En l’actualitat, la Comissió està regulada pel decret de refosa de lleis aprovat l’any 1991 que modificava la Llei de reorganització de la Comissió Jurídica Assessora de 1985. La seva funció, des del seu restabliment l’any 1978 com a alt òrgan del Govern, és controlar preventivament la legalitat de les disposicions de caràcter general i determinats actes de l’Administració de la Generalitat i de les administracions locals.
Una les novetats que introdueix el Projecte de llei rau en la seva composició, que passarà de 25 a 15 juristes per fer-la més àgil i operativa. Una altra mesura en aquest sentit farà que la Comissió Jurídica Assessora actuï només en comissió permanent. Per tant, deixarà de fer-ho també en Ple, com fins ara, perquè les competències que tenia en aquest segon cas eren molt reduïdes.
Amb l’aprovació del Projecte de llei, els supòsits en els que la Comissió ha de dictaminar preceptivament s’han ampliat als procediments d’elaboració de disposicions de caràcter general dictats en desplegament del dret comunitari, al recurs extraordinari de revisió, a la revisió d’ofici de les disposicions generals i als procediments de municipalització en règim de monopoli dels serveis. Així mateix, es preveu de manera clara i específica la necessitat de consulta de les administracions locals catalanes.
Així doncs, entre altres, correspondrà a la Comissió dictaminar preceptivament sobre els projectes de disposicions normatives que elabori el Govern en virtut de delegació legislativa i els projectes de reglaments o disposicions de caràcter general que es dictin en execució de les lleis o del dret comunitari i les seves modificacions.
També serà preceptiu el seu dictamen en aquells expedients de l’Administració de la Generalitat o de la local en què aquest sigui exigit per llei. Sobretot, referents a matèries com reclamacions administratives d’indemnització de danys i perjudicis d’import superior a 50 mil euros; en el recurs extraordinari de revisió, excepte en els casos de no admissió; en la revisió d’ofici d’actes nuls de ple dret o de disposicions administratives. També en la resolució i nul•litat de concessions i d’altres contractes administratius, en la creació de comarques i modificació de les demarcacions comarcals i de municipis de règim especial.
El Projecte de llei també amplia les competències de la Comissió en relació a l’elaboració d’informes no preceptius i preveu que es puguin sotmetre a la seva consideració qüestions no previstes. És a dir, plecs de clàusules administratives de contractació de caràcter tipus i procediments sancionadors d’especial rellevància.
Una altra de les novetats, per tal de dotar a la Comissió d’una major objectivitat i independència, és la regulació de les incompatibilitats dels seus membres. Així, el càrrec és incompatible, entre altres, amb el de diputat al Parlament de Catalunya i al Congrés dels Diputats, la de senador i la de regidor, el de membre del Consell Consultiu i del Tribunal Constitucional, Síndic de Greuges, o Defensor del Poble.
Finalment, i per tal de dotar-la d’una major transparència, la Comissió nomenarà per a l’elaboració dels dictàmens un ponent o ponents, el nom del qual haurà de figurar en el dictamen que hagi redactat.
Obres de millora a diversos punts de la xarxa viària de sis municipis per valor de 7,6 milions d’euros
El Govern té previst invertir 7.627.274 euros en obres de renovació i millora de diversos punts de la xarxa viària a un total de sis municipis: Cadaqués, Amposta, Lloret de Mar, Sils, Botarell i Vallcarca, i al terme municipal de Sitges. Aquestes intervencions, PER LES quals el Govern ha aprovat avui l’ocupació urgent dels béns que en queden afectats, comportaran una millora substancial per a la xarxa, el trànsit rodat i la seguretat dels usuaris.
El primer projecte afectarà el principal accés a Cadaqués, la carretera GI-614, un tram de 17 quilòmetres entre Roses i Cadaqués (Alt Empordà) en el qual s’hi preveu renovar el paviment, però també diverses millores per garantir la fluïdesa i la seguretat viària de la carretera. El pressupost és de 4.760.658 euros, i el termini d’execució, de nou mesos.
