Certeses antigues i projectes nous: ve’t aquí, el que ens cal. La certesa que ens ve de Francesc Macià i Lluís Companys, des de fa 75 anys; que ens ve de la recuperació de la Generalitat, amb Josep Tarradellas l’any 1977; que ens ve de l’Estatut de Sau i del període més llarg i fructífer del nostre autogovern, que es va obrir aleshores, amb Jordi Pujol. I que ens ve del llegat de Macià, Companys, Tarradellas i Pujol, sense oblidar Josep Irla, Carles Pi Sunyer i tants altres que van enaltir el nom i l’honor de la Generalitat.
Avui som una societat emprenedora i solidària, amb un horitzó obert i sense límits. Estem impulsant l’Espanya plural i som el llaç d’unió amb Europa.
Les nostres empreses n’adquireixen d’altres. Les nostres ciutats són considerades com a referents a imitar. Les nostres escoles fan bona una tradició pròpia iniciada fa cent anys. Els nostres hospitals tenen qualitat. La biotecnologia és a Catalunya el sector que creix més de pressa. En tot això estem ben situats.
Ara fa dos anys el Parlament va iniciar els treballs de reforma de l’Estatut. Tots els partits han cregut que calia fer una colla de coses:
Adaptar la nostra llei als nous temps.
Reconèixer clarament que sentim Catalunya com una nació.
Donar més camp a les possibilitats de l’autogovern. Incorporar una sèrie de drets i deures propis del segle XXI.
Aproximar les majors competències de la Generalitat a les persones i satisfer els seus anhels i necessitats.
Corregir el dèficit acumulat en infraestructures, que són la clau del creixement econòmic.
I, finalment, augmentar els recursos necessaris per fer possible tot això, sense que Catalunya deixi de ser solidària amb els pobles d’Espanya.
és per tot això que s’ha treballat, s’ha discutit i s’ha arribat a acords. és per tot això que, finalment, s’ha pactat i acordat el nou Estatut.
Ara us convoco a les urnes, aquest diumenge, per tenir l’oportunitat d’expressar-nos. Lliurement.
Vull que sapigueu que el que em mou és l’ambició que els ciutadans se sentin, amb el nou Estatut, més segurs, més ben atesos i més esperançats. I que els joves sàpiguen que tenen futur. Que poden decidir-lo.
Al nostre país hi ha més de dos milions i mig d’homes i dones que no han votat mai l’Estatut. Que no poden dir, encara, “aquesta és la meva llei, jo vaig tenir l’oportunitat de votar-la”. Ara podran fer-ho.
La Catalunya que demà passat té l’oportunitat històrica de dir què vol i com vol que siguin les seves relacions amb l’Espanya fraternal, és molt diferent de la Catalunya de la transició democràtica.
La nostra integració social ha avançat i ha estat molt positiva. La Catalunya d’avui l’han feta generacions d’homes i dones vinguts d’arreu amb el seu esforç, la seva empenta i les seves aportacions. La unitat civil de la societat catalana és exemplar. L’experiència d’autogovern que hem adquirit, ens permetrà aprofitar millor les oportunitats que tindrem d’ara endavant.
El diumenge dia 18 ens estarem parlant a nosaltres mateixos. Ens direm el futur que volem per als nostres fills i els nostres néts. Però també hem de ser conscients que Espanya i Europa estaran atentes al que decidim.
Hem de parlar clar. Estic convençut que la veu dels catalans serà escoltada amb respecte. I que el nostre futur serà també un senyal per a aquells que ens miren. Tant de bo puguem dir que ens admiren.
Ara, com mai, hem d’actuar amb confiança, seguretat i il·lusió. No tinguem por de decidir. Aquest és el nostre futur. El de tots.
Visca Catalunya!
