“Ahir, quan vaig donar compte dels canvis produïts al Consell Executiu, vaig explicar el sentit profund de la meva decisió: reforçar el Govern per afrontar la segona part de la legislatura. I tot dintre de les formalitats previstes per la llei, cosa que en aquest país va costant d’anar aprenent. Aquest Govern renovat haurà de desplegar el nou Estatut al servei dels ciutadans i ciutadanes de Catalunya.
Quan vam començar, encara no fa dos anys i mig, tots érem nous. Ara no. Ara els consellers nous entreu en un Govern que ha après molt, que ha treballat molt i que duu una velocitat de creuer notable.
Els consellers sortints poden estar orgullosos de la feina feta. I m’agradaria donar-ne uns exemples:
El conseller Carles Solà ha tirat endavant el Pla de Recerca i Innovació 2005-2008, que haurà suposat més de 2.000 milions d’euros fins al 2008. Ha creat la bioregió com a línia estratègica, en ella hi ha en bona part el nostre futur tecnològic; ha aconseguit el retorn a Catalunya d’algunes de les principals figures científiques a nivell internacional, com els professors Massagué i Izpizúa, i ha posat en marxa el Pla de Bolonya a les universitats catalanes. És un full de servei important.
El conseller Antoni Siurana ha aconseguit arrencar definitivament el Canal Segarra-Garrigues: s’ha aprovat la licitació en el primer tram i tindrem les primeres terres de regadiu el 2007, en el marc general de l’increment general d’aquestes inversions.
Era una assignatura pendent, molt difícil d’encetar. Ha implantat el Contracte Global d’Explotació, amb 6 milions d’euros; ha aconseguit ser el primer en la presència d’alt nivell a les reunions dels Consells de Ministres de la UE, representant Catalunya i l’Estat, amb gran dignitat, i ha impulsat i dut a terme el Congrés del Món Rural.
El conseller Joan Carretero ha incrementat els recursos destinats als municipis: ha incrementat la dotació del PUOSC (445 milions d’euros entre 2004 i 2007) i els recursos disponibles al fons de cooperació local. Ha millorat extraordinàriament les relacions de la Generalitat i els ajuntaments. I aquesta és una peça cabdal de la nostra governació.
El conseller Josep Maria Rañé ha participat definitivament i decisivament en l’Acord Estratègic de l’Economia. Ha aconseguit una millora de l’ocupació a Catalunya: el nivell d’atur és el més baix dels darrers 30 anys, en pot estar orgullós, i la taxa se situa en el 6,1%, per sota de l’espanyola i l’europea, cosa que no succeïa fa temps en aquest país. I ha aconseguit mesures específiques sobre treball: com l’impuls de l’Acord Interprofessional de Catalunya 2005-2007 entre sindicats i patronals; ha incrementat la inversió en polítiques actives d’ocupació, i ha tirat endavant el Pla de prevenció de riscos laborals, cosa que un govern d’esquerres havia evidentment de fer. Ha gestionat amb encert i no sense dificultat la crisi SEAT/Volkswagen, i ha impulsat l’elaboració del Pla de l’Energia. No és un full de serveis minso.
La consellera Caterina Mieras ens ha dut els Papers de Salamanca, i ha solucionat el conflicte difícil de l’Art sacre de la Franja. Ha aconseguit una projecció exterior de la cultura catalana com no havíem tingut mai, a Guadalajara el 2004, i ha preparat amb encert la propera ocasió, a Frankfurt 2007. Ha tirat endavant el Pla de Xoc d’Infraestructures Culturals, que suposarà una inversió per part de la Generalitat de 144 milions d’euros entre el 2005 i el 2007, i el Pla de Biblioteques, que preveu construir 79 biblioteques noves. I ha fet tot el que s’havia de fer per preparar la constitució del Consell de la Cultura i les Arts.
El conseller Salvador Milà ha aprovat el Pla pel Dret a l’Habitatge de Catalunya; ha preparat el Pla d’inversions en infraestructures hídriques d’acord amb les directrius europees, amb les obres alternatives al PHN, i ha posat en marxa l’ampliació de la Xarxa Natura 2000, amb un nou equilibri entre el desenvolupament i els excessos del creixement. Haig de dir que el conseller Milà ha estat el creador d’una nova cartera. En aquest sentit té el major mèrit.
Insisteixo doncs que aquest Govern podrà l’endemà del referèndum, amb un nou equip, estar ja funcionant a ple rendiment per assolir els objectius continguts en l’Acord del Tinell i per treure partit de les possibilitats del nou Estatut.
En la línia apuntada en l’acte de commemoració del segon aniversari de l’Acord del Tinell, vull fer ben explícita la meva sintonia amb els tres grups polítics que donen suport al Govern, començant pel que m’honoro de presidir, que ha estat i és avui columna vertebral de la governació a Catalunya i a Espanya, i també pel que resta de la present legislatura amb els altres grups per la renovació del projecte catalanista i de progrés, que es va iniciar en aquesta sala i en aquest lloc el desembre de 2003.
Josep-Lluís Carod-Rovira ahir mateix ens recordava cinc grans reptes col·lectius de la societat catalana, que hem de tenir ben present:
– la integració de la nova immigració;
– la millora i la garantia de la cohesió social, del benestar i de la igualtat d’oportunitats;
– la modernització del país, de les seves infraestructures i de les seves tecnologies;
– la internacionalització de l’economia catalana;
– i la plenitud i normalitat lingüístiques.
Joan Saura, també a l’acte del Tinell del desembre passat, ens exhortava a donar a la nostra acció de govern una perspectiva de llarg abast, perquè en quatre anys no s’acaba amb els efectes de vint-i-tres anys de política conservadora.
Assumeixo aquests reptes i aquesta perspectiva: d’aquí a uns anys, s’ha de poder dir que amb el govern Catalanista i d’Esquerres, Catalunya va donar un tomb decisiu en 4 qüestions clau:
– qualitat democràtica
– competitivitat econòmica
– cohesió social
– i l’equilibri dels territoris
El nou Estatut ens serà una eina molt millor per caminar incansablement cap a la consecució d’aquests objectius.
Com he dit fa un moment, avui el Govern de Catalunya és més savi i més experimentat. Amb la incorporació dels nous consellers hi afegim empenta i il·lusió renovada.
Confio en tots i compto amb tots –els nous i els veterans- i, molt especialment, en la capacitat del conseller primer per impulsar i coordinar l’acció col·lectiva del Consell Executiu. Moltes gràcies”.
Pasqual Maragall
