Per al conseller en cap aquest acord “és un error de càlcul d’ERC amb el qual només s’ha fet un mal servei al país i a les seleccions perquè, en temes de fons com aquest, a Catalunya necessitem sumar esforços i no dividir-los”. Artur Mas, ha recordat igualment, que el problema de les seleccions “no és de pressupost sinó de capacitat política d’arreglar aquest tema convencent primer al Govern central -perquè ens deixi tenir seleccions pròpies-, i després a les federacions esportives internacionals perquè Catalunya pugui competir”.
Posteriorment, el conseller en cap s’ha desplaçat fins al Palau de Congressos de Catalunya on ha presentat el Llibre Blanc de l’Esport a Catalunya, en un acte que ha aplegat més d’un miler de persones i que ha comptat amb la presència del conseller de Cultura, Jordi Vilajoana, i del secretari general de l’Esport, Josep Maldonado.
El Llibre Blanc és una descripció de la realitat esportiva actual, a partir de la qual s’ha fet una diagnosi de la salut esportiva de Catalunya per determinar les línies de treball que s’han de dur a terme en els propers anys. Aquest ampli estudi de 250 pàgines sobre l’esport a Catalunya incorpora més d’una vintena de conclusions, entre les quals es destaca que Catalunya és un país esportiu potent i amb projecció i que un 63% dels catalans practica alguna activitat física com a mínim dos cops per setmana, un percentatge superior a la mitjana europea.
Entre els assistents a l’acte hi havia esportistes d’elit, en actiu o retirats, com Gemma Mengual, Jose Mari Bakero, David Meca, Iñaki Urdangarín, Adam Raga, Laia Sanz, Melcior Mauri o Àlex Crivillé, entre d’altres; i dirigents esportius com Joan Laporta, David Moner o Joan Antoni Samaranch.
Tots els sectors implicats
El Llibre Blanc és el resultat d’una vasta feina d’anàlisi en què han participat més d’un miler de persones. El seu procés d’elaboració ha volgut implicar els diferents actors del sistema esportiu català. Així, s’han portat a terme en poc més d’un any més de quaranta entrevistes a dirigents, tècnics, esportistes i experts que han donat la seva visió de l’esport a Catalunya, s’ha realitzat una enquesta a més de 400 clubs i entitats esportives del país i s’han organitzat deu debats en diferents parts del territori (Lleida, Girona, Tarragona, Tortosa, Barcelona, Vic, Vilanova i la Geltrú, Sabadell, Mataró i Les Franqueses del Vallès).
Paral·lelament es van convocar set seminaris temàtics dedicats als següents aspectes: Esport i coneixement; Esport, qualitat de vida i civisme; L’associacionisme esportiu; El rol de les administracions públiques; La dimensió econòmica de l’esport; Esport, projecció i identitat, i Promoció i foment de la pràctica esportiva. En conjunt, tota una sèrie d’activitats que han mobilitzat més d’un miler de persones.
Del sondeig s’extreu que l’esport més practicat és la natació (21%), seguit pel futbol (8%) i la gimnàstica de manteniment (6%). Una altra dada significativa, que certifica l’alt nivell de participació esportiva dels catalans, correspon a l’augment de les llicències federatives en els últims 12 anys, que es xifra en prop d’un 30 per cent (de 460.000 llicències s’ha passat a 610.000). La Federació Catalana de Futbol, amb gairebé 160.000 llicències; la Federació Catalana de Bàsquet, amb 75.000, i la Federació Catalana de Caça, amb 65.000, són les capdavanteres en aquest aspecte.
En quant a clubs, de l’anàlisi es desprèn que un 3% de les entitats que han participat a l’enquesta es fundaren fa més de 100 anys, mentre que un 11,6 per cent varen ser creats fa més de 50 anys. El percentatge més important de clubs (45,3%) es dedica a practicar al mateix temps l’esport de competició i el de lleure. El problema que més afecta als clubs –i que, en alguns casos, podria suposar la desaparició d’algun d’històric, segons l’estudi– és la manca de finançament, una preocupació expressada pel 60,9% dels enquestats. No obstant, un 52,5% dels clubs assegura que veu el futur de l’organització amb optimisme, i el 48,5% amplia aquest sentiment al conjunt de l’esport català.
Pel que fa a l’esport d’elit, el Llibre Blanc proposa la consolidació del programa d’Alt Rendiment Esportiu de Catalunya (ARC), la canalització de recursos cap als esportistes d’aquelles modalitats en les quals no resulta fàcil la professionalització, la creació d’una borsa de treball específica per als esportistes d’elit un cop deixin la competició i la realització entre els més joves de programes de divulgació sobre el risc d’utilitzar fàrmacs prohibits per a millorar el rendiment.
Equipaments i instal·lacions
També es fa ressò de la necessitat d’insistir en la normalització lingüística a l’àmbit esportiu i en el procés per al reconeixement internacional de l’esport català, avalat pel 64,4% de la població catalana. A més a més, s’analitza l’esport com a gran filó d’ocupació, ja que dóna feina a 140.000 persones a Catalunya.
El Llibre Blanc també subratlla que Catalunya disposa d’una xarxa important d’instal·lacions i equipaments (integrada per 3.814 pistes poliesportives a l’aire lliure, 3.399 pistes de tennis i 637 pistes poliesportives en pavellons, per exemple), d’uns directius i tècnics esportius cada cop més professionals, de centres d’investigació esportiva capdavanters –com el Centre d’Alt Rendiment de Sant Cugat i l’INEFC– i d’una xarxa d’esport escolar consolidada. Així mateix, concreta que l’esport català de competició té un nivell mig alt i que hi ha un nombre significatiu de catalans que ocupen llocs de responsabilitat en organismes esportius internacionals, alhora que destaca l’existència de mitjans de comunicació especialitzats que compten amb un públic molt ampli.
Entre els aspectes que es poden millorar, la diagnosi posa l’èmfasi en l’impuls de l’esport femení, per a discapacitats i universitari, a més a més de remarcar la necessitat d’aprofundir en l’estímul de l’esport dirigit a la gent gran. També es refereix al caràcter minoritari d’algunes disciplines esportives; al mateix temps que alerta sobre la tendència de la gent jove a canviar l’esport per altres tipus d’oci –tot i que en paral·lel augmenta l’interès pel culte a la salut i el cos- i l’accentuada competitivitat en alguns esports, que pot comportar la pèrdua dels valors educatius que implica l’activitat física, principalment en infants i joves.
L’actualització del model esportiu català –conclou l’estudi– passa per una millora de la integració dels seus elements: les diferents administracions públiques han de cooperar més estretament entre si i les entitats han de cohesionar voluntaris i professionals, entre d’altres aspectes.