El segon projecte afectarà l’ordenació de la carretera C-12, Eix de l’Ebre, en el tram Amposta – Torre de la Càrrova – Amposta (Montsià), amb l’objectiu de millorar-ne la seguretat. En aquesta via s’hi farà un tercer carril central d’espera i, per millorar la intersecció, es construirà un nou pont de 17 metres de longitud sobre el canal. El pressupost de les obres és d’1.170.916 euros. El termini d’execució previst és de vuit mesos.
El tercer projecte afectarà la rotonda i ordenació dels accessos a la carretera GI-682, a Lloret de Mar (La Selva). El termini d’execució previst és de cinc mesos i el pressupost, de 621.485 euros. La rotonda se situarà en el punt de connexió amb la carretera GIV-6838, d’accés a l’ermita de Santa Cristina.
El quart projecte consisteix en l’ordenació d’accessos a la carretera C-63, a la travessera de Sils, també a La Selva. L’actuació prevista consisteix en la construcció d’una rotonda tancada on abans n’hi havia una de partida. El pressupost és de 598.235 euros, i el termini previst és de quatre mesos.
El cinquè projecte té com a objectiu la millora del camí existent entre la N-420 i Botarell (Baix Camp) que serveix com accés al Centre Comarcal de Gestió de Residus del Baix Camp, i que està molt deteriorat a causa d’uns esllavissaments que s’hi han produït. El pressupost de les obres és de 259.837 euros, i el termini d’execució de quatre mesos.
L’últim projecte millorarà els accessos del port de Vallcarca per la carretera C-31, Costes de Garraf, a Sitges (Garraf) amb la construcció d’un tercer carril central d’espera, d’uns 300 metres i una amplada de 3,5 metres. El pressupost és de 216.143 euros i el termini d’execució previst és de dos mesos.
Totes les obres estan en licitació. Està previst que se n’adjudiquin algunes al novembre, i d’altres a finals d’any, i que la construcció s’iniciï la primavera vinent.
Aprovats definitivament la delimitació d’espais PEIN
El Govern ha acordat aprovar definitivament la delimitació de dos plans especials d’interès natural (PEIN): el de la Faiada de Malpàs, serra de Sant Gervàs, Vall Alta de Serradell i Collegats, que afecta les comarques de l’Alta Ribagorça, el Pallars Jussà i el Pallars Sobirà, i en segon lloc, el de l’Alta Garrotxa.
El primer pla especial comprèn 6.128 hectàrees repartides entre els municipis del Pont de Suert, a la comarca de l’Alta Ribagorça, Tremp, Conca de Dalt i la Pobla de Segur, al Pallars Jussà, i Baix Pallars, al Pallars Sobirà. El segon delimita 32.686 hectàrees a Albanyà, Cabanelles, Maçanet de Cabrenys i Sant Llorenç de la Muga, a l’Alt Empordà; Beuda, la Vall de Bianya, Montagut, Sales de Llierca, Sant Joan les Fonts, a la Garrotxa; i Camprodon, al Ripollès.
En total, el Pla d’espais d’interès natural defineix i delimita actualment una xarxa de 145 espais naturals representatius de l’àmplia varietat d’ambients i formacions que es troben a Catalunya, des de l’alta muntanya a les planes litorals, i dels boscos eurosiberians als erms semidesèrtics. La superfície global acumulada d’aquests espais equival aproximadament al 21% del nostre territori.
Ajuts d’1,1 milions d’euros als Ajuntaments del Pont de Vilomara i els Hostalets de Pierola
El Govern ha acordat la concessió de subvencions directes, amb un total de 1.720.286 euros, a diversos ens locals, que s’insereixen en el Programa de gestió de residus municipals i en les previsions de la llei de finançament d’infraestructures de tractament de residus de l’any 2003. Els ens subvencionats són l’Ajuntament del Pont de Vilomara i Rocafort, l’Ajuntament dels Hostalets de Pierola, i el Consell Comarcal del Pallars Sobirà.
L’Ajuntament del Pont de Vilomara i Rocafort, i el d’Hostalets de Pierola han estat subvencionats amb 600.000 i 510.860 euros, respectivament. La primera actuació farà possible la instal•lació de plantes de tractament de residus, i la segona, d’un abocador de residus.
