És el moment d’aprofitar la convenció commemorativa que avui ens reuneix afirmar el sentit de la reforma estatutària que avui està de nou en marxa.
El balanç del passat ens ha de servir per aprendre del procés de redacció de l’Estatut de 1979. es va fer, n’estic segur, n’estic convençut avui tot el que es podia fer, tan bé com es va saber fer.
Aprendre de l’experiència de l’aplicació pràctica de l’Estatut, no solament de la seva redacció, de la seva aprovació, sinó de tot allò que s’ha fet després. Aprendre doncs de la seva utilitat i també de les seves limitacions, per superar-les.
Avui el context polític és ben diferent. És millor en molts sentits:
– disposem d’aquesta experiència perllongada que us dic
– tenim un coneixement tècnico-jurídic molt més sòlid;
– som més conscients de la realitat i de les dificultats;
– tenim més eines per afrontar-les;
– no estem sotmesos a les pressions dramàtiques del colpisme i del terrorisme (hi ha veus amenaçants, hi ha cants apocalíptics, és cert; però res no és igual)
També és cert que hi ha altres aspectes que no són tan favorables, és cert que a l’any 2004 som més savis, en sabem més, per la força del temps i de la història. Però crec també que això ens ha de fer més agosarats.
El nou Estatut serà treballat i discutit, “negociat” per altres protagonistes, però no es pot deixar perdre un cert mestratge dels qui en van treballar, discutir i negociar, l’altre, el que tenim.
Per això en el seu procés de definició i redacció Catalunya haurà de demanar consell als membres de la Comissió dels Vint i també als principals dirigents polítics d’aquell moment, als Pujol, Gutiérrez Díaz, Obiols, Barrera, Sentís, López Raimundo …
I trobarem a faltar el consell dels Reventós, Trias Fargas, Lluch, Andreu Abelló, Solé Barberà, Moreta, Arana, López Rodó …
Fa 25 anys la reivindicació de l’Estatut era un clam silenciat durant decennis. Avui el nou Estatut el fem sobre la base d’una realitat molt més lliure, molt més madura, molt més participativa.
Ara sabem que l’Estatut és molt més que un símbol: és l’expressió de l’acord entre tots els catalans, és l’eina bàsica del nostre autogovern i és un pacte amb l’Estat. Ni més ni menys i és molt.
La nostra obligació és fabricar una nova eina més útil que l’actual. Més útil per servir la prosperitat, el benestar, el civisme i la solidaritat dels catalans i les catalanes.
Un nou estatut per fer efectiu el patriotisme dels drets i dels deures, que faci que la gent pugui dir com que sóc d’aquest país, sóc millor.
Un nou Estatut que fixi de manera inqüestionable les bases per a un sistema de finançament que corregeixi un desequilibri contrari a Catalunya que encara avui persisteix.
Amb una nova relació amb el govern local, feta de lleialtat, subsidiarietat, i estratègies compartides i no pas confrontades.
Amb un nou compromís amb la transparència: l’Estatut serà una aposta per una democràcia de més qualitat.
Amb el català com a llengua pròpia que cal conrear i defensar. Respectada i protegida a Espanya i a Europa. I el castellà com a patrimoni cultural compartit amb la resta de pobles d’Espanya.
Un estatut fet pensant en una Catalunya gran, en clau de futur, amb ambició i confiança.
Tant el Parlament com la Conselleria de Relacions Institucionals han reclamat i escoltat les veus i les propostes de col·lectius i persones de la societat catalana sobre què calia canviar i què calia incorporar al nou text.
D’aquí a uns dies he convocat els presidents dels grups que treballen en la ponència per tractar d’acordar amb ells un marc de relacions específiques, unes regles del joc més que no pas uns continguts detallats.
El que tenim entre mans és tan important com complex. Si posem per davant el futur del país ens en sortirem.
No dic pas que serà fàcil. Només dic que la força moral i política que el President de la Generalitat tindrà quan hagi de defensar la veu de Catalunya si al darrera hi som tots, serà imparable.
Deixeu-m’ho dir un cop més, per acabar: si avui Catalunya es pot plantejar anar més lluny, és gràcies a la vàlua i la solidesa del treball d’aquells que van fer possible, ara fa un quart de segle, que el nostre poble veiés satisfet el desig de tenir l’Estatut.
Moltes gràcies
