EISSA és una empresa participada a parts iguals per l’Institut Català d’Energia, ICAEN, i el Servei Català de la Salut, SCS, que té per objectiu promoure les tecnologies energètiques eficients a la xarxa sanitària catalana.
El Govern ha acordat igualment autoritzar l’Institut d’Assistència Sanitària a formalitzar operacions financeres a llarg termini per import màxim de 15.000.000 d’euros, que aniran destinades a noves inversions en el Parc Hospitalari de Salt.
L’Institut d’Assistència Sanitària, IAS, presta al conjunt de la Regió Sanitària Girona, amb un total de 553.661 habitants, tots els serveis de salut mental i determinats serveis sociosanitaris, socials i de suport i diagnòstic, com el Programa Viure en Família, la Unitat de Desintoxicació, la Unitat de Demències, el Programa de Detecció Precoç de Càncer de Mama, etcètera.
A més, l’IAS presta serveis sociosanitaris a les comarques del Gironès, la Selva i el Pla de l’Estany (278.283 habitants), gestiona l’Hospital de Santa Caterina, que és l’hospital general bàsic de La Selva interior i part del Gironès (107.000 habitants), i també gestiona les àrees bàsiques de salut d’Anglès, Breda-Hostalric i Cassà de La Selva (42.385 habitants).
El Govern crea un registre de delegats de prevenció de riscos laborals a l’empresa
El Govern ha acordat la creació d’un registre de delegats de prevenció de riscos laborals, que inclourà els representants dels treballadors en matèria de seguretat i salut laboral.
Amb aquesta iniciativa el Departament de Treball i Indústria dóna compliment a un dels mandats de la Resolució del Parlament de Catalunya 1529/VI sobre sinistralitat laboral, aprovada l’octubre de 2002, que instava el Govern de la Generalitat a crear un registre de delegats en prevenció de riscos laborals.
La creació del registre permetrà conèixer quines empreses compleixen amb l’obligació de tenir la figura del delegat de prevenció. Les empreses a qui vincula aquest registre són aquelles que tenen representació legal dels treballadors —disposen de delegats de personal o comitès d’empresa—.
Entre les principals funcions d’aquests delegats es troba la col·laboració amb la direcció de l’empresa per la millora de l’acció preventiva i el foment del compliment de la normativa sobre prevenció entre els treballadors. El delegat en prevenció també té competències d’assessorament, formació, control i vigilància en matèria de seguretat i salut dels treballadors.
El nou registre de delegats inclourà tant els delegats/des de prevenció, com els comitès de seguretat i salut —que, a part de la figura del delegat de prevenció, són obligatoris en el cas que l’empresa superi els 50 treballadors—.
El Decret, aprovat aquest matí pel Govern, inclou el mecanisme de funcionament del registre, que operarà a través dels Serveis Territorials del Departament de Treball i Indústria a Barcelona, Tarragona, Terres de l’Ebre, Lleida i Girona. El registre serà de caire públic i estarà a disposició de tots els agents socials.
El nou registre de delegats de prevenció, que entrarà en vigor 20 dies després de la publicació del decret, forma part de tot un seguit d’actuacions que està duent a terme el Departament de Treball i Indústria en aquest àmbit, com ara: destinar els recursos recaptats per sancions a la prevenció de riscos laborals, de manera que els diners de les multes s’inverteixin en allò que les ha originat; o la posada en marxa d’una finestreta virtual, a la qual es pot accedir des de la web del Departament, per recollir les denúncies de treballadors o de ciutadans sobre situacions que posin en perill la salut o la seguretat ja sigui en establiments públics, privats o al mateix carrer.
El Govern vol fomentar la participació de les entitats ecologistes en la política mediambiental
El Govern vol fomentar la implicació de les entitats ecologistes que hi ha a tot el territori en les activitats desenvolupades pel Departament de Medi Ambient i Habitatge, amb la finalitat de garantir els principis d’informació i transparència i de complir amb el compromís de fomentar la participació de la societat civil.
Amb aquests objectius, el Consell Executiu ha aprovat avui un decret per regular la participació d’aquestes entitats en la preparació de plans, programes i activitats promogudes pel Departament, que estableix la creació del Registre d’Entitats per a la Protecció del Medi Ambient i la Sostenibilitat Ambiental, depenent de la Direcció General de Polítiques Ambientals i Sostenibilitat, en el qual s’hi podran inscriure les entitats relacionades amb la protecció i la millora del medi ambient.
Les entitats que s’hi inscriguin, sense perjudici de les altres, rebran periòdicament informació sobre les activitats del Departament i sobre les actuacions o tràmits per a la formulació de plans, projectes o programes de caràcter ambiental. També podran participar en les convocatòries i concursos per l’establiment de línies de col·laboració amb el Departament, sigui per a la concessió d’ajuts, o la participació en programes i en totes aquelles activitats en les que l’entitat hi pugui estar relacionada. En el moment de les sol·licituds, les entitats inscrites no hauran d’acreditar les seves dades, que ja constaran al registre, i podran ser proposades com a membres en organismes gestors, consells de participació o similars, que hagin de ser nomenats pel conseller de Medi Ambient i Habitatge.
