El Silicon Valley als EUA és potser l’exemple més antic i més conegut d’un cluster, en aquest cas sobre tecnologies de la informació i la comunicació. Els bioclusters, doncs, poden definir-se com agrupacions d’empreses i institucions, properes geogràficament, relacionades amb les ciències de la vida i la biotecnologia.
Biotecnologia i biomedicina
Biotecnologia és un terme genèric que es defineix com l’aplicació de la ciència i l’enginyeria utilitzant directa o indirectament organismes vius, o llurs parts o productes, en la seva forma natural o modificada. Avui dia, aquest conjunt de tecnologies és aplicable a sectors diversos que van des del químic o el mèdic a l’agroalimentari o mediambiental. Per la seva banda, el terme biomedicina té diverses accepcions segons la font consultada, però per aquest document s’entendrà biomedicina com l’aplicació, real o potencial, de la biotecnologia a la pràctica clínica en el seu sentit més ampli, comprenent la prevenció, el diagnòstic, la terapèutica (incloent el descobriment i desenvolupament de medicaments) i la rehabilitació, en qualsevol de les seves especialitats.
Segons aquestes definicions, però evitant utilitzar l’anglicisme, en aquest document es parlarà de bioregió com l’espai territorial on, en l’àmbit de la biomedicina i la biotecnologia per a la salut, desenvolupen la seva activitat diferents agents públics (administració pública, universitats, hospitals, parcs científics i tecnològics, centres de recerca) i privats (empreses de capital–risc, empreses generadores de productes i serveis, en particular la indústria farmacèutica, i empreses biotecnològiques) amb la finalitat de generar nous
productes i serveis altament competitius. Tots aquests agents comparteixen
relacions verticals i horitzontals, formals i informals, on hi participen infrastructures de suport i institucions associades amb una visió conjunta de creixement econòmic basat en la competitivitat i la cooperació en aquesta àrea específica.
La biomedicina i la biotecnologia han anat adquirint un major pes específic a mesura que els avenços científico-tecnològics han posat de manifest les seves aplicacions en diferents sectors productius. En l’època de la globalització, la biomedicina i la biotecnologia no es poden entendre si no és des d’una perspectiva internacional, marc de referència obligat quant als aspectes científico-tecnològics, reguladors i d’aplicació, entre d’altres. L’experiència de països més avançats ha posat de manifest el paper que el creixement de la biotecnologia i les seves aplicacions té en el desenvolupament econòmic del país i la seva competitivitat. Aquest efecte positiu té un doble vessant: per un costat, l’aparició de noves empreses innovadores, i per un altre, una renovació del teixit industrial existent.
De fet, el Consell Europeu a finals del 2002 va publicar les conclusions i el programa de treball per a “una estratègia sobre les ciències de la vida i la biotecnologia” posant de manifest, per una banda, els acords del Consell Europeu d’Estocolm (2001), on es reconeixia la important contribució que la biotecnologia pot realitzar a la consecució de l‘objectiu establert en el Consell Europeu de Lisboa (2000) ; i, per l’altra, els acords del Consell Europeu de Barcelona (2002), que insten a establir mesures i un calendari que permetin a les empreses comunitàries explotar el potencial de la biotecnologia, alhora que recorden que la despesa global en R+D a la Unió hauria d’augmentar-se amb l’objectiu d’assolir el 3% del PIB el 2010 i on dos terços d’aquesta inversió haurien de provenir del sector privat. En síntesi, el programa de treball de l’estratègia sobre les ciències de la vida i la biotecnologia del Consell Europeu insta als governs, la indústria i a les institucions acadèmiques a col•laborar per a definir els instruments per a una bona formació i competència del personal de les diferents especialitats de les ciències de la vida, convida als governs i al sector privat a augmentar els recursos econòmics en recerca per aquesta àrea tot afavorint la transferència dels resultats de la recerca des del laboratori al mercat, i a la Comissió Europea a afavorir les xarxes i la cooperació entre bioregions.
