La Llei incorpora com a novetat el permís de paternitat de quatre setmanes, que s’ha d’iniciar a partir de la finalització del permís de maternitat o de la setzena setmana posterior al part o a l’adopció, sempre que es tingui la guarda legal i la mare treballi. Aquest permís té una doble finalitat: d’una banda, ampliar el temps de permanència del nadó en l’àmbit familiar i, de l’altra, permetre una implicació més gran del pare en la cura del menor. La mare pot utilitzar aquest permís quan el pare no en tingui la custòdia o en cas de mort del pare. Les mares solteres o vídues i separades o divorciades, quan tinguin la guarda legal exclusiva del fill o filla, també podran gaudir d’aquest permís a continuació del de maternitat.
A més cal ressaltar l’avenç que suposa l’ampliació de la reserva del lloc de treball fins a tres anys en l’excedència voluntària per tenir cura d’un fill o filla i per tenir cura de familiars; fins ara la reserva del mateix lloc de treball existia només durant el primer any d’excedència. Igualment, el permís sense retribució per atendre un familiar es pot demanar per un període mínim de deu dies, mentre que abans calia esperar tres mesos. El permís per mort, accident o malaltia greu d’un familiar passa, en casos excepcionals, de quatre a sis dies laborables.
Entre les novetats que incorpora la normativa destaca també la possibilitat de compactar les hores de reducció de jornada en jornades consecutives senceres i de compactar el permís de lactància per gaudir-lo per jornades senceres de treball, la reducció de jornada amb la totalitat de la retribució per a persones amb discapacitat legalment reconeguda i permisos de flexibilitat horària recuperables per necessitats de salut de familiars.
Finalment, s’incorporen a la legislació catalana les mesures en matèria de violència contra la dona regulades per la legislació de l’Estat, amb la finalitat de flexibilitzar al màxim la relació de treball de les víctimes, de manera que la seva situació no els comporti un risc més elevat ni haver de renunciar al lloc de treball. Així, les dones víctimes de la violència domèstica es poden acollir a excedències voluntàries, permisos i reduccions de jornada.
Pel que fa a les millores, destaca l’ampliació de la reducció de jornada en un terç cobrant el 100% de retribucions. Aquesta reducció de jornada té una durada màxima d’un any a partir de la finalització del permís de maternitat o de la setzena setmana posterior al part, acolliment o adopció. En cas que s’hagi gaudit del permís de paternitat, la durada de la reducció es computa de manera consecutiva a partir de la finalització d’aquest permís. La normativa anterior preveia aquesta reducció fins que l’infant tingués un any d’edat.
El permís de maternitat es podrà gaudir a temps parcial i té una durada de setze setmanes ininterrompudes, ampliables, en cas de part o adopció múltiple, a dues setmanes més per cada fill o filla a partir del segon. En el cas de mort o malaltia incapacitant de la mare, el pare pot fer ús de tot el permís o de la part que en resti. En el cas d’adopció o acolliment, el període de permís per maternitat es computa a partir de la sentència judicial o la resolució administrativa, si bé quan es tracti d’adopció internacional es pot iniciar fins a sis setmanes abans.
El permís per naixement, adopció o acolliment per al pare, de cinc dies, s’amplia en cas de parts, adopcions o acolliments múltiples fins a quinze dies laborables. Fins ara la llei només preveia cinc dies, sense concretar festius o laborables, i no s’ampliava segons el nombre de fills.
En la seva intervenció en el debat final del Projecte de llei de mesures de conciliació de la vida personal, familiar i laboral del personal al servei de les administracions públiques catalanes, el conseller de Governació i Administracions Públiques ha remarcat la relació d’aquesta nova Llei amb la reforma de l’Estatut d’autonomia que es va aprovar diumenge.
Així, Sabaté ha recordat l’article 16 del nou Estatut on es preveuen els drets en l’àmbit de les famílies i l’article 40 del capítol cinquè on es diu que els poders públics han de promoure les mesures econòmiques i normatives dirigides a conciliar la vida familiar i laboral.
La nova Llei recull en un sol text les mesures que estableix la legislació de funció pública i que afavoreixen la conciliació personal, familiar i laboral del personal al servei de l’Administració de la Generalitat, juntament amb noves mesures i d’altres introduïdes recentment per la normativa bàsica de l’Estat i per la Llei de suport a les famílies. La regulació en una única norma permet que, en el marc de les competències de la Generalitat en matèria de règim local i d’autoorganització de les seves institucions, pugui beneficiar no només el personal al servei de l’Administració de la Generalitat, sinó també la resta de persones que presten serveis en les diferents administracions, organismes estatutaris i sector públic en general a Catalunya:
a) El personal funcionari al servei de l’Administració de la Generalitat i de les entitats i organismes que en depenen o hi estan vinculats, incloses les empreses públiques.
b) El personal funcionari al servei dels ens locals de Catalunya i de les entitats i organismes que en depenen, i empreses públiques participades majoritàriament.
c) El personal funcionari no docent al servei de les universitats públiques catalanes, respectant l’autonomia universitària.
d) El personal del Parlament de Catalunya i dels d’organismes estatutaris, en els termes que disposin les seves lleis reguladores.
e) El personal funcionari que presta serveis en consorcis, fundacions i altres ens en els quals més del 50% del pressupost procedeixi d’alguna de les administracions referides als apartats anteriors.
