L’Estat espanyol està sotmès a una involució pel que fa el respecte als drets fonamentals. La línia que han seguit els governs és mantenir l’estatus quo, i això representa un pas enrere en l’estat de dret, va assenyalar August Gil, que va parlar sobre l’origen històric i l’evolució del concepte de drets humans, sobre els textos bàsics i els mecanismes de protecció i control jurisdiccional dels drets humans.
El curs, patrocinat per l’Oficina de Drets Civils de l’Ajuntament de Vilanova i la Geltrú i l’Associació Catalana per a la Defensa dels Drets Humans, va debatre sobre el respecte i la vigència dels drets fonamentals de la persona en un to reflexiu. En aquest sentit, els docents van abordar temes molt candents actualment, com ara la llei d’ estrangeria o la il.legalització de Batasuna.
Un altre assumpte que va despertar l’interès dels assistents, i sobre el qual es va centrar gran part del debat obert a les sessions va ser el dret a la llibertat de pensament i d’expressió. Malgrat que només era previst tractar aquest tema a la sessió a càrrec de Robert Sabata, totes les ponències van esmentar el tema i els conferenciants van exposar els seus punts de vista sobre el que està succeint al nostre país en referència a les llibertats d’expressió, de pensament i d’associació. Segons Jordi Oliveras, especialista en dret penal, hi ha una enorme ambigüitat de les lleis actuals en temes de terrorisme i una creixent inseguretat jurídica. Des que el PP té majoria absoluta existeix una tendència a identificar els moviments antisistemes amb terrorisme. És a dir, es pot acusar de terrorista a un jove que cremi un contenidor en una manifestació antiglobalització, o que pengi un cartell a favor de l’apropament dels presos etarres, per exemple. En aquest sentit, l’Audiència Nacional juga un paper molt rellevant, ja que serveix per mantenir centralitzada la persecució de determinats actes polítics, com és el cas del terrorisme.
Gemma Calvet, advocada especialista en dret penitenciari i Directora General de Drogues del Govern Basc, va parlar sobre l’auto decretat pel jutge Baltasar Garzón en contra de Batasuna i del perill que pateix la democràcia en el moment que un jutge d’instrucció, com és el cas de Garzón, s’atribueix més competències de les que la llei preveu: L’auto del senyor Garzón és totalment ambigu, especialment quan defineix terrorisme. Cal que la gent demani l’auto als seus respectius ajuntaments i l’analitzi i que els intel·lectuals divulguin amb la paraula els seus continguts i l’amenaça que representa per a la llibertat de pensament dels ciutadans.
El curs, de vint hores de durada, va abordar també els drets humans de segona i tercera generació, drets mediambientals, a càrrec d’Ignasi Doñate, els drets humans i condicions de l’estranger, a càrrec de Marisol Oterino i els drets humans en la normativa de la Unió Europea, a càrrec de Wolfagang Kaleck.