En aquest sentit, la majoria de països han desenvolupat estratègies dirigides de suport a sectors industrials basats en biomedicina i biotecnologia, on la posició de partida ha comptat amb: a) comunitat científico-tecnològica potent; b) capital per impulsar noves iniciatives; i c) teixit empresarial capaç de transformar el coneixement científic en productes i serveis.
Les actuacions seguides han comportat mesures específiques amb elements clau: potenciar la base científico-tecnològica, creació de teixit industrial mitjançant l’atracció de multinacionals i mitjançant la creació de noves empreses, millora de l’explotació comercial dels resultats d’R+D (potenciació d’estructures i instruments de transferència de tecnologia), etc. El màxim exponent de la implantació de polítiques dirigides en aquest sector específic ha comportat l’aparició de bioregions.
Per què bioregions?
El procés de clustering a Europa ha posat de manifest que els sistemes nacionals d’innovació en biomedicina i biotecnologia es fonamenten en polítiques locals. El cluster ha esdevingut l’instrument més adequat per facilitar una interacció dinàmica, efectiva i sinèrgica entre els diferents agents de la cadena de valor, simbolitzats a través de la “triple hèlix”: indústria, universitat i administració. Tanmateix, si bé cal considerar que l’administració es refereix a la de diferents nivells de govern, i la universitat inclou també els centres públics de recerca i hospitals universitaris, també val a dir que el component industrial fa referència tant a les petites empreses biotecnològiques (spin-off i start-up ), com a les de productes sanitaris i, per descomptat, a l’anomenada “big-pharma”, que tot i necessitar també de les primeres, és qui pot oferir les importants inversions financeres que es necessiten (des del vessant privat), l’ampli coneixement sobre el llarg procés de regulació dels productes (autorització de comercialització), així com les branques especialitzades de distribució, màrqueting i publicitat.
Entre els avantatges que l’estructura de clusters ha posat de manifest es poden esmentar:
1. Increment de competitivitat tecnològica del conjunt del sector empresarial
2. Sistema molt més flexible, amb una absorció més efectiva del coneixement i més adaptable a canvis.
3. S’afavoreix un procés interactiu d’innovació mitjançant benchmarking local de productes i processos, bones pràctiques, transferència de tecnologia i coneixement, i mobilitat de recursos humans.
4. Increment de productivitat deguda a l’outsourcing local (major eficiència de recursos, relacions basades en la confiança, difusió de coneixement tàcit)
5. S’afavoreix la creació de noves empreses
6. Es potencia una imatge exterior unificada que afavoreix la inversió estrangera i l’atracció de recursos humans qualificats
7. S’aconsegueix una massa crítica que permet ser presents a l’Espai Europeu de Recerca
Tanmateix, cal també fer esment dels factors que han estat definits com a crítics per al desenvolupament amb èxit d’una bioregió :
1. Bona base científico-tecnològica (incloent-hi formació i preparació tècnica)
2. Cultura emprenedora
3. Eficaç sistema de transferència de tecnologia
4. Teixit empresarial dinàmic
5. Capacitat d’atracció de personal especialitzat
6. Disponibilitat de finançament
7. Infraestructures i serveis
8. Serveis de suport a les empreses i teixit industrial en sectors afins
9. Recursos humans qualificats
10. Xarxes i aliances efectives
11. Entorn polític, fiscal i regulador favorable
Justificació de la creació d’una bioregió
En la darrera dècada, Catalunya ha viscut una important activitat en biomedicina i biotecnologia, però el caràcter poc multidisciplinar i multicèntric dels projectes així com la lentitud del seu desenvolupament han fet que el temps hagi transcorregut de forma negativa en relació amb els projectes d’altres regions europees d’activitat industrial, científica i innovadora similar o superior a la catalana . En conseqüència, sembla lògic pensar que els mecanismes de transferència tecnològica actuals han de ser reestructurats per assolir una massa crítica que posicioni el sector en un lloc capdavanter en l’àmbit europeu. Constituir la bioregió ha de facilitar-ho. Cal, doncs, emprendre una acció conjunta en què hi participin tots els agents implicats.
