Aquells dos desitjos han esdevingut realitat, cent anys i moltes vicissituds després.Costa de creure que faci tan sols cinquanta-cinc anys que les despulles del rei tornen a reposar, de nou, aquí.
I que, fins els anys trenta del segle passat, no s’emprenguessin els treballs de recuperació d’aquestes parets, que amb prou feines havien sobreviscut, deteriorades i malmeses.
Costa de creure, però és ben cert.
Avui, doncs, també per a Catalunya és un goig poder celebrar els 800 anys del rei que ens va unir en el passat i que ens reuneix, encara, en el record admirat i respectuós.
I de poder-ho fer en un marc de plena normalitat institucional.
Ens hem sentit convocats per un dels personatges més rellevants i estimats de la història de Catalunya, com també ho és a Aragó, Balears i València. Recordat i respectat arreu dels territoris que un dia ell governà. I fins i tot més enllà.
El seu llarg regnat va suposar un període d’expansió demogràfica i d’incorporació de nous territoris a la corona, que es varen repoblar principalment amb homes i dones que sovint compartien origen, llengua i costums.
Va comportar l’expansió a la Mediterrània i l’obertura de noves rutes al nord d’àfrica que propiciaren un extraordinari desenvolupament del comerç.
Amb ell les Corts es convertiren en òrgans més representatius de la reivindicació, de la voluntat i la consciència de cada regne; de cada peça de la corona.
Durant el seu regnat, la llengua catalana es va estendre i es va consolidar a través de textos jurídics, literaris i filosòfics, exemplificats en l’obra immensa de Ramon Llull. I amb El Llibre dels Fets, dictat pel Rei mateix i que constitueix la primera de les quatre Grans Cròniques medievals.
La mitologia del Rei “Conqueridor” ha deixat una forta petjada en la cultura popular de les nostres comunitats, que ha convertit les seves gestes en un relat col·lectiu mític, des del primer moment.
Aquest record admirat i respectuós ens relliga i ens uneix al voltant d’una història comuna. Com la mata de jonc a què fa referència Ramon Muntaner.
Cada època i cada generació interroguen el seu passat de noves maneres i en creen una nova representació. No es pot interpretar el segle XIII amb els conceptes d’avui. I molt menys encara a l’inrevés.
En la commemoració dels 800 anys de Jaume I nous estudis aportaran una mirada més rica i documentada, que permetrà una valoració més ajustada del seu regnat.
Els pobles i territoris presents en la celebració d’avui, i que tenim l’honor de representar, varen fer junts un tram de la seva història.
Compartim unes arrels que es troben en l’antiga confederació impulsada per l’home, les restes del qual acabem d’honorar.
En el passat secular, com en el present democràtic –que des de fa trenta anys estem construint– el rei fou i és garant.
Però la història, també llavors com ara i avui més que mai, l’escriuen els pobles.
Compartim un bagatge cultural i històric. Amb l’orgull i la serenitat de saber que, de les nostres voluntats, depèn que siguem capaços d’escriure noves pàgines compartides, lliurement i en peu d’igualtat.
Tots podem ser –seguir essent- part d’un projecte compartit. Un projecte que ens pot unir des del respecte i la llibertat.
Avui com antany, ningú és més que ningú i junts som més forts. I arribem més lluny. Sense renunciar a res. Sense subordinacions de cap mena.
Només ens cal treballar estratègicament des d’una perspectiva integrada per al desenvolupament dels interessos comuns.
Aprofitant que els pobles d’Espanya formem part indiscutible del magnífic projecte de futur que és Europa, i d’acord amb els processos globals d’integració.
En el món d’avui, esdevé imprescindible articular espais de confiança. Espais plurals per tendir cap a una major integració econòmica i social, jugant un paper decisiu en la Mediterrània i el seu entorn.
Així doncs, a partir del patrimoni que compartim, amb la nostra capacitat i potencial singular, hem de ser capaços d’actuar en xarxa per assolir un impacte col·lectiu més gran i en benefici de tots.
Reconèixer el que ens uneix per seguir col·laborant, ara des de la confiança i la diversitat, conscients de cada moment històric.
Conscients del llegat que compartim, per extreure’n lliçons de cara al que no està escrit encara i que, lliurement, anirem construint.
José Montilla
Pte. de la Generalitat de Cataluña
 |  |  |  |
 |  |
