“Per què, tranquil·lament, en un moment que cadascú pugui renunciar al seu esforç de pressió no analitzem quin és el paper de Catalunya dins d’Espanya i quin és el paper que ha de tenir un país que té una personalitat pròpia, que no és un ghetto cultural i lingüístic sinó amb una llengua i cultura pròpies?” Ha dit el president de la Generalitat, Jordi Pujol, durant el seu discurs inaugural de l’exposició “Cataluña, tierra de acogida. Balanç d’una proposta”, que s’ha fet aquest vespre al Museu d’Història de Catalunya.
El mandatari català ha llençat una proposta en què demana que en un moment en què totes les forces catalanes puguin renunciar a les seves respectives pressions es pugui demanar a Espanya analitzar el paper de Catalunya en el conjunt de l’Estat. La proposta del president té com a objectiu poder fer uns plantejaments polítics que permetin no haver de tornar “constantment sobre temes que ja són massa vells i evitar certes reiteracions que també són massa velles”.
Jordi Pujol ha argumentat: ““Quan puguem, potser d’aquí un any o dos, Catalunya podrem dirigir-nos al conjunt d’Espanya, sense pressions especials, parlant-ne obertament perquè s’admeti que Catalunya ha estat solidària, una terra d’acollida. Perquè s’admeti que, per exemple, durant la transició Catalunya hauria pogut fer una molt forta pressió i no la ver perquè sabia que si ho feia posava en perill la democràcia a tota Espanya i, per tant, hi va haver un esforç de contenció”. El president també reclama que a l’hora de parlar del paper de Catalunya es tingui en compte que és un país amb una forta tradició política i ha recordat: “en Tarradellas va dir jo sóc el 115 president de la Generalitat i volia dir que la Generalitat no s’acaba d’inventar ara amb la Constitució i amb la democràcia, sinó i que ve de lluny i ningú més pot dir això”. I ha afegit que “perquè tot això no es té en compte? A veure si arriba un moment en què d’una manera ben constructiva i ben positiva, amb reconeixement de mutus mèrits -perquè tots en tenim- de totes les coses positives que tots tenim, i de tots els factors de grandesa que tenim tots plegats (i evidentment que Espanya en té molts i a Catalunya també tenim els nostres) perquè no podem analitzar això d’una manera una mica més oberta, menys agressiva, menys reductora de com s’està fent ara?”.
En aquesta mateixa línia d’encaix i de comprensió mútua entre Espanya i Catalunya, el president s’ha preguntat sobre el perquè ningú explica l’esforç econòmic que fa Catalunya en el conjunt de l’Estat espanyol: “Si ho expliquem nosaltres ni ens escolten, de vegades. Algú ho ha d’explicar i que no siguem nosaltres, perquè és la veritat, perquè és de justícia explicar-ho i perquè fer que la gent ho entengui és una garantia de convivència en el conjunt de tot l’Estat, fet que és una obligació nostre i d’ells”.
El president ha apuntat un altre aspecte de solidaritat de Catalunya en el conjunt de l’Estat espanyol i ha afirmat: “És que hi ha una sola comunitat espanyola, una, que hagi admès la possibilitat que una gota d’aigua del seu territori se’n vagi a la comunitat del costat?”, en clara referència al Pla Hidrològic Nacional.
Els ghettos culturals i lingüístics
El president ha demanat als diferents estaments de fora de Catalunya que ajudin a reconèixer la realitat del nostre país i, al mateix temps ha criticat el fet que els partits majoritaris a l’Estat espanyol utilitzen acords amb les forces nacionalistes catalanes per criticar als seus adversaris. Aquest fet l’ha considerat inacceptable i ha afegit “si ho fan, és un acte antipatriòtic espanyol”.
En aquest sentit, ha fet referència a les declaracions del president del Govern espanyol, José Maria Aznar, en què assegurava que no tolerarà ghettos culturals i lingüístics a Espanya i ha declarat: “Quan diu això tots sabem que es refereix al País Basc i a Catalunya és absolutament inadmissible, per més que aquest senyor sigui el president del Govern espanyol.
Això no pot ser. Nosaltres no som un ghetto, som una realitat històrica, que ve de lluny, que té la seva força, la seva identitat, que ha estat molt lleial (sobretot en aquests anys de transició), a la tasca col·lectiva espanyola de democràcia, de progrés econòmic i d’integració europea. Per això no se’ns pot dir que nosaltres som un ghetto identitari i lingüístic perquè això és un mal servei i no és el de cap manera pot dir el president del Govern espanyol”.
D’altra banda, el president també ha elogiat la tasca pedagògica que ha fet l’exposició “Cataluña, tierra de acogida” durant els dos anys que s’ha mostrat itinerantment en diverses ciutats espanyoles i que ha fet que més de la meitat dels seus visitants hagin millorat la imatge que té de Catalunya. Aquesta mostra es podrà visitar al Museu d’Història de Catalunya fins el 9 de març. A l’exposició que ha recorregut l’Estat espanyol també s’hi ha afegit una mostra de l’èxit que ha recollit aquest projecte.