La bioregió ha de ser un instrument de gestió del sistema de relacions entre els seus components i ha d’afegir valor a les actuals relacions bi i multilaterals espontàniament establertes. Les funcions fonamentals de l’equip de direcció i gestió de la bioregió se centren en la identificació d’oportunitats, el foment de relacions, i atreure capital intel•lectual i capital risc; en definitiva gestionar les xarxes de generació de coneixement i les xarxes d’iniciativa empresarial, produint noves oportunitats i àrees d’activitat.
Hi ha raons genèriques i específiques per a constituir la bioregió. Les primeres han estat exposades en l’apartat “Per què bioregions?” i les específiques responen a la pregunta de l’apartat que segueix a continuació.
Per què a Catalunya?
Catalunya té els atributs que poden afavorir l’èxit d’un projecte d’aquestes característiques. És ben conegut que els clusters es consoliden on apareixen unes determinades competències essencials que permetin desenvolupar capacitats distintives que assegurin la competitivitat.
Catalunya disposa d’actors potents en la generació de coneixements, atès que compta amb les institucions capaces per a generar idees i conceptes. Les universitats, hospitals, instituts i centres de recerca han demostrat que disposen del capital intel•lectual necessari, així com una base científica sòlida (investigadors i estudiants en ciències de la vida). Ras i curt, la productivitat científica en biomedicina està preparada per competir a nivell global, i tot i que el 90% de la producció científica biomèdica de Catalunya (període 1994-2000) es concentra en sis hospitals de l’àrea metropolitana de Barcelona, altres centres de recerca i hospitals catalans gaudeixen d’un bon nivell de generació de coneixements.
Alhora, es compta també amb la presència de noves estructures del sistema de ciència i tecnologia en el sector biomèdic (parcs científics i tecnològlics, bioincubadores i plataformes tecnològiques). Endemés, pel que fa al sector públic, cal esmentar la constitució el 2003 de l’Aliança Biomèdica de Barcelona que en el seu ple desenvolupament aplegarà els centres de recerca biomèdica més importants del país.
Catalunya disposa també d’un important sector empresarial, tradicionalment innovador en aquest àmbit, representat principalment per la indústria farmacèutica, però també pels sectors de productes sanitaris i d’equipaments mèdics i les incipients empreses biotecnològiques, el conjunt dels quals constitueix un element bàsic per al sistema de la bioregió.
Finalment, en darrer lloc, però també important, l’entorn polític i social és en l’actualitat favorable al desenvolupament d’estratègies de col•laboració públic-privat i, de fet, ha de ser així atès que un dels motors importants en la biomedicina i la biotecnologia deriva dels pressupostos públics de recerca i desenvolupament. En aquest sentit, la Generalitat de Catalunya contempla aquests aspectes tant en el Pla de Recerca i Innovació 2005-2008 com en l’Acord estratègic per la competitivitat, la millora de l’ocupació i la internacionalització de l’economia catalana. Igualment, el sector biotecnològic també és contemplat tant en el Pla de Promoció Econòmica de l’Ajuntament de Barcelona com en el Pla Estratègic Metropolità de Barcelona.
Què es PROPOSA la bioregió catalana?
Si bé existeixen les condicions per a la creació de la bioregió i contribuir així a superar la “paradoxa europea” , el cert és que el repte consisteix en implantar mesures de diferent índole per fer possible que els generadors de coneixement, els emprenedors i els empresaris treballin en projectes comuns que donin lloc a productes i serveis, adequadament coberts per patents, la qual cosa ha de permetre llicències d’explotació en altres mercats, així com l’aparició de noves empreses i/o línies estratègiques diferents a les actuals, en base a la transferència de coneixement, la innovació i l’explotació dels resultats del sistema de ciència – tecnologia – empresa.
Per aconseguir aquest salt qualitatiu i quantitatiu s’ha de crear un nou espai d’activitats que aconsegueixi en primer lloc compartir informació i col•laborar en projectes comuns; en segon lloc, ha de tenir un àmbit d’enfocament concret en interfase entre productors de coneixement, emprenedors i explotadors de resultats. Aquest àmbit concret ha de crear un terreny fèrtil per a l’aparició de noves empreses o línies estratègiques d’actuació al voltant de noves idees.
