“Adverteixo que hi ha portuguesos als quals els costa entendre el concepte de Catalunya, el catalanisme i el nacionalisme” diu en un moment de l’entrevista publicada avui i que signa la prestigiosa periodista Maria Joao Avillez.
Respecte a això, el president fa una ficció sobre el que hauria passat amb Portugal annexionada a Espanya des de 1640 ençà si els portuguesos haguessin perdut la revolta d’aquell any. Malgrat la supressió de les institucions polítiques, de la cultura i la llengua portuguesa a l’escola, l’administració i la premsa, diu Jordi Pujol, “no s’hauria perdut el que és la identitat portuguesa i Portugal hauria volgut que aquesta identitat fos reconeguda. Tot això ho podria aconseguir Portugal de maneres diverses. Una, dient que volen la independència, o bé demanant que l’Estat espanyol s’estructurés tenint en compte que a l’Estat espanyol hi hauria Portugal, Catalunya, el País Basc, etc. I s’hauria pogut fer per via pacífica o per via violenta. Amb aquestes dades els portuguesos potser puguin comprendre millor el que és la política catalana avui”.
El president no regateja elogis a la identitat portuguesa: “ja des del segle XII crec que ha tingut sempre idees molt clares respecte al seu destí i, a més, ha tingut un sentit molt fort d’identitat. Això són coses que admiro com a català”.
Fent una valoració de les identitats, Jordi Pujol esmenta el Fòrum 2004, “una iniciativa que respon a la voluntat de tenir des de la pròpia identitat un diàleg mundial sorgeix a Barcelona i no en altres països que, per dir-ho així, se senten més tranquils dins les seves fronteres. Se senten més tranquils i per tant menys inquiets i menys creatius”.