Operació de finançament de 650 milions d’euros per a la Línia 9 del Metro
El Govern ha autoritzat a l’ens administrador de la Línia 9 del Metro, Infraestructures Ferroviàries de Catalunya (Ifercat), a efectuar una operació de 650 milions d’euros per assumir part del cost de les obres de la nova línia. Ifercat és un ens públic de la Generalitat creat l’any 2001 amb la finalitat d’administrar infraestructures de transport ferroviari que són competència de la Generalitat.
La nova Línia 9 serà la línia de metro més llarga de tot Europa, amb gairebé 43 quilòmetres de recorregut i amb una inversió total de més de 2.500 MEUR. Creuarà Barcelona amb la finalitat de connectar barris de la ciutat amb una gran demanda de transport públic, com ara l’eix Carles III-Ronda del Mig–Travessera de Dalt–Sagrera, i unirà Badalona i Santa Coloma de Gramenet amb la Zona d’Activitats Logístiques (ZAL) del port, la Zona Franca i l’Aeroport del Prat.
La Línia 9 tindrà dues línies de servei bàsiques. Una unirà l’Aeroport i Can Zam, mentre que l’altra anirà de la Zona Franca a Gorg. A més, per cobrir la demanda de la zona central, amb períodes d’hora punta, hi haurà un tercer tipus de servei entre les estacions de Sagrera/Meridiana i Torrassa.
Està previst que tingui una demanda de 90 milions de viatgers l’any durant els primers 12 mesos de funcionament. En el seu traçat, la L9 enllaça estratègicament amb la resta de línies del Metro, de ferrocarril (RENFE i FGC), amb el tren de gran velocitat (TGV) i amb infraestructures tan importants com la Fira de Barcelona, l’Aeroport del Prat o la futura Ciutat Judicial de L’Hospitalet de Llobregat.
Actualment ja s’ha excavat la totalitat de la branca de la Línia entre Bon Pastor i Gorg, així com el tram comprès entre Can Zam i Fonda de la branca de Santa Coloma, la qual suposa un total d’aproximadament 4,4 quilòmetres. D’altra banda, estan en curs els treballs per a la construcció de les estacions de les dues branques ja esmentades, així com les de Bon Pastor, 11 de setembre, Sagrera, Meridiana, Maragall, Guinardó, Lesseps i Amadeu Torner.
Finançament de 6 milions d’euros per a la darrera fase de les obres de rehabilitació del MNAC
La rehabilitació del Museu Nacional d’Art de Catalunya (MNAC) arriba enguany a la seva fi amb una operació financera de 6.242.334 euros, que permetrà afrontar la tercera i última fase de les obres. El Govern ha avalat avui l’operació del Consorci del Museu Nacional d’Art de Catalunya que donarà per finalitzat el procés de remodelació del Museu que va començar l’any 2000.
Amb la nova obertura, el MNAC afrontarà una nova etapa de creixement i d’integració en els circuits internacionals. Comptarà amb nous espais per acollir tots els serveis que ha d’oferir un gran museu; amb un restaurant i una cafeteria-restaurant, una llibreria i una botiga, dues sales d’audiovisuals, una ludoteca, i dues sales de tallers didàctics.
El Palau Nacional acollirà la totalitat de les col·leccions del MNAC, i s’hi incorporaran les col·leccions del Renaixement i del Barroc, les dels segles XIX i XX, les del Gabinet Numismàtic de Catalunya, les del Gabinet de Dibuixos i Gravats i les col·leccions de Fotografia. També comptarà amb la Biblioteca General d’Història de l’Art que es traslladarà al MNAC des de la seva seu del carrer de Comerç, 36.
Des de l’any 2001, el MNAC és un consorci format per la Generalitat de Catalunya i l’Ajuntament de Barcelona, i està gestionat per un patronat integrat per representants de la Generalitat de Catalunya, de l’Ajuntament de Barcelona i del Ministeri d’Educació, Cultura i Esports, als quals s’afegeixen dos representants de les empreses patrocinadores del Museu. El MNAC comprèn totes les arts (escultura, pintura, dibuixos, gravats, cartells, col·lecció de numismàtica, col·lecció de fotografia, etc…) i engloba l’art català, des del romànic fins a mitjan segle XX.
