Durant l’acte s’ha descobert al mur exterior del monestir una placa commemorativa que deixa constància de la participació de Catalunya en les obres de restauració d’aquest edifici.
El conseller Joaquim Nadal ha destacat que “el gest d’avui completa una reparació històrica de Catalunya cap la comunitat d’Athos” i que “el Govern de la Generalitat ha portat a Vatopedi un missatge de pau i de concòrdia que s’estendrà d’avui cap el futur”. El conseller Portaveu citant un monjo del monestir ha recordat que “ si als ulls de Déu mil anys són un dia, Catalunya no ha tardat ni un dia en reparar els danys ocasionats”.
El nou museu
Un dels edificis que conformen el complex monàstic de Vatopedi és un antic molí d’oli de dos pisos. A la planta baixa es trobaven dipositats, fins fa pocs anys, els estris propis del premsatge i la producció d’oli, com grans tenalles, premses de fusta, etc. Al pis superior es conservava l’esplèndid tresor del monestir, constituït per una important quantitat d’obres d’art regalades per emperadors i patriarques bizantins, sultans otomans i fins i tot sobirans cristians (moldaus, russos, serbis, etc.). Al llarg dels darrers tres segles el tresor només ha pogut ser visitat en comptades ocasions. Disposava d’una clau només un monjo i eren necessaris llargs tràmits per aconseguir veure aquests objectes (serveixi d’exemple el fet que al llarg de tot el segle XX la sala que allotja el tresor només fou oberta en dues o tres ocasions).
Tot i així, el 1989 es va decidir restaurar aquest edifici i posar el tresor del monestir a l’abast de visitants i investigadors.
A l’any 2003, el Govern de la Generalitat decideix finançar la restauració de part d’un dels monestir d’Athos com a gest de desgreuge i reconciliació amb les terres gregues i la comunitat monacal d’Athos, assolades per les tropes dels almogàvers el segle XIV. D’aquesta manera, el Govern de Catalunya participa en la restauració d’aquest edifici del monestir de Vatopedi amb una subvenció de 240.000, que cobreix el 80% de la despesa prevista.
Les obres de restauració d’aquest edifici, iniciades al 2004 i finalitzades ara, consistiren bàsicament en la neteja de l’indret i la restauració del mobiliari (armaris, tenalles, etc.) la substitució del teulat i del sòl del primer pis, així com la instal·lació elèctrica i de sistemes de seguretat. D’aquesta manera es dotà a l’edifici dels sistemes moderns per funcionar com a museu, sense perdre el seu aspecte i identitat original.
L’equipament per exposar els objectes del tresor (bàsicament vitrines) fou cedit per la Banca Comercial (Emborikí Trápeza). Les obres de reconstrucció foren portades a terme per una empresa atenenca sota la supervisió del KEDAK (Centre de Conservació del Patrimoni del Mont Athos), que depèn del Ministeri de Macedonia i Tràcia. Un monjo del monestir, de nacionalitat moldava, va controlar personalment, en nom de la comunitat monàstica, totes les obres.
La comunitat monacal d’Athos
És una república monàstica ortodoxa dins de l’Estat grec. Està situada al nord-est de Grècia, a la península de Calcídica, a la vora del mar Egeu. Està formada per 20 monestirs i un nombre indeterminat de cel·les que conserven grans tresors de col·leccions de manuscrits i icones.
El monestir de Vatopedi fou construït al període paleòleg (s.XIII-XV). Al segle XVI va experimentar una profunda remodelació per encàrrec del príncep moldau Neagoe Bassarab (1512-1521). També és conseqüència d’una iniciativa moldava un annex construït a l’ala nord del monestir i que data dels anys 1636-37.