El Consell Plenari municipal ha concedit la Medalla d’Or al Mèrit Cultural al fotògraf Joan Colom i Altemir, com a observador sensible i minuciós de l’anònima aventura urbana de cada dia, pel treball realitzat al llarg de mig segle com a cronista gràfic de la ciutat i, conseqüentment, per l’extraordinari cabal d’imatges recollides que il·lustren el paisatge físic i humà d’una realitat canviant, com la del antic Barri Xino, i que denota una passió per aquella autenticitat que defuig el simple i banal pintoresquisme.
Miquel Porter i Moix rep la Medalla d’Or al Mèrit Cultural, per la seva trajectòria excepcional com a historiador, professor universitari i divulgador d’un cinema català de qualitat, a la represa del qual ha contribuít decisivament amb una quinzena d’obres bàsiques i centenars d’articles, així com per la seva implicació personal en nombroses iniciatives cíviques i acadèmiques, polítiques i culturals, des dels anys més foscos de la dictadura fins avui mateix, amb un reconeixement explícit en tant que promotor principal del moviment de la Nova Cançó.
Així mateix, s’atorga la Medalla d’Or al Mèrit Cultural a Frederic Roda i Pérez pel paper absolutament clau que va tenir en la fundació, animació i direcció de l’Agrupació Dramàtica de Barcelona, entitat de la qual el 2003 s’acompleixen quaranta anys de la seva desaparició i que va ser el gresol de nombrosos grups del que s’anomenà «teatre independent», nucli inqüestionable del desenvolupament posterior de les arts escèniques del país, i per les moltes iniciatives que ha dut a terme en àmbits molt diversos, entre les que destaquen les relacionades amb la cultura de la pau.
També es concedeix la Medalla d’Or al Mèrit Artístic a Màrius Sampere i Passarell, per la vàlua i originalitat de la seva extensa obra poètica, a bastament guardonada, per la funció que acompleix en tant que pont entre generacions literàries, per la renovació tècnica i formal del llenguatge poètic, sobretot, per la naturalitat i eficàcia aconseguides en l’art dels contrastos on la reflexió profunda, sovint metafísica, sobre la condició humana es combina amb l’observació subtil, de vegades irònica, dels detalls més quotidians i prosaics que ens envolten.
