Lluís Companys fou mort per tot allò que, com a President democràtic de la Generalitat republicana, representava en la seva identificació i defensa dels valors associats a l’autogovern de Catalunya, la justícia, la democràcia i la llibertat.
Aquest Govern de la Generalitat és el legítim i directe successor de Lluís Companys, en una continuïtat ininterrompuda, a l’exili i novament a Catalunya, amb els presidents Josep Irla, Josep Tarradellas i Jordi Pujol.
És aquesta continuïtat -que entronca amb cent presidents més al llarg de quatre-cents anys- la que fa que ens considerem també hereus d’aquesta voluntat de defensa i d’exercici de l’autogovern de Catalunya, d’una Catalunya cada cop més plena, de dones i homes més lliures i més solidaris.
Les institucions d’autogovern de Catalunya se senten indissociablement lligades a la voluntat popular, no només pel seu origen democràtic, sinó també perquè fou la voluntat popular la que en reclamà el restabliment al 1931 i al 1977. La mort del President Companys tingué un fort contingut simbòlic: fou l’intent de fer desaparèixer aquesta voluntat popular i de les llibertats de Catalunya.
El fet que avui siguem aquí, com a Govern de Catalunya, recordant la figura del president Companys és la prova que els ideals i les conviccions que van donar sentit a la seva trajectòria vital i política són avui ben vius.
Avui ens volem fer ressò de la generositat amb la qual el President Companys va afrontar el seu destí fatal. Generositat que fa més sòlid el compromís del govern de Catalunya amb la memòria històrica. La nostra memòria i la nostra dignitat. La de tot un poble.
I és a aquest poble, a les seves institucions i, també, a la família del President que cal elevar els necessaris actes de restitució pública de l’honorabilitat plena de la figura de Lluís Companys, tot refusant la pretesa legalitat del procés que el va dur a la mort i expressant les necessàries accions de restitució pública, de les quals, l’acte d’avui és només un primer pas.
Es crea el programa per a impulsar l’Euroregió Pirineus-Mediterrània
El Govern ha acordat crear el programa per a l’impuls i la creació de l’Euroregió Pirineus-Mediterrània. La creació de l’Euroregió és una prioritat del Govern, que considera que cal donar-li un impuls institucional per tal que esdevingui una realitat en un futur pròxim.
El programa tindrà, entre altres funcions, impulsar i estimular la col·laboració institucional entre els diferents països i regions que conformen l’Euroregió, promoure l’intercanvi cultural i educatiu en els seus territoris, i facilitar el coneixement sobre la realitat social i econòmica entre els mateixos territoris.
També tindrà com a funcions potenciar convenis de col·laboració per afavorir les xarxes de comunicacions i la seva integració en les xarxes europees, incrementar les relacions econòmiques i comercials entre les regions que integren aquest espai regional i coordinar els programes de col·laboració que s’estableixin entre els diferents territoris.
L’Euroregió estaria formada per més de 17 milions d’habitants. S’estén des del sud de França a Alacant i inclou les regions de Midi-Pyrénées, Languedoc-Roussillon i les comunitats autònomes de Catalunya, Aragó, València i Balears.
La seva principal funció ha de ser la promoció de les relacions institucionals, culturals i econòmiques entre els països i regions que integren aquest territori. Es tracta d’articular i de conformar un espai propi, que pugui afrontar millor els nous reptes socials i econòmics en els marcs de la globalització i Europa.
La finalitat de la nova Euroregió és esdevenir un pol d’innovació i creixement sostenible basat en la connexió entre els centres industrials, científics i tecnològics. L’objectiu principal és exercir un lideratge en el context euromediterrani, esdevenir un referent bàsic al sud d’Europa i a la Mediterrània i esdevenint també el motor d’un creixement sostingut.
Es posa en marxa el programa ‘Catalunya Proposa’ destinat a donar conèixer la proposta de Catalunya al conjunt d’Espanya
El Govern ha creat avui el programa “Catalunya Proposa” destinat a donar a conèixer al conjunt d’Espanya la proposta i idees que Catalunya està elaborant, així com explicar alhora, l’Espanya que es proposa des de Catalunya. Aquest programa serà dirigit pel Delegat del Govern a Madrid, Santiago de Torres i quedarà adscrit a l’Oficina de la Presidència de la Generalitat.
“Catalunya Proposa” pretén impulsar i estimular la col·laboració i la participació del programa dels agents dels diversos sectors de la societat: universitats, empresarial/finances, comunicació/opinió, cultural/artístic i polític/parlamentari a través de l’organització de presentacions, actes i taules rodones, entre d’altres accions.
El Centre de Telecomunicacions de la Generalitat augmenta la seva participació a la societat Torre de Collserola S.A.
El Centre de Telecomunicacions i Tecnologies de la Informació de la Generalitat augmentarà la seva participació a la societat Torre de Collserola, SA, actual propietària de la Torre, amb l’adquisició del 5,85% del capital social, segons l’acord adoptat avui a la Reunió de Govern.
El Centre de Telecomunicacions i Tecnologies ocupa i explota el 22,85% dels espais d’aquesta instal·lació, però fins ara participava en un 17% del capital social. La nova adquisició de capital, destinada a adaptar la seva participació a l’ús real que es fa de la Torre, suposarà una inversió de 742.395,42 euros,
La Torre de Telecomunicacions de Barcelona, dissenyada per l’arquitecte anglès Norman Foster, inicià la seva construcció el Febrer de 1990 i es va posar en servei el mes de Juny de 1992 amb motiu de ser Barcelona la seu de la XXV Olimpíada.
La instal·lació és el nus de les telecomunicacions de Catalunya; des de la Torre es difon el 100% de la Televisió i el 95% de les ràdios que veiem i escoltem a Barcelona i la seva àrea metropolitana. També és el punt nodal per a enllaçar amb tota la xarxa de Catalunya.
