En el seu article el president de la Generalitat explica la creació de la Convenció Catalana per al futur d’Europa i el fet que “ha estat oberta a tots els ciutadans” i que ha tingut la implicació de més de 300 persones de distints sectors de la societat catalana, per tal d’establir els objectius que des de Catalunya es consideren bàsics per al futur d’Europa. En aquest sentit, el mandatari català fa seva la petició de la Convenció que el català sigui una llengua oficial a la UE, “pel fet que és d’ús diari, pel seu potencial cultural i pel fet que més de set milions de ciutadans europeus l’utilitzen regularment”.
El mandatari català ha aprofitat aquest article per recordar que per Catalunya i per Espanya Europa s’ha vist sempre com una “salvació” i, per aquest motiu, Catalunya va ser la primera Comunitat Autònoma que va apostar per la integració a la Comunitat Europea. Així afirma: L’entrada d’espanya a la UE era, més que un fet polític o econòmic, una rectificació històrica després d’un període llarg d’aïllament i d’ignorància mútua d’Espanya i d’Europa”.
Tot i amb això, en l’escrit, el president Pujol recorda que Catalunya sempre ha mirat a Europa. Així fa un repàs a la història de Catalunya i als vincles que ha tingut al llarg dels anys amb el conjunt d’Europa. També insisteix en les aportacions que la cultura catalana ha fet al conjunt europeu i, en aquest sentit, citat a Ramon Llull, el Modernisme, el Noucentisme i l’avantguarda. Tot plegat, inclosa la llengua catalana, mostra, tal com diu Pujol “un retrat d’una nació amb una personalitat pròpia i amb el desig de ser part important en el nou marc que s’estableix en el sí de la Unió Europea”.Autor
