Els cossos nus de la primera part, només vestits amb mallots color carn perquè es pogués captar cada moviment, s’han transformat en el negre de les dones, que han tornat a dansar a un ritme lent, nostàlgic i trist, mentre les nenes vestides de blanc de l’escola de dansa El Taller d’Esparreguera, les han escoltat com a símbol de vida. Un contrast de colors i sentiments, que s’han enllaçat amb imatges de diverses batalles, símbols bèl·lics (com discursos de Hitler, morts, jovesdesconsolats), i tot un seguit de plànols que s’han projectat sobre una pantalla de 6 metres ubicada a l’escenari.
Les lletres poètiques de Lorca han recreat la mort de més a prop mentre una guitarra espanyola tocava de fons unes notes per compungir a l’espectador. La veu de lamezzosoprano, Lyssianne Treblay, ha posat el contrapunt melangiós en forma de cançó de bressol plena d’una tonalitat colpidora. Guernica ha estat sobretot una trobada entre la vida i la mort, explicada per cossos que no necessiten paraules i per ritmes que ho diuen tot. Les imatges de l’horror i la tragèdia han contrastat amb les que suggerien tots els elements positius que té la vida. Amb aquest muntatge, el FIDE tanca la visió de 21 artistes que tot i procedir de diferents punts del planeta, han unit idees i visions per aturar el món un mo ment i fer reflexionar sobre la destrucció de la guerra, que en el fons no és més que el motiu de desaparició de l’ésser humà.
