Els anys 2001, 2002 i 2003 les declaracions de procediments concursals van ser respectivament de 759, 1.037 i 1.012, mentre que en el 2004 amb la vigència de la nova Llei hi ha hagut 672.
Els economistes apunten en primer lloc que l’evolució dels procediments concursals no està sent l’esperada, doncs d’aquests 672 procediments oberts, només s’han conclòs 2 concursos i s’han aprovat 3 convenis.
Els principals punts de reflexió de la Llei són:
1. La pèssima situació patrimonial en que es troben la majoria de les empreses que arriben al concurs; en general massa tard, per poder complir les garanties del pla de viabilitat.
2. La insuficiència del nombre de jutjats mercantils a Catalunya per tramitar amb celeritat els procediments, problema que s’agreujarà en previsió al fort increment de procediments cara als futurs anys per les possibles crisis empresarials motivades, entre d’altres, per problemes de deslocalitzacions, la globalització i el canvi de patrons de consum massiu de determinats béns i serveis.
3. Perilla la dedicació dels Administradors Concursals, tenint en compte que la majoria dels procediments són petits, en moltes ocasions no es cobren, i fins i tot ells han de sufragar algunes despeses.
4. En nombroses ocasions no intervenen professionals economistes, que primen la reconducció d’empreses enfront de la liquidació d’empreses afectades.
Cal destacar que Barcelona és la província que figura en primer lloc pel que al nombre d’expedients tramitats, tot i tenir un jutjat menys que Madrid; el 19,34 dels procediments passen per Barcelona i a Madrid es resolen el 13,24. A Catalunya es tramita gairebé la quarta part del total d’expedients concursals, això fa pensar que es pot produir a la llarga un colapse dels jutjats, sobretot a la província de Barcelona.