Delimitació definitiva de dos plans especials d’interès natural, al Ripollès i a la Val d’Aran
El Govern ha aprovat la delimitació definitiva de dos Plans Especials d’Interès Natural (PEIN), l’un a la comarca del Ripollès, que comprèn un total de 21356,04 hectàrees, i l’altre a la Val d’Aran, amb una superfície total de 25526,2 hectàrees.
El PEIN situat al Ripollès inclou les capçaleres del Ter i del Freser, la Serra Cavallera, les obagues de la vall del Rigard i la serra de Montgrony i afecta 20 municipis gairebé tots del Ripollès, a excepció de Castellar de n’Hug, del Berguedà.
El segon pla especial, el de la Val d’Aran, protegeix els espais de l’Arribera deth Garona, la capçalera de la Noguera Ribagorçana, de l’Era Artiga de Lin, d’Eth Portillon, de Marimanha, de les Montanhes de Les e Bossòst i de Sant Joan de Toran, i afecta un total de 17 municipis.
El PEIN té com a objectiu delimitar una xarxa d’espais naturals prou àmplia perquè sigui representativa de la riquesa paisatgística i la diversitat biològica dels sistemes naturals del nostre país i especialment, estableix les mesures necessàries per a la protecció bàsica d’aquests espais. Actualment, el 21% del territori de Catalunya està protegit per plans d’aquests tipus.
Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya gestionarà el telefèric que unirà Esparreguera i Olesa de Montserrat
El Govern ha acordat encarregar a Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya l’explotació del telefèric d’Esparreguera a Olesa de Montserrat, les obres del qual estan actualment en fase d’execució. Amb aquesta nova infraestructura es pretén dinamitzar la mobilitat entre aquestes dues poblacions i facilitar la connexió d’Esparreguera amb el Metro del Baix Llobregat.
L’acord pres avui arriba després que a l’abril de 2003, el Govern aprovés el projecte constructiu del telefèric, concebut com un mitjà de transport d’aportació a la xarxa ferroviària de Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya i, per tant, complementari d’aquesta, en comunicar la població d’Esparreguera amb l’estació d’Olesa de Montserrat.
Mig milió d’euros per contractar els estudis per impulsar les ATM de Girona i Lleida i per a desenvolupar la Llei de Mobilitat
El Govern ha acordat contractar els estudis previs per posar en marxa les Autoritats del Transport Metropolità (ATM) de les àrees de Girona i Lleida per un import de 448.000 euros.
Després de la constitució de l’ATM i del Consorci del Transport de Tarragona, es preveu que abans de finalitzar aquest any 2004, es creïn els organismes coordinadors del transport de Girona i Lleida, els Consorcis del Transport d’aquestes ciutats. Aquests consorcis són els encarregats d’elaborar els Plans de Servei del Transport Públic dels respectius territoris que han de ser la base de l’increment i millora de les línies i serveis del transport urbà i interurbà.
Paral·lelament també s’encarregaran un altre conjunt d’informes per tal de desenvolupar la Llei de Mobilitat. Són estudis que analitzaran la mobilitat en els àmbits urbans i metropolitans de Catalunya, així com també en els àmbits interurbans i de llarg recorregut. Alhora s’analitzarà el transport de mercaderies de llarg recorregut i de pas i la distribució urbana de mercaderies.
El Pla de finançament de la Línia 9 preveu una inversió de més de 3.000 milions d’euros fins el 2008
La Generalitat ha aprovat avui el Pla Econòmico-Financer de l’empresa administradora de la Línia 9 del Metro, Infraestructures Ferroviàries de Catalunya (IFERCAT), el qual preveu una inversió en infraestructures de 3.162 milions d’euros fins el 2008. El Pla contempla els ingressos i obligacions relatius a la construcció i explotació de la L-9, així com els recursos financers necessaris per al compliment dels contractes per a l’execució de les obres d’aquesta nova línia.
La L-9, que s’espera que tingui una demanda de 90 milions de viatgers durant els primers 12 mesos, serà la línia de metro més llarga de tot Europa, amb gairebé 43 quilòmetres de recorregut. La nova línia creuarà Barcelona amb la finalitat de connectar barris de la ciutat amb una gran demanda de transport públic, com ara l’eix Carles III-Ronda del Mig–Travessera de Dalt–Sagrera, i unirà Badalona i Santa Coloma de Gramenet amb la Zona d’Activitats Logístiques (ZAL) del port, la Zona Franca i l’Aeroport del Prat.
Actualment ja s’han excavat 4,4 quilòmetres que comprenen tota la Branca de la línia entre Bon Pastor i Gorg i el tram comprès entre Can Zam i Fonda de la Branca de Santa Coloma. D’altra banda, està en curs la construcció de les estacions d’aquestes dues ramificacions així com les de Bon Pastor, 11 de setembre, Sagrera, Meridiana, Maragall, Guinardó, Lesseps i Amadeu Torner.