Fruit de l’aplicació de la Llei de Museus, fins ara han esdevingut Museus Secció del MNAC tres museus catalans. Així, entre el Museu Nacional d’Art de Catalunya, la Biblioteca Museu Víctor Balaguer de Vilanova i la Geltrú, el Museu Cau Ferrat de Sitges, i el Museu Comarcal de la Garrotxa d’Olot, s’estableix una relació que permet completar els discursos expositius d’aquests centres, amb l’objectiu d’oferir una millor comprensió de l’art català.
El Govern dobla els préstecs d’ajut al sector pesquer
L’Institut Català del Crèdit Agrari ampliarà la línia de préstecs adreçada al sector pesquer amb base als ports de Catalunya fins a un import màxim de 24 milions d’euros, una xifra que dobla els préstecs establerts l’any 2002, de 12 milions d’euros.
El Govern ha autoritzat l’ampliació d’aquesta línia de préstecs davant la previsió d’un major nombre de sol·licituds per les peticions de noves construccions d’embarcacions. D’altra banda, l’import màxim del finançament podrà arribar fins el 90% del pressupost de la inversió sense IVA, deduïts els ajuts aprovats pel Departament d’Agricultura, Ramaderia i Pesca, amb un màxim de 2.100.000 € per titular, tal i com estava establert fins ara.
Aquestes línies de crèdits, adreçades al patró o propietari del vaixell, van destinades a sufragar les despeses ocasionades per a la construcció, compra o la modernització de vaixells de pesca, aquesta última, relativa a equipaments, canvis de motor, reparacions, millores o transformacions en vaixells que signifiquin canvis de modalitats de pesca o l’adequació a l’exercici de modalitats de pesca alternatives o polivalents.
El Govern autoritza a ADIGSA una operació de 29 milions d’euros per rehabilitar el parc d’habitatges
El Govern ha autoritzat els representants de la Generalitat en els òrgans de govern d’Administració, Promoció i Gestió, SA (ADIGSA) a aprovar una operació d’endeutament de gairebé 29 milions d’euros. L’import servirà per al finançament parcial de les obres de rehabilitació previstes en el parc d’habitatges de titularitat de la Generalitat de Catalunya, d’acord amb els compromisos adquirits en el Pla Director d’Obres (PDO) de l’any 1997.
El Pla, signat amb més de cent associacions de veïns, establia un inventari de totes les obres pendents de realitzar als barris gestionats per ADIGSA, així com en la priorització de les actuacions en funció de les patologies i deficiències detectades a realitzar en un període de vuit anys.
5,5 milions d’euros per a la comunitat de regants del canal d’Aragó i Catalunya
El Govern, a través de l’Institut Català de Crèdit Agrari (ICCA), atorgarà un préstec de cinc milions i mig d’euros a la Comunitat de regants del canal d’Aragó i Catalunya, a Soses, al Segrià. D’aquesta manera la Generalitat finançarà les obres de millora del regadiu. Entre elles la instal·lació de regadiu a pressió que afectarà 2.650 ha.
L’acord s’emmarca en la decisió del Govern presa el mes de febrer passat per la qual s’autoritzava a l’ICCA a atorgar préstecs per un import de 12 milions d’euros a les comunitats de regants consolidades. És a dir, les que tenen la gestió de l’aigua de reg des de fa més de 10 anys i emeten periòdicament rebuts per al cobrament dels seus serveis.
La Direcció General de Qualitat Ambiental gestionarà les autoritzacions per emetre gasos d’efecte hivernacle
La Direcció General de Qualitat Ambiental del Departament de Medi Ambient i Habitatge serà l’òrgan responsable de l’aplicació de la normativa que ha de regular les emissions de gasos d’efecte hivernacle, en compliment amb els compromisos adquirits en el marc del protocol de Kyoto. Així ho ha aprovat avui el Govern per mitjà d’un decret que estableix que la Direcció General de Qualitat Ambiental serà l’organisme que tramitarà, atorgarà o interromprà les autoritzacions de les instal·lacions que generen emissions de gasos d’aquests tipus.