Ajut al Consell Comarcal del Pallars Sobirà
El Consell Comarcal del Pallars Sobirà, per la seva banda, en col•laboració amb l’Agència de Residus de Catalunya i la Diputació de Lleida durà endavant una millora d’infraestructures i equipaments de gestió de residus generats a la comarca. Els pressupost és de 3.047.130 euros, dels quals el 20%, és a dir, 609.426 euros, aniran a càrrec de l’Agència de Residus de Catalunya.
Nou impuls als Centres Integrals de Mercaderies de la Selva, El Camp de Tarragona, l’Empordà i el Penedès
El Govern ha autoritzat els representants de la Generalitat de Catalunya en els òrgans de govern del Centre Integral de Mercaderies i Activitats Logístiques, SA (CIMALSA) a formalitzar una operació de finançament de 20 milions d’euros.
Amb aquesta operació, juntament amb l’autoritzada el passat mes de juny, CIMALSA desenvoluparà els projectes en marxa que culminaran amb 4 nous Centres Integrals de Mercaderies; CIM la Selva, CIM el Camp, CIM l’Empordà, CIM el Penedès. Amb aquests 4 nous projectes, i juntament amb les centrals logístiques del Vallès i de Lleida (inaugurada enguany), Catalunya disposarà d’un total de 6 CIMS.
34 milions per a centres d’atenció primària i hospitals
El Govern ha acordat encarregar a l’empresa pública Gestió d’Infrastructures SA (GISA), per un import de 30.662.899, 36 €, diverses actuacions en centres d’atenció primària i hospitals. Així, es construiran els CAP de Mollerussa, Alcanar, Sant Feliu de Guíxols, Martorell, Santa Perpètua de Mogoda, Sant Quirze del Vallès, Montcada i Reixac, Rambla (Sabadell) i Roger de Flor (Barcelona) i el consultori de Bigues i Riells, i s’ampliarà el CAP de Sant Pere i Sant Pau de Tarragona. A més, s’emprendran actuacions a urgències i neonatologia de l’Hospital Materno Infantil de la Vall d’Hebron, i es remodelarà la quarta planta de l’Hospital de Traumatologia de la Vall d’Hebron.
El Govern, igualment, a proposta del conseller d’Economia i Finances, ha autoritzat al Departament de Salut 3.696.000 € per a despeses corresponents a diferents productes i serveis de l’Hospital Universitari Joan XXIII.
El Govern acorda celebrar el primer Congrés del Món Rural de Catalunya
El Govern ha acordat celebrar l’any 2006 el primer Congrés del Món Rural de Catalunya en el qual s’espera la participació i implicació de la societat en general i el món rural en particular. També s’ha acordat crear la Comissió organitzadora en què es pretén que les administracions i entitats públiques i privades implicades en la matèria tinguin una àmplia representació.
La iniciativa la va promoure la Taula de Concertació del Departament d’Agricultura, Ramaderia i Pesca que en base les valoracions de les noves tendències del sector va acordar instar el Govern a iniciar un procés obert i participatiu que hauria de cloure amb la realització del Congrés.
L’aprovació d’aquesta activitat respon a la necessitat d’adaptar la situació actual de l’agricultura i el món rural a les principals tendències d’evolució d’aquest àmbit, que aconsellen formular reflexions, aportacions i orientacions sobre un nou model de desenvolupament sostenible. Alhora respon a la demanda d’establir un diàleg entre el món rural i l’urbà que permeti conformar una política agrària adaptada a les necessitats de la societat catalana actual.
Així, el marc general en el qual s’haurà de desenvolupar l’activitat agrària en el futur està condicionat per l’augment previsible de la demanda d’aliments de qualitat, els quals s’hauran d’obtenir en condicions de sostenibilitat i dins d’un procés de reforma de la política agrària comunitària (PAC).
La Comissió organitzadora de l’acte estarà constituïda pel president de la Generalitat de Catalunya ocupant la Presidència d’Honor; el conseller d’Agricultura, Ramaderia i Pesca, en la Presidència i el director general de Desenvolupament Rural en la Vicepresidència.
