Considerada una de les grans veus de la cançó colombiana, Petrona Martínez és hereva d’una forta tradició de cantants de gèneres centenaris d’origen africà com el bullerengue -una dansa musical camperola- o el velorio -un cant popular religiós. Autodidacta, Petrona es va nodrir de la saviesa tradicional del seu poble, de les melodies de les festes patronals i de la tradició oral espanyola, entre d’altres.
L’any 1981 va formar el seu primer grup amb membres de la seva pròpia família i, després d’aquesta i altres experiències, Petrona es va unir amb diversos músics per formar el grup Los Tambores de Malagana, amb els quals va gravar el seu primer disc, Petrona Martínez y los Tambores de Malagana, que va anar seguit per El destape del folclor.
No obstant això, l’èxit més o menys definitiu de Petrona va arribar quan Lissette Lemoine li va proposar gravar el documental Lloro yo, el lamento del bullerengue (1997), el material del qual també li va servir per gravar un nou disc i formar un nou grup. Després de recórrer tots els escenaris de Colòmbia, la cantant va gravar un altre àlbum rellevant, La vida vale la pena.
I, avui, Petrona ja s’ha convertit en una de les més qualificades ambaixadores de la música africana a Llatinoamèrica i mostra el seu art musical en els festivals americans i europeus més importants de músiques del món. El seu darrer disc, Bonito que canta, ha estat editat a l’Estat espanyol pel Sello Autor.
