) |
A la presentació han assistit diferents personalitats del món empresarial, bancari, de diferents fundacions i universitats, la Diputació de Girona, Cambra de Comerç de Girona, Patronat de Turisme Costa Brava i polítics i diputats com Josep Micaló, Maria Mercè Roca. L’acte també ha comptat amb la presència dels familiars del Marqués de Roviralta i de la cantant lloretenca Nina o el jugador de bàsquet Rafael Jofresa.
Els Jardins de Santa Clotilde s’han convertit en un dels grans atractius turístics per la seva bellesa i magnificència. Entre els mesos d’agost i setembre l’espai ha rebut 3.533 visites, més dues mil vistes més que l’any passat durant els mateixos mesos, en que es van comptabilitzar 1.442 visites. Durant els mesos que portem de l’any, els Jardins de Santa Clotilde han rebut 5.820 visites (1.824 visites més que l’any passat de gener a desembre, el que suposa un 45,6 % més).
La rehabilitació de plantes i arbres, prioritat màxima
El primer període de reconversió dels jardins es dedicarà a la rehabilitació pròpiament dels jardins. Aquesta tasca es portarà a terme en tres línies d’actuació. La uniformitat de les tanques serà la primera gran línia de recuperació, degut a la gran adaptabilitat que ha mostrat la varietat Pittosporum tobira així com per la seva vigorositat i acceptació a la poda dins les condicions microclimàtiques a qualsevol dels espais i obagues del recinte. No obstant, la tanca Cupressocyparis Leylandii, transició entre la plaça de les sirenes i el mirador de la plaça del Mar, es mantindran com a únic record de les antigues tanques de xiprer de Monterrey.
La segona línia de màxima importància és la recuperació de les unitats de xiprers d’agulla. La seva gran densitat i disposició en les seves alineacions obliga a reduir el volum de plantació de xiprers, de manera més espaiada, per tal d’aconseguir un bon manteniment de les peces i evitar que les parets entre xiprers s’arribin a tocar.
Per concloure aquesta primera fase de rehabilitació, s’executaran les podes d’obertura de les vistes tant des de dins del jardí com de les projeccions de l’interior cap a la natura que envolta els Jardins de Santa Clotilde. Aquestes actuacions es faran paral·lelament a les tasques pròpies de rehabilitació de la jardineria: podes de sanejament i formació, replantació de flor, abonats i preventius. Per últim es posarà especial èmfasi en la recuperació de les vorades, escalinates, escultures, mobiliari, que en el seu conjunt conformen l’estil renaixentista del jardins. Aquesta primera fase d’actuació, que compta amb un inversió de 400.000 euros, comença demà i és previst que finalitzi el pròxim mes d’abril.
Els Jardins oferiran una oferta gastronòmica i cultural
La gran aposta dels Jardins de Santa Clotilde passa per l’ampliació dels seus continguts i espais. En el perímetre intern dels jardins i de les seves àrees recuperades es trobaran un restaurant i terrasses, aules i àrea de picnic per escoles, sala de conferències, museu, botiga temàtica, un amfiteatre a l’aire lliure, un solàrium-mirador, entre d’altres serveis.
A nivell pedagògic i cultural s’oferiran concerts de música, poesia, dansa, teatre, gastronomia, exposicions, punts d’informació a tot el jardí, visites guiades per cicle infantil, mitjà i superior, per postgraus d’arquitectura i paisatgisme, aules de les arts del Jardins de Santa Clotilde (escultura, serralleria, pintura, paleteria i fusteria) aules de medi ambient i es realitzaran convenis de pràctiques amb escoles de jardineria nacional i internacional i s’establirà relacions amb jardins històrics i botànics de tot el Món.
Els Jardins de Santa Clotilde
El passat mes de juliol els Jardins de Santa Clotilde van ser guardonats amb el Girona Convention Bureau de mà de Ses Alteses Reials, els Prínceps d’Astúries. Aquest premi reconeix els Jardins de Santa Clotilde com un espai singular per la realització d’actes i trobades empresarials per l’exclusivitat i conservació paisatgística.
Els Jardins de Santa Clotilde, situats sobre un penya-segat amb vistes al mar, estan inspirats en el Renaixement Italià i van ser dissenyats per Nicolau Rubió i Tudurí per encàrrec del marqués de Roviralta. Els jardins ocupen uns vint-i-set mil metres quadrats i gràcies al seu perfecte estat de conservació romanen encara les seves simetries, concentracions visuals i disposicions de fons pròpies del jardí italià del Cinquecento i Seicento i destaquen les estàtues de sirenes de l’escultora Maria Llimona o les rajoles de Xavier Nogués, i el disseny de l’alforja de Domènech Carles.
