quest mateix informe revela també que els principals destins de les inversions de les empreses catalanes són països de l’Europa Comunitària, com França i Portugal, i de l’Europa de l’est no comunitària, com Bulgària, Romania, Ucraïna i Eslovàquia.
Per continuar amb el suport a la inversió a l’estranger, el COPCA i l’Institut Català de Finances (ICF) han signat un nou conveni que renova la línia de préstecs ICF-COPCA. Aquesta línia de préstecs compta amb un pressupost de 50 milions d’euros i s’emmarca en el Pla per a la Internacionalització de l’Empresa Catalana 2005-2008. En menys de quatre mesos, ja s’han atorgat 12 milions d’euros.
El perfil de l’inversor català a l’estranger: una pime de menys de 15 anys, origen familiar i del sector industrial amb vocació de consolidar-se a l’exterior
D’aquest estudi se n’extreu que l’empresa catalana que inverteix a l’exterior es caracteritza per la seva joventut i precocitat inversora. Així, predominen les empreses que tenen menys de 15 anys de vida (amb un 52,3% del total) i ja duen a terme la seva primera inversió a l’exterior. Moltes d’elles pertanyen al grup de les anomenades born global, és a dir, al fenomen que s’està vivint d’empreses que neixen amb vocació internacional, contràriament al què havia passat en el país fins fa no gaire.
L’estudi ressalta que aquestes empreses també es poden veure abocades a la internacionalització degut a la situació de globalitat mundial que les interrelaciona amb la resta i no els dóna cap altra opció. En el darrer any, s’ha vist una forta incidència en aquest sentit pel què fa a relació client-proveïdor, que implica, tant sí com no, seguir-lo allà on l’altre vagi.
L’estudi indica que és evident la importància de les pimes en el teixit empresarial català, doncs la majoria d’aquestes empreses inversores són corporacions d’entre 1 i 50 treballadors (el 64% del total el 2006), encara que segueixen amb la seva tendència alcista les empreses inversores més petites, és a dir, amb menys de 10 treballadors (un 15% del total).
També assenyala que l’origen és eminentment familiar de la propietat però amb cert canvi de tendència al 2006, molt diferent al què havia passat fins ara, doncs al 2004, les empreses familiars eren un 86,5% i al 2006 baixen fins “tan sols” el 64%. Aquest fet, segons l’estudi, pot venir per diversos factors, per exemple, el relleu generacional, l’entrada en el mercat d’empreses joves i petites formades per socis independents, etc.
A part, segons l’estudi, es manté el tret característic industrial malgrat es segueix detectant una lleugera tendència a la baixa i, en canvi, es va consolidant un important increment del sector serveis (al 2004 representava el 16% però en canvi al 2006 arriba al 28%).
Finalment, l’estudi destaca l’increment produït al 2006 d’empreses molt internacionalitzades, enteses aquestes com a tenidores de 5 ó més filials a l’exterior. Concretament, al 2004 representaven el 0% del total, al 2005 un 7% i, aquest darrer any arriben al 10%.
Respecte els destins de les inversions, l’estudi destaca que hi ha un notable increment cap a l’Europa comunitària, sobretot França i Portugal (inversions de “proximitat”) i Polònia, Alemanya i República Txeca (la “zona est”), així com un manteniment i entrada de nous països de l’Europa de l’est no comunitària, com Bulgària, Romania, Ucraïna i Eslovàquia. Pel què fa al continent americà, al territori NAFTA denota una tendència positiva encara que no passa el mateix a l’Amèrica Llatina, on hi ha una lleugera disminució. També s’han experimentat un decreixement de les inversions catalanes a Oceania i a l’àfrica més propera.
Deixant de banda la destinació geogràfica, hi ha una tendència a realitzar inversions de caire productiu, com a conseqüència tant de la globalització productiva com de l’impuls que estan prenent els serveis. En percentatges, al 2004 el 46% eren inversions productives i al 2006 arriben al 63%.
L’estudi indica pel que fa als motius per invertir a l’exterior, el principal és pel fet que hi ha un mercat potencial per explotar (el 29% de les empreses argumenten aquest motiu). En segon lloc, poder disminuir els costos de producció, en tercer lloc, hi figuren altres motivacions com poder donar un millor servei al client, ser plataforma de venda pels mercats propers o la proximitat amb el client.
La línia d’ajut a la inversió ICF-COPCA
En aquest sentit, el conveni per a la línea ICF-COPCA que han firmat enguany l’Institut Català de Finances(ICF) i el Consorci i Promoció Comercial de Catalunya (COPCA), ha atorgat, en poc menys de quatre mesos, 12 mil euros per ajudar a les empreses catalanes en la seva inversió a l’exterior. Aquesta línia de préstecs, amb 50 milions d’Euros de pressupost i emmarcada dins del Pla per a la Internacionalització de l’Empresa Catalana 2005-2008, pretén donar resposta a les actuals necessitats de les empreses catalanes en el seu procés d’internacionalització i, al mateix temps, garantir la presència d’empreses catalanes a l’exterior.
