Catalunya i Irlanda van tenir a començament del segle XX interessos comuns i avui, quan Irlanda ja és un país sobirà, “estem convençuts que tindrà més possibilitats de ser sensible al que és una UE basada en la diversitat de pobles, de cultures i de llengües”.
Josep-Lluís Carod-Rovira destaca en la missiva la vocació europeista de Catalunya i com, precisament, el Govern de la Generalitat ja va crear, l’any 2001, la Convenció Catalana per al Debat sobre el Futur de la Unió Europea, amb l’objectiu de promoure la participació del conjunt de la ciutadania catalana en la definició de l’Europa del futur. “Ha estat una experiència singular que no s’ha produït enlloc més del conjunt de la UE”, explica el Conseller en Cap. El resultat d’aquesta Convenció fou la redacció del document Conclusions i propostes de la Convenció catalana per al debat sobre el futur de la Unió Europea, que no es limiten a l’interès exclusivament català, sinó que també pretenen aportar elements d’interès per al procés de construcció europea.
Al costat d’això, el Conseller en Cap també recorda que “un grup d’intel·lectuals del nostre país ha promogut una iniciativa cívica que demana, precisament, que el procés d’elaboració d’una nova Constitució europea no es faci contra els drets dels pobles, sinó precisament a favor, tenint en compte els drets culturals, nacionals i lingüístics del poble català a partir d’aquesta relació històrica de fraternitat que sempre ha existit entre el poble d’Irlanda i el poble de Catalunya”.
Malgrat totes aquestes iniciatives, des de Catalunya “veiem amb preocupació l’actual projecte de construcció europea, ja que no recull de forma satisfactòria els drets i les aspiracions de nacions com la nostra, que no disposen d’estructures d’estat. Ni tan sols es té en compte, en alguns casos, les competències que tenim reconegudes en l’actual ordenament jurídic de l’Estat espanyol. Lluny de reconèixer els nostres drets, doncs, estem patint un afebliment de la poca autonomia que teníem conferida fins aquest moment”.
Per això, Josep-Lluís Carod-Rovira recorda que “el Govern de la Generalitat ha d’estar amatent a trobar les màximes complicitats perquè en el marc de la UE la presència catalana sigui respectada i lògicament, tinc l’interès de poder expressar directament a la presidenta de la República d’Irlanda aquestes propostes en nom del Govern de Catalunya”. És en aquest sentit, que el Conseller en Cap ha demanat mantenir una trobada amb la presidenta d’Irlanda tant aviat com sigui possible.
Excma. Sra. Mary McAleese
Presidenta de la República d’Irlanda i presidenta de torn de la Unió Europea
Aras an Vachtarain Phoenix Park
Dublín 8 – República d’Irlanda
Distingida senyora,
Us dono la més sincera enhorabona per la nova responsabilitat al capdavant de la Unió Europea. En aquest moment tan crucial del procés de construcció europea, els pobles d’Europa ens hi juguem molt, especialment aquells que, com Catalunya i com Irlanda en el passat, no disposem d’estructures d’estat ni de reconeixement internacional per a poder defensar els nostres drets.
Com molt bé sabreu, Catalunya ha estat des de sempre un país amb una clara vocació europeïsta i un ferm defensor de la unitat europea. Precisament, el Govern de la Generalitat de Catalunya va crear, l’any 2001, la Convenció Catalana per al Debat sobre el Futur de la Unió Europea, amb l’objectiu de promoure la participació del conjunt de la ciutadania catalana en la definició de l’Europa del futur.
El resultat d’aquesta Convenció fou la redacció del document Conclusions i propostes de la Convenció catalana per al debat sobre el futur de la Unió Europea, que ja fou presentat al seu moment a la Comissió Europea. Aquestes propostes no es limiten a l’interès exclusivament català, sinó que també pretenen aportar modestament elements d’interès per al procés de construcció europea; són les propostes catalanes per a la Unió Europea.
Des de Catalunya veiem amb preocupació l’actual projecte de construcció europea, ja que no recull de forma satisfactòria els drets i les aspiracions de nacions com la nostra, que no disposen d’estructures d’estat. Ni tan sols es té en compte, en alguns casos, les competències que tenim reconegudes en l’actual ordenament jurídic de l’Estat espanyol. Lluny de reconèixer els nostres drets, doncs, estem patint un afebliment de la poca autonomia que teníem conferida fins aquest moment.
Com ja deveu tenir coneixement, intel·lectuals del nostre país han promogut recentment una iniciativa cívica en la qual us demanen que, en el procés d’elaboració de la nova constitució europea, vetlleu pels drets nacionals i lingüístics del poble català, tot recordant la relació de fraternitat que històricament hi ha hagut entre els nostres pobles.
Des del Govern de la Generalitat de Catalunya us demano que tingueu en compte aquestes demandes i per això agrairia poder mantenir una trobada amb vós tant aviat com ho considereu oportú.
Esperant que la vostra presidència sigui per tots exitosa, us saludo atentament,
Josep-Lluís Carod-Rovira
Conseller en Cap de la Generalitat de Catalunya
Barcelona, 24 de gener de 2004