La L-9 disposarà de dues línies de servei bàsiques: una comunicarà l’Aeroport amb Can Zam mentre que l’altra unirà la Zona Franca amb Gorg. A més, hi haurà un tercer tipus de servei entre les estacions de Sagrera-Meridiana i Torrassa per cobrir la demanda de la zona en hores punta.
La nova línia enllaçarà estratègicament amb la resta de línies de Metro, de ferrocarril (RENFE i FGC), amb el tren de gran velocitat (TGV) i amb infraestructures com la Fira de Barcelona, l’Aeroport del Prat o la futura Ciutat Judicial de l’Hospitalet de Llobregat.
Es reestructura la Direcció General de Desenvolupament Rural per millorar la gestió d’ajuts i subvencions
Per tal de gestionar amb més eficàcia els ajuts i subvencions que depenen de la Direcció General de Desenvolupament Rural, el Govern ha aprovat el Decret de la seva reestructuració. Això, després que en l’aplicació de les polítiques comunitàries el Departament d’Agricultura, Ramaderia i Pesca sigui un dels que gestiona un volum més important de recursos econòmics.
Així doncs l’actual Subdirecció General d’Ajuts passa a dividir-se en dues subdireccions i l’estructura final de tota la Direcció General de Desenvolupament Rural quedarà de la manera següent:
a) La Subdirecció General d’Infraestructures
b) La Subdirecció General d’Ajuts per al Desenvolupament Rural
c) La Subdirecció General d’Ajuts al Sector Agrari
La Subdirecció General d’Ajuts per al Desenvolupament Rural coordinarà, organitzarà, impulsarà i supervisarà els serveis que la integren i de la resta d’unitats que depenen d’aquest òrgan. També dissenyarà els programes i els plans d’actuació en matèria de millora integral i de modernització d’empreses i explotacions agràries. D’aquesta Subdirecció dependran el Servei d’Ajuts a les Estructures Agràries i Agroalimentàries, els Serveis de Dinamització de l’Economia Rural i el Servei de Mesures d’Acompanyament i Assegurances Agràries.
D’altra banda, la Subdirecció General d’Ajuts al Sector Agrari coordinarà el desenvolupament i el control de qualitat previ a la implantació de les aplicacions i les utilitats elaborades per l’Àrea Informàtica en l’àmbit de la Subdirecció. La Subdirecció també s’encarregarà de gestionar el catàleg d’explotacions prioritàries i col·laborarà en el desenvolupament del Registre d’explotacions agràries de Catalunya en coordinació amb les unitats del Departament. Dependran d’aquesta Subdirecció General, el Servei de Regulació de Mercats Agroalimentaris, el Servei d’Ajuts al Sector Agrícola i el Servei d’Ajuts al Sector Ramader.
2.291.072 euros per a obres de remodelació, rehabilitació i adaptació de centres infantils, educatius i de gent gran
El Govern, a proposta del conseller d’Economia i Finances, ha aprovat autoritzar un seguit de despeses al Departament de Benestar i Família amb abast plurianual, i un total de 2.291.072 euros.
Aquests diners aniran destinats a les obres de remodelació integral del casal de gent gran Jaume Terrades de Mataró, a les obres d’adaptació d’una part de l’edifici principal del Centre Educatiu Els Castanyers de Palau Solità i Plegamans, i a les obres de rehabilitació integral de la residència infantil Llar Les Vinyes de Cerdanyola del Vallès, i la residència infantil de Rubí.
La Generalitat participa amb 225 mil euros en un projecte europeu d’ajuts als joves intèrprets de música tradicional
El Centre de Promoció de la Cultura Popular i Tradicional Catalana del Departament de Cultura de la Generalitat destinarà 225 mil euros, en forma de reserva de crèdit, en previsió a la possible aprovació la propera primavera d’un projecte de la Unió Europea d’ajuts als joves intèrprets de música tradicional. Aquest projecte europeu de cooperació duu per nom «Viure la diversitat – Música i Dansa Tradicional a Europa» i preveu un pressupost global d’un milió i mig d’euros.
Catalunya intervé en el projecte conjuntament amb cinc països més que també volen ajudar als joves a millorar els seus coneixements i millorar les tècniques dels instruments de música tradicional. Aquests països amb els seus operadors són els següents: Itàlia amb “EthnoSuony”; França amb la “Fédération des Associations de Musiques el danses Traditionelles”; Noruega amb el “Norsk Folkemusikk-og Danselag”; Finlàndia amb la “Sibelius Academy”, i Suècia amb el “Riksföreningen för Folkmusik och Dans”.
Es tracta d’un projecte estructurat en quatre eixos: la mobilitat dels joves artistes, el seu desenvolupament professional, la difusió i protecció de la multiculturalitat i la diversitat, així com la informació i la comunicació en l’espai europeu.
El projecte s’emmarca dins de la convocatòria de subvencions que la Unió Europea vol destinar al Programa Cultura 2000. El fet de formar part d’aquest projecte palesa un cop més la voluntat del Centre de Promoció de la Cultura Popular i Tradicional Catalana de fomentar i protegir la cultura popular i tradicional.
