La primera, “en què ens estem dirigint a la societat civil organitzada”. “Amb aquestes entitats”, ha explicat Brugué, “el que fem és establir pactes: a partir d’un primer contacte, els oferim el nostre suport i els demanem que iniciïn un procés intern per debatre quines són les seves expectatives, en relació al nou Estatut”. Un cop fet aquest procés, les entitats faran entrega d’un document que el govern s’ha compromès a incorporar al document final que es lliurarà a la ponència parlamentària. En aquesta primera fase, està previst fer prop de 25 pactes, fet que permetrà arribar a prop de 400 entitats repartides per tot el territori català.
Quim Brugué ha explicat que la segona fase del procés de participació s’adreçarà als ciutadans, de forma individualitzada. El director general de Participació Ciutadana ha avançat que “per aconseguir-ho, es seguirà una doble estratègia: organitzar campanya comunicativa, en la qual el govern s’adreçarà als ciutadans per explicar-los perquè cal canviar l’Estatut, perquè coneguin els temes susceptibles de ser reformats i perquè comprenguin com aquestes modificacions afectaran la seva vida”. A banda, “també obrirem canals en la direcció contrària, dels ciutadans cap al govern, a través d’una pàgina web, que inclourà xats i fòrums, serveis telefònics per atendre les peticions dels ciutadans, bústies en les quals es puguin fer arribar aportacions i convocatòries públiques d’espais d’informació i debat”.
Joan Saura ha explicat que a mitjans d’abril, els ciutadans ja podran fer servir la pàgina web i que la campanya de comunicació es posarà en marxa, a partir del pròxim mes de maig. Als mesos de juny i juliol, està previst organitzar un bus, que recorrerà tot Catalunya, on s’oferirà informació i es donarà la possibilitat als ciutadans que facin les seves aportacions, a través d’una bústia. La campanya està previst que acabi al mes de setembre, moment en què es lliurarà a la ponència parlamentària el document que surti del procés participatiu amb les entitats i els ciutadans individuals. En aquest sentit, Joan Saura ha recordat que “nosaltres ens hem adaptat al calendari del Parlament”.
El conseller ha explicat també que, en el procés de participació que obrim amb les entitats, “el nostre gran objectiu no és només escoltar-les, sinó que es converteixin en impulsores de la sensibilització i dinamització en el seu àmbit”. Joan Saura ha posat com a exemple la Federació de Municipis de Catalunya i l’Associació Catalana de Municipis amb qui hem acordat que “els ajuntaments que vulguin hi participin i debatin en les seves poblacions, que es converteixin en elements de divulgació i difusió. La nostra voluntat és que tothom s’hi reconegui en l’Estatut que elaborem i que sigui un Estatut útil i fort, que són les dues condicions per a que l’Estatut sigui l’Estatut de la Gent”.
Respecte a la nova direcció general de Participació Ciutadana, Joan Saura, ha explicat avui que “ es tracta d’una direcció general nova, ja que fins ara no havia existit mai una direcció que se n’hagués encarregat de la participació, cosa que nosaltres hem cregut imprescindible”. El conseller ha assegurat que “el nostre objectiu és que les respostes del govern català tinguin en compte les voluntats d’una societat com la nostra complexa i sovint contradictòria i alhora impregnar el govern català d’un estil participatiu i obert, d’una forma de fer política diferent que permeti copsar les diferents sensibilitats”. “Els nostre objectiu és avançar i aprofundir en el sistema democràtic, on els ciutadans se sentin més a prop de les decisions polítiques i on el govern doni respostes a problemes escoltant a la gent”.
El conseller ha explicat que la direcció de Participació Ciutadana treballarà en quatre àmbits d’actuació: la participació en els grans reptes de país, com és el cas de l’Estatut, la llei d’organització territorial, llei electoral… les polítiques sectorials, tirant endavant i ajudant a tirar endavant processos participatius sectorials i de coordinació amb d’altres departaments, i ajudar al món local, donant suport a les iniciatives participatives dels diferents ajuntaments que ho necessitin.
En aquest sentit, Quim Brugué ha assegurat que la seva direcció general ja ha rebut peticions de 4 departaments de la Generalitat, “ per tal d’establir col.laboració en diferents projectes amb l’objectiu de millorar les polítiques concretes de diferents conselleries”.
En resposta als periodistes, Joan Saura ha recordat que “sempre he dit que, fins i tot, amb el PP al govern de l’Estat, m’he mostrat optimista respecte la reforma de l’Estatut perquè la proposta que s’elaborarà, des de Catalunya, és justa. La dinàmica de la necessitat de reformar Estatuts és irreversible. Abans era optimista i ara ho sóc molt més, entre d’altres coses, perquè Zapatero va adoptar un compromís públic de recolzar la proposta d’Estatut que sortís del Parlament català”.
Joan Saura ha insistit en “la voluntat claríssima del govern català de que sigui un Estatut de tots els partits polítics de Catalunya i també de la gent. Els resultats de les eleccions generals ens engresquen més encara”. Saura ha afirmat que “el que hagués pogut passar amb el PP al govern de l’Estat és que s’hagués produït una censura psicològica, no una renúncia política, però sí la necessitat de pensar com ho haguessim fet perquè ens l’aprovin”. Ara tenim una oportunitat històrica”.
Saura ha afegit que “un dels grans reptes que tenim és que els tres partits que formem el govern català, encapçalem un moviment de modificació, de lideratge del salt qualitatiu del model d’Estat i ara estem en condicions de fer-ho. Volem encapçalar aquesta necessitat, després de 25 anys positius de Constitució i Estatut, que garanteixin 25 anys més de creixement al nostre país”.
