“L’enllaç europeu del TGV per l’Euroregió, inajornable
Senyor Primer Ministre,
Senyor President,
Les informacions publicades a la premsa assenyalant el 2030 com l’any de la posada en servei de la línia del TGV entre Perpinyà i Montpeller han generat malestar a l’Euroregió Pirineus Mediterrània i han tornat a posar en el centre del debat euroregional la situació de l’alta velocitat.
Per a les nostres regions i comunitats autònomes, cada vegada més interdependents, el tren de gran velocitat és un element essencial per a l’estructuració del territori i el desenvolupament econòmic, tant per a les regions de Migdia-Pirineus i de Llenguadoc-Rosselló, i el govern de Catalunya, beneficiaris directes d’aquest enllaç, com per a les Illes Balears, situades a l’àrea d’influència del TGV. Per tant, estem preocupats per l’absència de decisions governamentals sobre la connexió entre les futures xarxes de TGV (línies de gran velocitat) de les nostres regions, dels nostres països.
La simple visió d’un plànol permet entendre quina és la situació actual. Mentre que l’enllaç per gran velocitat Barcelona-Perpinyà serà operatiu el 2009, ni la connexió Montpeller-Narbona-Perpinyà d’una banda, ni Bordeus-Tolosa-Narbona de l’altra, tenen cap previsió.
Per a les nostres regions i comunitats autònomes el TGV és una infraestructura imprescindible, una condició necessària per a la competitivitat del sud-oest europeu dins l’Europa ampliada.
Els terminis que imposa el procediment administratiu –estudi previ, exposició pública, avantprojecte, estudi de traçat, declaració d’utilitat pública dels treballs …- sumen més d’un decenni. Per tant, calen decisions d’urgència si volem garantir el funcionament d’aquesta “Y” ferroviària dintre d’un termini acceptable per a la nostra economia, per a la nostra ciutadania. Retardar més la presa de decisions no és raonable per a les nostres regions i països, com tampoc per a la mateixa Europa.
Les infraestructures en qüestió s’inscriuen en la lògica de les Xarxes Transeuropees de Transport de la Unió Europea. I
cal recordar que els 150 km sense planificació entre Montpeller i Perpinyà són els darrers per gaudir d’una connexió TGV ininterrompuda entre Estocolm i Sevilla ¿Quina credibilitat se’n desprèn per a la política de transports de la Unió Europea d’aquesta mancança?
Correspon principalment a França encarregar els estudis necessaris o iniciar els procediments, segons les seccions del recorregut que es tracti; correspon a ambdós països pronunciar-se sobre la inclusió de la globalitat de la Y Pirineus Mediterrània en les Xarxes Transeuropees de Transports i activar-ne els compromisos d’ordre financer.
Us demanem que aquest equipament estratègic, llargament esperat, sigui objecte de decisions polítiques d’abast a la Cimera hispanofrancesa de la propera tardor. Aquesta Cimera hauria d’assolir, abans que res, una data acceptable per a la plena entrada en servei del TGV a l’Euroregió Pirineus Mediterrània.
Com vostès saben, la posada en marxa del tram d’alta velocitat de la Y Pirineus Mediterrània és reclamada amb força per l’opinió pública i pels actors econòmics i socials dels nostres territoris. Per això, hem pres la decisió de reunir-los en una plataforma de suport al TGV Pirineus Mediterrània, que tindrà l’objectiu de canalitzar aquesta demanda i de promoure’l conjuntament.
Tenint en compte la importància d’aquest projecte, creiem necessari poder reunir-nos amb M. Dominique de Villepin, primer ministre de la República Francesa, i Jacques Barrot, comissari europeu de Transports, amb la finalitat d’examinar conjuntament les perspectives per resoldre aquest dèficit.
Ben atentament,
Martin Malvy, antic ministre i president de la regió Migdia-Pirineus
Georges Frêche, president de la regió Lenguadoc-Rosselló
Pasqual Maragall, president de la Generalitat de Catalunya
Jaume Matas, president del govern de les Illes Balears”.
