Benvolguts conciutadans,
Tenim Estatut. Catalunya té el nou Estatut que desitjàvem. La victòria del Sí ha estat rotunda. Inapel·lable. I per tant, Catalunya està d’enhorabona.
Vull, d’entrada, donar les gràcies al poble de Catalunya. Catalunya ha parlat clar.
Ara tots hem d’estar a l’alçada del que hem decidit. I del que Catalunya ha dit. Els ciutadans i ciutadanes de Catalunya han escrit aquesta pàgina de la nostra història, expressant-se en llibertat.
La jornada electoral ha estat una nova lliçó de civisme i de maduresa democràtica. I crec que ens n’hem de felicitar tots plegats.
Hem guanyat el repte que ens havíem posat nosaltres mateixos com a país. Els vots negatius de dreta i d’esquerra no passen d’una cinquena part dels votants. El país ha guanyat, tothom hi ha guanyat. Els que han votat una cosa i els que han votat una altra. En poc temps es començarà a percebre fins a quin punt era important que Catalunya disposés d’un nou instrument de govern.
Com a President de tots, em pertoca també de reconèixer la legítima contribució democràtica d’aquells que no han votat sí, d’aquells que volien més. De la mateixa manera que vull reconèixer la legitimitat democràtica també d’aquells que han coincidit amb aquesta opció negativa des de l’altre extrem. Els uns i als altres els convido a integrar-se al consens i a allunyar-se de la pràctica irritada de la política que mai no hauria de produir-se a la nostra societat.
Avui és un dia per celebrar allò que ens uneix a tots. Allò que ens uneix com a ciutadans i ciutadanes de Catalunya. Tot i que com a demòcrates, ens hauria agradat una participació més alta, aquesta ha estat molt remarcable, pràcticament el 50%.
Vist ara, són difícilment comprensibles les objeccions judicials a les que hem hagut de fer front per fomentar la participació des del Govern. Però la participació és molt remarcable. Es correspon pràcticament a la votació de l’Estatut de Sau si tenim en compte que es va celebrar en dia laborable.
Ara què cal? Ara cal determinació per encarar el nostre futur col·lectiu. Amb el nou Estatut a les mans, crec certament que podem afirmar que a Catalunya s’ha acabat el victimisme, que no n’hi pot haver. El que siguem a partir d’ara, el que fem a partir d’ara, dependrà de nosaltres mateixos, més que mai.
Ara ja és a les nostres mans el millor Estatut que hem tingut en segles. Que hem tingut mai. D’ara endavant ens esperen totes les oportunitats que, com a país, ens hem guanyat i que com a ciutadans acabem de refrendar.
El futur, de Catalunya, no havia estat mai tan esperançador com ho és ara, ni el destí del país tan prometedor com ho pot ser d’ara endavant.
Al resto de España quiero decirle que con con la victoria rotunda del Sí en el referéndum, Catalunya va a iniciar una nueva etapa de su autogobierno, que será larga y positiva.
Será también una etapa en la que Catalunya se sentirá más cómoda y mejor comprendida por la España plural que avanza.
Quan vaig rebre l’honor i la responsabilitat de presidir
L’objectiu de donar al nostre poble una esperança de futur exigia justament perseverar i mantenir el compromís contret com a President de la Generalitat de Catalunya, és a dir: millorar l’Estatut i fer-ho més enllà d’interessos partidaris, ben legítims, és cert, perquè la política està feta de legitimitats compartides i de vegades, fins i tot, contraposades. Però hi ha causes nobles, i l’Estatut n’és una, que exigeixen de tots alçada de mires i ambició de país.
La meva determinació per una Catalunya possible,
Catalunya ha parlat. Catalunya ha dit Sí. Ara tots hem d’estar a l’alçada d
