Bona nit,
Demà farà vint-i-set anys que els ciutadans de Catalunya vam votar la Constitució, com tots els altres espanyols.
Un any més podem commemorar aquella fita amb normalitat. Amb unes institucions plenament consolidades i amb la convicció d’haver recorregut de manera satisfactòria un llarg camí de progrés. Les nostres esperances, l’any 78, tenien noms i cognoms: eren la llibertat, la democràcia, l’autonomia i l’avenç social.
Aquelles idees són, avui, realitats incontestables i madures.
Espanya és ara una societat plenament desenvolupada, que participa de forma decisiva a la construcció d’una Europa unida. I contribueix també a la pau en el món.
Tanmateix cal reconèixer, com dèiem ara fa un any, que els somnis compartits quan vam votar la Constitució encara no s’han acomplert del tot.
I que hi ha realitats avui que eren difícilment imaginables fa 27 anys.
Entre elles el mateix Estat de les Autonomies, que la Constitució va fer possible però que només anunciava.
Vull dir que l’any 78 vam dipositar una llavor. En terra fèrtil.
Ara cal que en reconeguem els fruits i sapiguem adaptar-los a les noves realitats.
Tan senzill com això.
Benvolguts conciutadans:
Catalunya ha proposat un nou Estatut per millorar i reforçar l’autogovern.
A veure si ens entenem: o l’Estatut serveix per finançar els serveis i per una major qualitat de vida o no pagaria la pena.
O serveix per augmentar la nostra seguretat, per a encarar millor el fenomen de la immigració, i per garantir la cohesió social al nostre país, o no caldria haver-lo canviat.
La proposta d’Estatut, aprovada per gairebé el 90 % dels diputats del Parlament de Catalunya el mes de setembre, és ara a les Corts Generals, on s’ha de debatre i acordar.
Després tornarà a Catalunya perquè sigui el poble, per a que siguin els ciutadans i ciutadanes, els qui diguin la darrera la paraula.
Catalunya ha fet la seva proposta de futur des de la Constitució.
La nostra és una proposta feta amb sentit d’Estat.
Catalunya ho ha dit de forma clara:
Nosaltres som una nació.
Què volem dir amb això?
Volem dir que tenim identitat nacional, que tenim personalitat pròpia, que tenim llengua, cultura i dret civil propi. Que quedi clar.
I també hem dit que volem tenir un futur compartit amb tots els pobles d’Espanya.
El nostre esperit és fraternal. I respectuós. Per això podem demanar respecte per la nostra proposta, i per les nostres institucions, per la nostra manera d’interpretar la Constitució. Sempre, respectant la jurisprudència del Tribunal Constitucional.
La Constitució és sensible als canvis que reclama la societat; no pot ser un objecte de culte que petrifiqui un moment històric.
L’esperit de la transició i dels pares de la Carta Magna era el progrés, el canvi, la millora política.
L’Espanya d’avui és distinta de la de fa un quart de segle.
I Catalunya encara ha canviat més: ha canviat ella mateixa i ha canviat la seva governació, abans inexistent.
I això és perfectament compatible amb el reconeixement del valor de la Constitució com a pedra angular de la nostra democràcia, del nostre Estatut i del nostre autogovern.
És la llei bàsica. És el fonament. Sobre aquest fonament hem edificat la realitats esplèndides d’avui. I sobre aquests fonaments, posats al dia, volem edificar el futur: La Catalunya dels nostres fills i néts.
Dedicaré tot el meu esforç per fer-ho possible, convençut que així interpreto el desig majoritari del poble de Catalunya.
Aquest és el meu compromís com a president de la Generalitat.
Podeu comptar-hi.
Pasqual Maragall
President de la Generalitat
