Un significat que a més té diverses intensitats i diverses tonalitats.
Llenguadoc-Rosselló i Catalunya fa ja molts anys que treballen conjuntament per que l’àrea de la Mediterrània nordoccidental tingui més pes i més reconeixement dintre d’Europa. Cal evitar que el centre de gravetat d’Europa –econòmic, polític, cultural i tecnològic- radiqui d’una manera massa preponderant al Centre i al Nord d’Europa (amb el perill ara d’un desplaçament també cap a l’Est).
També hem treballat conjuntament a la Comunitat de Treball dels Pirineus. I fa catorze anys vàrem fundar conjuntament amb Midi-Pyrénées, l’Euroregió. Que va fer molt bona feina durant deu anys, i ara que està frenada per motius que ara no és el moment d’explicar.
O sia que ja fa anys que a banda i banda de la frontera estem treballant junts, en un món que de vegades és tot Europa, de vegades els Pirineus, de vegades el Mediterrani. O simplement l’Euroregió. En totes aquestes iniciatives Perpinyà ha estat especialment present, i algun cop –per exemple, l’Euroregió- decisivament present.
I permetin-me, abans de continuar, que subratlli i agraeixi el paper molt important i positiu que hi ha jugat el President Blanc i l’Alcalde Alduy.
Però l’acte d’avui té un significat, com deia, més profund. Ja no s’explica per raons econòmiques o polítiques. També això compta. Però sobretot s’explica per la relació fraternal que hi ha entre Catalunya Nord i Catalunya Sud. S’explica pels lligams històrics, culturals, lingüístics i sentimentals que hi ha entre nosaltres. La mateixa Generalitat durant segles fou el nostre Govern comú. I la bandera catalana que oneja a la façana d’aquesta Casa l’hem compartida durant segles i la compartim avui. És la mateixa bandera que feia que durant els anys del franquisme hi hagués gent de Catalunya Sud que vingués expressament a Perpinyà per a veure-la onejar al castellet. I no fou només per proximitat geogràfica que l’acord de 29 de setembre de 1977 que restablia la Generalitat després del franquisme se signés precisament a Perpinyà. L’acord entre el Govern espanyol, les forces polítiques catalanes i el President Tarradellas.
És important que els digui que el Govern de la Generalitat, dintre de l’Estat espanyol, sempre ha actuat amb total respecte de la Constitució espanyola. Una Constitució que precisament el catalanisme polític va contribuir com el que més a redactar i a fer aprovar pel poble espanyol. Més encara: durant els 23 anys que fa del seu restabliment el Govern català ha col·laborat activament en el progrés general espanyol, amb lleialtat i crec que amb eficàcia. Comprendran per tant que aquesta actitud de lleialtat a la legalitat constitucional, en aquest cas de França, la Generalitat l’hagi tingut sempre, i la seguirà tenint, amb tot el referent a la seva presència i activitat a Catalunya Nord.
Dit això sí que hem de dir que volem fer més forts els lligams de tot ordre entre el Nord i el Sud de Catalunya, que desitgem poder contribuir al manteniment i reforçament de la llengua i de la cultura catalanes, a l’increment de les nostres relacions econòmiques, a la millora de les nostres comunicacions. Pel que fa concretament al tema cultural i lingüístic vull dir que celebro que França defensi sempre el que se’n diu l’excepció cultural, és a dir, que pels productes culturals no valguin els criteris d’un lliure mercat sense cap mena de protecció. Perquè és veritat que les llengües i les cultures no són productes de consum utilitaris. Són la manifestació d’una ànima col·lectiva, i això els pobles tenen el dret i el deure de defensar-ho. Només demanem que aquest dret sigui també reconegut a tot Catalunya.
Senyores i senyors: Per la Generalitat de Catalunya, i per mi com a President de Catalunya, aquest acte és una festa. Permetin-me, per tant, que els convidi a participar-hi amb esperit joiós i positiu. Obert i confiat. Amb esperit ben constructiu. Amb el record viu del passat. D’un passat comú al qual els catalans no renunciem. I amb una voluntat de projecció de futur ambiciosa i il·lusionada, feta des de la nostra realitat d’avui configurada pels nostres respectius Estats, i per la Unió Europea, i per nosaltres mateixos, Catalunya Nord i Catalunya Sud.
Una última paraula sobre el futur.
Jo crec que en tots sentits tenim unes bones perspectives. A Europa hi ha els grans Estats, que són una peça clau. I hi ha petits Estats independents, molts d’ells plens de força i creativitat. Però la diversitat europea no s’acaba aquí. Tampoc la seva energia. Hi ha més protagonistes. El prestigi que avui Catalunya té arreu d’Europa n’és una prova. Prestigi econòmic i polític. Prestigi cultural. D’aquesta Catalunya que s’estén a banda i banda dels Pirineus. D’això n’hem de ser conscients. I tenim dret a sentir-nos-en orgullosos.
Tenim una història llarga d’alts i baixos. En algun moment es va dir que la catalanitat desapareixeria. No ha desaparegut. Avui és viva i dinàmica. Més encara: crec que estem en condicions de fer un servei més enllà del nostre territori. Perquè estem davant d’un gran fenomen mundial, el de la globalització. Probablement inevitable, i que pot tenir molts aspectes positius. Però també perillós. Perillós pel que pot comportar de massificació i d’uniformització. I d’hegemonisme. Cal per tant que hi hagi elements de correcció, contrapesos. Contrapesos econòmics. Contrapesos socials. I contrapesos identitaris. Les identitats, totes, són més necessàries que mai. És per això que França defensa l’excepció cultural. O que els petits països nòrdics, començant per Islàndia, creen mecanismes de defensa de la seva llengua. Però Catalunya, del Nord i del Sud, sense Estat però amb una llengua i una cultura demogràficament més forta i més rica que la de molts Estats, pot fer en aquest sentit la demostració que es pot combinar la pertinença a un Estat més gran, la capacitat de defensar la pròpia identitat i al mateix temps d’estar oberts al Món i a l’esdevenidor, al futur. El que els vull dir, senzillament, és que tenim missatge. I com que tenim missatge, tenim futur.
Des d’aquesta Casa mirarem de ser útils aquesta terra, la de Catalunya Nord, i de fer possible aquest futur.