Subvenció de 900.000 euros a les associacions de mares i pares per organitzar el servei d’acollida matinal d’infants
El Govern ha autoritzat la despesa de 900.000 euros per a la convocatòria de subvencions a les associacions de mares i pares d’alumnes per tal d’organitzar el servei d’acollida matinal. Aquest servei es facilitarà abans de l’inici de les activitats escolars de matí, en els centres docents sufragats amb fons públics de Catalunya que imparteixin l’educació infantil o primària, durant el curs escolar 2004-2005.
L’acollida d’infants fora de l’horari escolar té per objecte facilitar la conciliació de la vida familiar i laboral posant a disposició de les famílies uns espais, unes activitats i uns professionals responsables dels infants. Es troba particularment estesa en centres amb alumnat d’educació infantil i educació primària, i sovint són associacions de mares i pares d’alumnes qui l’organitzen.
Ajut de 1.300.000 euros a l’Ajuntament de Badia del Vallès, per prestar serveis municipals no obligatoris
El Govern ha acordat autoritzar al Departament de Governació i Administracions Públiques atorgar un ajut econòmic a l’Ajuntament de Badia del Vallès per un import de 1.300.000 €, per tal que l’Ajuntament pugui fer front a les activitats derivades de la prestació de serveis municipals no obligatoris.
L’any 1994 va ser creat per llei el municipi de Badia del Vallès. Fins aquell moment l’administració d’aquest polígon d’habitatges la duia a terme la Mancomunitat Intermunicipal Barberà del Vallès – Cerdanyola del Vallès (Ciutat Badia), que funcionava a la pràctica com un òrgan municipal. La Mancomunitat es feia càrrec del manteniment dels habitatges construïts, dotava Badia dels serveis que li mancaven i mantenia aquests serveis.
A partir de la creació de Badia del Vallès com a municipi, s’atribuïen a la Generalitat de Catalunya obligacions específiques per al finançament del nou municipi. Entre aquestes, s’establia l’assumpció, per un període de deu anys, que ara finalitza, dels serveis no obligatoris existents en el nucli de Badia i que prestava fins aquell moment l’esmentada Mancomunitat Intermunicipal.
El Govern ha acordat crear un programa de cooperació amb els petits municipis
El Govern ha considerat necessari crear un programa que tingui per objectiu cooperar amb els petits municipis i les zones deprimides, per tal de detectar les seves necessitats i poder trobar-ne les solucions convenients. A Catalunya existeixen 510 municipis de menys de 1000 habitants, situats en gran part en zones de muntanya o zones deprimides.
Les especials condicions que es donen en aquests municipis, tant pel que fa a les activitats econòmiques com en relació amb les infraestructures, l’accessibilitat, la climatologia i el nivell de prestació de serveis, fan que sigui necessari crear un programa, adscrit al Departament de Governació i Administracions Públiques, que es coordinarà amb els delegats del Govern, i que coordinarà les actuacions que s’hagin de dur a terme.
El Govern doblarà en quatre anys el nombre d’interns en règim de semillibertat controlats per sistemes telemàtics
El Departament de Justícia té previst doblar en quatre anys el nombre d’interns dels centres penitenciaris en règim de semillibertat que estan controlats per sistemes telemàtics i passar dels 90 que hi ha actualment a un total de 200 l’any 2008.
Per aquest motiu, el Govern, a proposta de la Conselleria d’Economia i Finances, ha aprovat una primera inversió pluriannual de 890.983 euros en els propers dos anys per poder anar incrementant progressivament el nombre d’interns classificats en tercer grau i de joves i menors sotmesos a mesures de permanència de cap de setmana a domicili que seran controlats mitjançant aquests sistemes.
El Departament de Justícia té encarregades les funcions de reeducació i reinserció social dels condemnats a penes privatives de llibertat, així com el control del compliment de les mesures penals alternatives imposades als joves.
El compliment de les penes privatives de llibertat es classifica en graus de tractament de manera que el tercer grau permet limitar el temps que l’intern ha de passar al centre penitenciari, concedint-li permisos setmanals o sortides diàries per anar a treballar amb pernoctació al centre.
Així, el vigent Reglament Penitenciari permet, als interns classificats en tercer grau de tractament, substituir la presència nocturna de l’intern per un sistema de control telemàtic que avisa dels seus moviments.
