El president reconeix que “hi ha a les Terres de l’Ebre una sensació d’haver quedat reressagades. Durant 150 anys havien perdut posicions. I ara les estan recuperant, però aquest sentiment negatiu encara persisteix, i troba en el riu i el transvasament una manera de manifestar-se. I és que és veritat que un riu, un riu com l’Ebre, representa molt per al sentiment de la gent. Jo he dit i he escrit que si algun moviment de protesta podria entendre era aquest, el de l’Ebre. El que passa és que és una protesta, al meu entendre, molt mal orientada”. I hi afegeix: “és evident que aquestes classes dirigents van viure una vida fàcil, amable, agradable però molt poc dinàmica. En la perspectiva de 150 anys. I remuntar-ho ara no es fa en 5 o en 10 anys. Crec que ara ja s’està canviant però faran falta 10, 15, 20 o 25 per canviar-ho.
Sobre altres causes que han dut a aquesta regressió, el mandatari català en destaca algunes: “En primer lloc les Terres de l’Ebre van participar poc a la revolució industrial. En segon lloc, la seva situació geogràfica no era bona, lluny de Barcelona i València. Tot això ho agreujaven unes comunicacions molt deficients, malgrat el tren. Fruit de la concepció radial de les carreteres espanyoles la comunicació entre València, Tortosa i Barcelona -i conseqüentment amb França- ha estat desastrosa fins fa 30 anys. Finalment és possible que les Terres de l’Ebre no hagin tingut, en bona part d’aquests 150 anys, un lideratge polític i econòmic adequat. En tot cas, el que és cert és que aquest progrés insuficient no es deu en absolut a la manca d’aigua…”
Model de creixement
Preguntat sobre el model de creixement, valora l’agricultura tot i que “amb això sol no faran el gran salt endavant que han de fer. Evidentment, cal la contribució de la indústria, que pot anar des de l’artesania a la producció d’energia, i des de la transformació agrària a la química o el paper. Naturalment un país o una
comarca tenen dret a dir quina mena d’indústria volen, però si al capdavall optessin per no tenir-ne, es condemnarien a un creixement molt inferior al de la resta del país. Finalment hi ha el turisme. Si comparem l’activitat d’ara amb la de fa 20 anys veure’m que n’hi ha molta més, però per sota del que es pot fer. I també hi ha la dinamització del comerç”.
Al respecte, el president adverteix que “cal que la societat de les Terres de l’Ebre també defineixin el seu projecte. I cal una bona entesa entre societat i govern. Voldria parlar-ne amb la gent d’allà, no en termes de protesta, sinó en termes positius, de propostes”.
Sobre les protestes desfermades en aquelles contrades, Jordi Pujol exposa que “no actua en la direcció correcta, ni en la mentalitat amb la qual es podrien resoldre els problemes de les Terres de l’Ebre. Les protestes sistemàtiques i radicals, sense cap actitud positiva, faran mal i crearan divisió, obriran ferides, però no faran avançar ni un pam. I menys encara ho faran la ràbia, la violència, la hiperexcitació. Això fins i tot suposant que aconseguissin que no sortís ni una gota del riu. Perquè ja he explicat quins eren, i en part encara són avui, els problemes del passat i d’avui a les Terres de l’Ebre, i cap d’ells és la manca d’aigua. Són problemes d’una altra mena que una agitació radicalitzada no només no resoldrà, sinó que empitjorarà”.
Oposat a una oposició frontal i interessada
“Si avui encara podem parlar del Roine i d’altres solucions, o simplement de reduir sensiblement el cabal a transvasar, és gràcies a CiU i a les seves esmenes” adverteix el president. Al respecte, continua dient que “l’oposició frontal i interessada del PSC i ERC era inútil i destruïa tota possibilitat de seguir defensant les Terres de l’Ebre en aquest tema. Dels socialistes recordaria que en Borrell no fa tants anys va proposar transvasar 1.800 hm3, sense cap protesta per part del PSC. Ja li va bé que ara nosaltres entomem les crítiques, però tinc la certesa que, arribat el cas, un govern socialista a Espanya no anul·larà el PHN. Aquesta actitud demagògica és molt més accentuada en el cas d’ERC, que en tot això no hi té res a perdre i que sap que no haurà d’assumir cap responsabilitat sobre això”.
Intentant aflorar les contradiccions en què incorre l’oposició, Pujol assenyala “però tot plegat serà més complicat del que ells es pensen. Quin canvi reclamaria? Que no s’enllaci la xarxa de Tarragona -en bona part procedent de l’Ebre- amb la del Ter-Llobregat, un aspecte positiu del PHN? Com pensen donar resposta a la necessitat d’aigua de les conques interiors ara que comencen a haver-hi problemes també a la zona del Ter? ERC està molt còmoda instal·lada en la crítica de tot, però si un dia vol assumir responsabilitats de govern haurà de canviar com un mitjó”.
Finalment, el president de Catalunya es compromet a continuar en la mateixa línia: “Si Tortosa no s’ha desenvolupat més no és perquè no hagi tingut aigua. En el grau que la Generalitat sigui capaç d’actuar sobre les causes reals que expliquin per què aquestes comarques no hagin progressat prou, haurem fet un servei, es tregui o no es tregui aigua del riu… A veure. Qui està fent regadius? Després de 30 anys el Xerta-riu Sénia està desencallat perquè nosaltres ho vam posar com a condició per aprovar el PHN. O qui ha fet el regadiu de la Terra Alta? Això és un benefici o no? Espero que es valori…”.
