“Cada dia, persones d’arreu del món moren i resulten ferides per les bombes de dispersió. No podem reparar aquest sofriment però la productiva discussió que ha tingut lloc a Lima reforça la nostra creença que podem evitar futures morts i ferides i alleugerir el sofriment dels que ja estan patint” afirma Eugeni Barquero, responsable de campanyes de la Fundació per la Pau. “El fet que més de 70 països estiguin d’acord en l’elaboració d’un tractat només tres mesos després d’Oslo demostra que podem aconseguir un text que sigui realment efectiu, en un curt espai de temps”, afegeix Barquero.
Durant tres dies, Lima ha acollit representants de 70 països que han discutit sobre els elements substancials d’un nou tractat i s’han mostrat d’acord en la necessitat que inclogui obligacions per oferir assistència a les víctimes, netejar els terrenys contaminats, destruir estocs i proveir cooperació i assistència internacionals.
Aquesta ha estat la segona conferència en el procés internacional per prohibir les bombes de dispersió. La primera es va celebrar a Oslo, Noruega, el mes de febrer, on 46 països, entre els quals hi havia Espanya, es van comprometre en un nou instrument internacional per prohibir totes les bombes de dispersió que causen danys inacceptables als civils, que estes acabat l’any 2008. Entre els nous països que s’han sumat al procés a Lima hi ha Laos, el país més afectat del món per aquestes armes. Hongria ha anunciat una moratòria immediata, sumant-se així a àustria, Bòsnia Hercegovina i Noruega, que ja han renunciat a l’arma, i Bèlgica, que ja la va prohibir l’any 2006.
Els estats Africans han mostrat un compromís particularment actiu amb el nou tractat i Perú ha llançat una iniciativa regional per una Amèrica Llatina lliure de bombes de dispersió. El mapa de ruta de trobades també ha avançat molt amb l’anunci de Bèlgica i de Costa Rica de que acolliran trobades regionals per la preparació de la nova conferència internacional de Viena del desembre.
La Cluster Munition Coalition, de la qual és membre la Fundació per la Pau, va avisar abans de la conferència de Lima que certs països intentarien debilitar i alentir el futur tractat sobre bombes de dispersió. Països com Argentina, Austràlia, Finlàndia, França i Polònia volen que s’incloguin àmplies excepcions per permetre bombes de dispersió amb mecanismes autodestructius, tot i la clara evidència en conflictes recents a Iraq i al Líban que aquests mecanismes no funcionen. Altres països, com el Regne Unit i el Japó han pressionat perquè hi hagi un període de transició molt llarg en què les armes prohibides encara es puguin utilitzar. Tot i així, amb un ampli suport a un tractat exhaustiu i efectiu, que inclou més de 20 països, la CMC està satisfeta amb el progrés de les converses.
“Un petit grup de països que han anat a Lima estaven més interessats en protegir les seves obsoletes bombes de dispersió que en protegir civils. Estem contents de veure que els països amb un interès real en prohibir les bombes, han prevalgut” afirma Eugeni Barquero.
En aquest context, la Fundació per la Pau, continua demanant al govern Espanyol la seva implicació activa en aquest procés i, per tant, que doni passos per a la prohibició de l’ús, fabricació i emmagatzematge de les bombes de dispersió, tal i com ja han fat altres països del nostre entorn.
La conferència de Lima demostra que aquest nou procés compta amb el suport necessari i que és el moment oportú per negociar un tractat sobre aquestes armes abans que el problema tingui l’abast global de les mines antipersones. El procés s’emmiralla precisament en la campanya que va aconseguir la prohibició de les mines antipersones el 1997.
Les properes trobades internacionals seran a Viena, àustria, el desembre, a Wellington, Nova Zelanda, el febrer de 2008 i a Dublín, Irlanda, el maig de 2008.
–––––––––––––––––
Les bombes de dispersió són com uns contenidors que, una vegada llençats, dispersen centenars de petites submunicions sobre àmplies zones. Provoquen efectes indiscriminats en tota l’àrea causant la mort i ferint civils durant els atacs i deixen conseqüències humanitàries i de desenvolupament nefastes degut al gran nombre de munició que queda sense explotar després d’un conflicte.
Almenys 75 països en tot el món tenen estocs de bombes de dispersió, 34 han produït més de 210 tipus d’aquestes bombes que s’han usat en almenys 25 països.
El tema de les bombes de dispersió ha despertat d’interès públic recentment pel conflicte del Líban el 2006, quan Israel va llançar 4 milions de submunicions, de les quals una quarta part va quedar sense explotar. Les bombes també s’han usat en conflictes recents com el d’Afganistan, Kosovo i Iraq, on continuen destruint vides.
La Cluster Munition Coalition és una xarxa internacional de més de 200 organitzacions de la societat civil en 50 països, compromesa a aturar l’ús de les bombes de dispersió i a protegir els civils del seus efectes. Els membres de la xarxa CMC, entre els quals hi ha la Fundació per la Pau, treballen junts en una campanya internacional per demanant als governs que deixin d’usar aquestes bombes i que treballin per una llei internacional que les prohibeixi per sempre.
Fundació per la Pau