La normativa reguladora d’aquesta matèria es regeix pel Reial decret-llei aprovat aquest agost passat, en compliment d’una Directiva europea de l’any 2003, que estableix l’obligació dels titulars de les instal·lacions afectades d’informar de les emissions mitjançant la presentació d’un informe verificat sobre les emissions de l’any precedent. Aquest informe haurà de ser validat per l’òrgan autonòmic competent, la Direcció General de Qualitat Ambiental, que serà el responsable de tramitar la sol·licitud per a l’assignació dels drets d’emissió del període de vigència del Pla Nacional d’Assignació.
Cal tenir en compte que segons aquest Reial decret-llei, les activitats afectades hauran de disposar l’1 de gener del 2005 d’una autorització d’emissió de gasos i controlar-ne i notificar-ne les emissions. El primer Pla Nacional d’Assignació, que tindrà un període de vigència de tres anys a partir del 2005, és el que determina el nombre total de drets d’emissió assignats a cada establiment.
El Govern fixa les zones d’explotació de pesca de corall vermell
El Govern ha aprovat un Decret pel qual es regula la pesca del corall vermell a les aigües interiors del litoral català, que deroga l’anterior, aprovat l’any 1983. Amb aquesta nova normativa es fixen unes zones concretes d’explotació i un nombre determinat d’autoritzacions, per tal que hi hagi un major control sobre el recurs, i d’aquesta manera aconseguir-ne la sostenibilitat.
Les zones autoritzades d’extracció de corall vermell i el nombre màxim d’autoritzacions són les següents: entre la frontera amb França i el límit sud del terme municipal de Roses, deu autoritzacions; i entre el límit nord del terme municipal de l’Escala i el Cap de Begur, dues autoritzacions. Les sol·licituds s’han de adreçar a la Direcció General de Pesca i Afers Marítims i s’hauran de presentar entre l’1 i 31 de gener de cada any.
Regulades l’estructura i les funcions de l’Oficina de la Presidència de la Generalitat
El Govern ha aprovat un decret pel qual es regulen l’estructura i les funcions de l’Oficina de la Presidència de la Generalitat, que esdevindrà l’òrgan d’assistència política i tècnica del president de la Generalitat.
Un decret de l’any 2003 atribueix al Departament de la Presidència el suport directe, l’assistència i l’assessorament tècnic al president de la Generalitat de Catalunya. La importància i alhora l’especificitat d’aquestes funcions aconsellen crear una estructura diferenciada de la Secretaria General del Departament, la qual, tot i dependre’n orgànicament, ho faci directament del president de la Generalitat.
La direcció de l’Oficina de la Presidència li correspon al Secretari General de la Presidència. Aquesta nova Oficina esdevindrà l’òrgan d’assistència política i tècnica del president de la Generalitat i estarà integrada per aquests òrgans: Gabinet de la Presidència, Direcció de Comunicació de la Presidència, Direcció d’Anàlisi i Prospectiva i Gabinet Tècnic de Suport.
El Gabinet de la Presidència serà l’encarregat de proporcionar la informació política i tècnica que sigui necessària, d’assessorar en diverses matèries, i d’elaborar i programar l’agenda de la Presidència. També en dependrà el Gabinet de Relacions Externes i Protocol.
La Direcció de Comunicació de la Presidència, de la qual dependrà el Gabinet de Premsa de la Presidència, tindrà les funcions de dirigir la política de comunicació de la Presidència i de donar suport i assessorar el president en les relacions institucionals amb les empreses i institucions del sector. A més, coordinarà la seva actuació amb la que correspon a la Secretaria de Comunicació.
La Direcció d’Anàlisi i Prospectiva planificarà, dissenyarà i coordinarà l’elaboració d’estudis d’anàlisi i prospectiva que el president consideri prioritaris, i farà el seguiment i l’anàlisi de les polítiques i actuacions prioritzades per la Presidència.