Visió
L’existència a mig termini d’una activitat empresarial en sectors basats en biomedicina i biotecnologia, de referència a escala internacional i amb una incidència clara en la generació de més i millor benestar.
Missió
• Crear l’entorn adequat per afavorir una generació i transferència de coneixement eficaç.
• Potenciar la implantació de les noves tecnologies per millorar la competitivitat del teixit industrial existent.
• Desenvolupar un sector biomèdic i biotecnològic dinàmic, capaç de generar noves tecnologies mèdiques que aportin guanys a l’esperança i qualitat de vida de les persones.
Val a dir que com en tota tasca col•lectiva, multiinstitucional, existeixen uns prerequisits que cal tenir presents: a) els objectius i funcions de la bioregió han de ser clars; b) a través del coneixement mutu dels “partners” ha d’aconseguir-se un clima de confiança; i c) com en tota empresa conjunta, ha de generar-se una visió compartida del model a través del consens.
Per tant, són elements importants del projecte la definició del propòsit comú, del sistema de relacions, el facilitar un entorn de lideratge múltiple i en tot moment garantir la independència competitiva dels membres.
Amb QUI ha de comptar la bioregió catalana?
Per al desenvolupament del projecte de bioregió és necessari el compromís ferm de l’administració pública, les universitats, els hospitals i centres públics de recerca, i del món empresarial; en definitiva, dels components de la “triple hèlix” en el seu sentit més ampli, com ja s’ha posat de manifest.
L’estructura ha de disposar d’òrgans de participació i govern lleugers, però d’una estructura de gestió i relacions dels processos de transferència, innovació i creació d’empreses potent.
Calen professionals del món de la biomedicina i del món empresarial, la qual cosa inclou des d’investigadors i metges fins a professionals de la gestió i del màrqueting, que tinguin una formació actualitzada per assolir objectius clars en els processos de detecció, impuls i facilitació de les iniciatives.
Tant l’estructura de govern com la de gestió han de disposar d’un entorn jurídic, normatiu i de foment (finançament projectes comuns, incentius als agents institucionals i individuals) adequats.
Desenvolupament del projecte de creació de la bioregió.
Havent convingut que fóra un avantatge competitiu per a Catalunya la creació d’una bioregió, cal endegar un projecte que l’acabi definint. Per tant, el resultat del projecte no ha de limitar-se a justificar la necessitat de crear una bioregió sinó que ha de:
QUÈ es pretén amb el projecte?
• Proposar una estructura organitzativa de gestió de la bioregió estudiant els models d’altres bioregions que es valorin com a més competitius a Europa, concretant l’estructura jurídica i la representació dels agents.
• Identificar quines són les modificacions en la cultura i les estructures de generació del coneixement en el camp de les ciències de la vida i la biotecnologia per fer més efectiu l’aprofitament del coneixement, generat en l’àmbit públic, per part del sector empresarial.
• Determinar quines són les modificacions necessàries sobre el teixit empresarial per fer més efectiu l’aprofitament del coneixement generat des de l’entorn públic.
• Fer palesa la influència de la bioregió en l’economia catalana, com un dels factors a desenvolupar en l’acord estratègic per a la internacionalització, la qualitat de l’ocupació i la competitivitat de l’economia catalana, impulsat pel Govern de la Generalitat, la Patronal i els Sindicats.
• Donar resposta, mitjançant un pla de marketing al posicionament de Catalunya a través de la bioregió, en el mapa biotecnològic europeu i global, així com també donar resposta a les polítiques d’atracció de capital, atracció d’unitats d’R+D d’empreses deslocalitzades, i atracció de recursos humans especialitzats.
• Definir l’equip humà necessari per dur endavant el desenvolupament de la bioregió, i la relació amb les dinàmiques dels equips de les institucions que l’han de formar.
• Proposar un pla de negoci a 5 anys i concretar un pla de treball per als 2 primers anys que ajudi a visualitzar el projecte en una primera etapa.
• Donar resposta als instruments de política científica, tecnològica i social de l’administració a fi de facilitar la coordinació entre recerca i innovació.
