Al Col·legi, Soriano va fer un anàlisi de l’evolució del negoci del futbol des de 30 anys ençà fins avui dia. El directiu va destacar que alguns clubs ja han assolit els sostre dels seus beneficis, i tenen dificultats per creuar la barrera dels 200-250 milions (com el Manchester United i la Juventus), fet que condueix a buscar noves fórmules de negoci com el plantejament d’estratègies a desenvolupar en mercats emergents, la internacionalització i la globalització dels clubs.
El vice-president econòmic va equiparar el model del negoci futbolístic dels anys 80 a un espectacle de circ, doncs els ingressos depenien del número d’aficionats, del que gastaven en taquilles (carnet de soci, abonaments i entrades), es tractava d’un espectacle d’àmbit local.
Als 90, explicà Soriano, va finalitzar el monopoli de les televisions públiques, fet que afegí als ingressos de taquilles la gestió de drets audiovisuals, convertint-se en una part fonamental del negoci, fins i tot va arribar a superar als beneficis en taquilles. Això va generar una bombolla, doncs al augmentar tant desmesuradament els ingressos, la competència entre els clubs per a la contractació de jugadors va esdevenir ferotge, arribant a xifres rècords i deixant a alguns clubs en situacions financeres difícils.
Ara, al segle XXI, està emergint una tercera font d’ingressos: el màrqueting. Patrocinis publicitaris, marxandatge i gires i partits amistosos fora del país. Aquesta tercera font culmina, segons Soriano, un canvi de model fonamental que converteix el futbol en un negoci d’entreteniment global.
Davant d’aquest nou model econòmic, Soriano va advertir del perill de trencament entre clubs. Uns es convertiran en proveïdors d’entreteniment d’abast global, i d’altres es quedaran amb mercats més locals i tindran més dificultats de gestió. Soriano va apuntar que l’objectiu del FCB és, precisament, passar aquesta franja.
