Ramon Margalef va néixer a Barcelona l’any 1919 i es va llicenciar en Ciències Naturals per la Universitat de Madrid l’any 49. Tres anys més tard es va doctorar. Va ser becari de l’Institut d’Investigacions Pesqueres, un centre que més tard va dirigir. També va ser investigador del Centre Superior d’Investigacions Científiques (CSIC) i director del mateix institut a Barcelona.
L’any 1991 va ser designat titular del comitè científic de l’Agència Europea del Medi Ambient pel Parlament Europeu. Ha estat catedràtic d’Ecologia de la Universitat de Barcelona entre els anys 1967 i 1986 i professor emèrit fins l’any 92. També ha estat professor convidat a les Universitats de Puerto Rico, Woods Hole, París, Chicago, Mèxic, Yale, Perusa, Laval, Québec, Davis i Melbourne.
Entre els premis i distincions que ha rebut hi ha: Medalla Príncep Albert de l’Institut Oceanogràfic de París, Premi AG Huntsmand d’Oceanografia Biològica, Medalla Narcís Monturiol de la Generalitat de Catalunya, Premi Santiago Ramón y Cajal del Ministeri d’Educació i Ciència, Foreign Member of the National Academy of Sicience the USA, Premi Italgas de Ciències Ambientals d’Itàlia, Medalla Naumann Thieneman de la Societat Internacional de Limnologia, Premi de la Fundació Catalana per a la Recerca, Premi Humbolt d’Alemanya, Premi Internacional Sant Francesc d’Assís de Medi Ambient en l’apartat d’investigació científica i Premi ECI. També és doctor honoris causa per les universitats de Laval, Aix-Marseille i l’Institut Químic de Sarrià.
El doctor Margalef és un ecòleg especialista en plàncton marí i d’aigües continentals. Les seves idees en el camp de l’oceanografia biològica i de la limnologia han tingut una influència decisiva en l’evolució d’aquestes disciplines en la segona meitat del segle XX. Al llarg de la seva carrera professional ha publicat diversos llibres i treballs científics
