntat Gual hi ha la de combinar el foment del dinamisme social i empresarial i l’enfortiment de la xarxa social que apaivaga la inseguretat dels ciutadans. També cal fer compatible el treball amb la formació i el descans i exigir més criteris de sostenibilitat.
Gual ha fet especial referència a la Comissió de Valors, un apartat nou en aquestes II Jornades de debat. Així ha descrit tres grans tipus de valors que no està clar que siguin els dominants en la societat catalana d’avui, però, que, sota el parer dels que han intervingut en el debat, cal empènyer per afrontar els nous reptes. Es tracta del pluralismes (des del punt de vista del respecte i la tolerància), la llibertat individual i la solidaritat.
