La mesura de velocitat variable fa possible la senyalització de limitació de la velocitat adequada a les circumstàncies de circulació concorrents en cada moment i per tant fa possible l’aplicació encara més estricta de la normativa de velocitat que preveu la llei i el Reglament.
 |
L’article 49 del Reglament General de Circulació que desenvolupa l’esmentat article 19 de la LSV, estableix un límit mínim de velocitat dins de l’obligació que disposa de no entorpir la marxa normal d’unaltre vehicle circulant sense causa justificada a velocitat anormalment reduïda . és a aquests efectes que efectivament es prohibeix la circulació en autopistes i autovies a una velocitat inferior a 60 km/h en el seu apartat primer però això queda desvirtuat pel que disposa l’apartat segon d’aquest mateix article 49 del RGC en quant estableix que es podrà circular per sota dels límits mínims de velocitat, entre d’altres supòsits, quan les circunstàncies del trànsit impedeixin el manteniment d’una velocitat superior a la mínima sense risc per a la circulació .
 |
S’ha de tenir en compte que aquest article s’insereix, i en aquest sentit s’ha d’interpretar, dins del capítol II del Reglament dedicat a la velocitat i, en particular, en la secció dedicada als límits de velocitat;
En aquest sentit, es contempla com a marc general de regulació d’aquests límits la ja esmentada adequació de la velocitat a les circumstàncies (art. 45); Supòsits de moderació de la velocitat quan les circumstàncies ho exigeixin. Casos. (art. 46 ); Velocitats màximes en vies fora de poblat (art. 47 ): límits genèrics de les vies interurbanes; Velocitats mínimes en poblat i fora de poblat (l’esmentat art. 49 ); límits de velocitat en vies urbanes i travesseres (art. 50): límits genèrics en vies urbanes; Velocitats màximes en avançaments (art. 51) ; i Velocitats prevalents ( art. 52 ). S’ha de dir que aquest darrer article estableix la prelació respecte a les velocitats màximes i en particular la prevalència de la velocitat fixada a través dels senyals .
 |
De tot l’exposat es pot concloure que preval la velocitat fixada mitjançant el senyal corresponent respecte a la genèrica de la via a la qual fa referència l’adduït art. 49.
Tanmateix, si acudim a la normativa de senyalització, concretament l’article 54 de la LSV, veiem que també s’estableix clarament un ordre de prioritat entre els diferents tipus de senyal que és el següent :
1.- Senyals i ordres dels agents
2.- Senyalització circumstancial que modifiqui el règim normal d’utilització de la via
3.- Semàfors
4.- Senyals verticals de circulació
5.- Marques viàries
Afegint que “en el cas que les prescripcions indicades pels diferents senyals semblin estar en contradicció entre sí, prevaldrà la prioritària , segons l’ordre a que es refereix l’apartat anterior, o la més restrictiva si es tracta de senyals dels mateix tipus”.
En conclusió, la senyalització circumstancial, que és la que s’utilitza per implementar el sistema de velocitat variable, preval sobre la resta de senyals (excepte les dels agents) i és el límit de velocitat que fixi el que preval respecte dels límits genèrics de velocitat.