Finalment, el Gabinet Tècnic de Suport s’encarregarà de donar el suport tècnic i administratiu a l’Oficina de la Presidència.
El Govern concedeix el Premi Justícia de Catalunya a Guillem Vidal
El Govern de la Generalitat ha aprovat avui el Decret de concessió del Premi Justícia a l’expresident del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, Guillem Vidal i Andreu, per la seva intensa tasca professional i personal en la promoció de l’administració de justícia a Catalunya.
El guardó és la distinció més prestigiosa que atorga la Generalitat en l’àmbit jurídic i té per objectiu fomentar i reconèixer les iniciatives, actuacions, estudis i propostes que suposin una millora considerable del dret català i de la justícia a Catalunya.
Des de la seva creació el 2003 i fins l’actualitat han estat guardonats Carles Viver i Pi-Sunyer (catedràtic de Dret Constitucional, primer degà de la Facultat de Dret de la Universitat Pompeu Fabra) i vicepresident del Tribunal Constitucional; Lluís Puig i Ferriol, catedràtic de Dret Civil a la UAB i Magistrat de la Sala Civil Penal del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya; el Consell de Col·legis d’Advocats de Catalunya, amb motiu dels 25 anys de la Institució, i Anton Cañellas i Balcells, anterior Síndic de Greuges de Catalunya.
El Decret de concessió s’ha modificat enguany amb l’objectiu de millorar l’acompliment de les finalitats de les distincions en matèria de justícia i s’ha dotat d’un règim més flexible que el desvincula del seu caràcter anual.
Els professors Pilar González i Josep Manel Casanova reben les Distincions Vicens Vives
El Govern ha acordat atorgar les Distincions Jaume Vicens Vives que premien la tasca docent i pedagògica en les seves modalitats individual i col·lectiva. El seu lliurament tindrà lloc el proper dilluns 27 de setembre a la Universitat Pompeu Fabra en el decurs de l’acte oficial d’inauguració del curs universitari.
En la modalitat individual s’ha concedit la Distinció a Pilar González Duarte, professora del Departament de Química de la Universitat Autònoma de Barcelona i Josep Manel Casanova Seuma, professor de la Facultat de Medicina de la Universitat de Lleida.
El Govern també ha atorgat la Distinció Jaume Vicens Vives, en la modalitat col·lectiva, al grup d’innovació docent Electra de la Facultat de Filologia de la Universitat de Barcelona; a la Facultat de Ciències Econòmiques i Empresarials de la Universitat Autònoma de Barcelona; a l’Escola Politècnica Superior de Castelldefels de la Universitat Politècnica de Catalunya; a l’Escola Politècnica Superior d’Enginyeria de Vilanova i la Geltrú de la Universitat Politècnica de Catalunya; a l’equip Vilapompeu dels estudis de Ciències Polítiques i Gestió Pública de la Universitat Pompeu Fabra; al grup de professors de la Universitat Pompeu Fabra; a l’equip de coordinació de la Llicenciatura en Lingüística, de la Facultat de Traducció i Interpretació de la Universitat Pompeu Fabra, i al Grup de docència de la física del Departament de Química Física i Inorgànica de la Universitat Rovira i Virgili.
D’altra banda, el Govern ha aprovat enguany un decret pel qual modifica la compensació econòmica d’aquestes distincions. En aquest sentit, en aquesta edició l’import tant per a la modalitat individual com per a la col·lectiva és de 20.000 euros, la qual cosa suposa un increment de 5.000 euros pel que fa al premi individual.
El Govern concedeix una subvenció a la Fundació Música Antiga
El Departament de Cultura ha atorgat una subvenció de 510.500 euros a la Fundació Privada Centre Internacional de Música Antiga per al manteniment de les seves activitats i de la Capella Reial de Catalunya durant el 2004.
La Capella Reial és una de les formacions musicals catalanes amb més prestigi internacional. La difusió del seu repertori de música catalana antiga contribueix a la recuperació i divulgació del patrimoni musical català.