A més, el Departament de Justícia, a través de la Direcció General de Justícia Juvenil, ha de controlar el compliment de les mesures penals alternatives imposades pels jutges als menors, essent una de les mesures habitualment aplicades la permanència de cap de setmana en domicili. Per a la realització d’aquests controls es fa servir el control telemàtic de veu que ha demostrat la seva eficiència en la prova pilot efectuada per aquest Departament. Així mateix aquesta eina s’utilitzarà pel control i seguiment de la localització permanent.
Conveni amb la UOC per desenvolupar la segona fase del Projecte Internet Catalunya
El Govern ha aprovat el conveni de col•laboració entre la Generalitat de Catalunya i la Universitat Oberta de Catalunya (UOC) per desenvolupar la segona fase del Projecte Internet Catalunya (PIC), que comprendrà el període 2004-2006, i al qual la Generalitat hi destinarà 1.013.589 euros. D’altra banda, la mateixa quantitat hi serà aportada tant per l’Estat com per l’Ajuntament de Barcelona i per la Diputació de Barcelona. La iniciativa respon a una de les prioritats del Govern d’impulsar l’ús de les tecnologies de la informació i la comunicació en la societat catalana.
El Projecte Internet Catalunya és un programa de recerca interdisciplinari sobre la societat de la informació a Catalunya. El portarà a terme la unitat de la UOC “Internet Interdisciplinary Institute-IN3”, formada per un equip d’investigadors dirigits pel professor Manel Castells i per la professora Imma Tubella. El projecte també comptarà amb la col•laboració de diferents persones i entitats en les tasques d’enquesta i documentació.
Alhora, es constituirà un Comitè de Coordinació Interdepartamental integrat pels dos directors del projecte, un responsable de cada àrea del projecte i un representant dels departaments de Presidència, Economia i Finances, Educació, Salut, i Universitats, Recerca i Societat de la Informació (DURSI).
També es formarà una Comissió de Seguiment integrada per dos representats del DURSI, dos representants de la UOC i dos responsables del projecte per tal de fer un seguiment de la recerca realitzada, establir els nivells de relació i coordinar ambdues institucions en el desenvolupament del projecte.
El Govern subvenciona amb 1 milió d’euros la creació del Museu Olímpic de Barcelona
El Govern ha acordat subvencionar amb 1 milió d’euros l’Ajuntament de Barcelona per a la creació del Museu Olímpic de la ciutat, d’acord amb el conveni signat el novembre de 2003 entre el consistori i la Fundació Barcelona Olímpica. D’aquesta manera la Generalitat de Catalunya vol contribuir a finançar un projecte que reafirma la vocació esportiva de Barcelona i de Catalunya.
El Museu s’ubicarà a l’interior de l’Estadi Olímpic “Lluís Companys” i tindrà una superfície de 3.000 m2, distribuïts en 3 plantes. En el primer nivell hi haurà un auditori i un espai per a les exposicions temporals. La segona planta estarà dedicada als esportistes d’elit i el nivell inferior versarà exclusivament sobre els Jocs Olímpics de Barcelona.
Concurs públic per homologar les centrals de mitjans de la Generalitat
El Govern ha autoritzat el Departament de la Presidència a convocar un concurs públic per homologar les centrals de mitjans que realitzin la planificació, la mediació, la inserció i l’assessorament en la difusió de la publicitat institucional de la Generalitat. L’adjudicació del concurs serà vinculant per a tots els departaments i organismes de la Generalitat quan la quantia de les contractacions previstes superi els 12.020,24 euros.
Amb aquest acord es pretén donar a la publicitat institucional de la Generalitat una major coherència i un tractament integrat que garantirà la transparència i permetrà identificar millor tan l’emissor com el contingut del missatge. També es volen aconseguir unes millors condicions econòmiques en la contractació d’espais publicitaris i un millor servei en els mitjans de comunicació.
Segons l’acord aprovat avui, el Govern fa extensiu l’acord del mes de març a tots els organismes públics de la Generalitat que promoguin publicitat institucional. L’antic acord encomanava a la Direcció General de Difusió Corporativa, que depèn de la Secretaria de Comunicació, la supervisió, el disseny i la contractació de les campanyes de publicitat institucional que es realitzessin des dels departaments de la Generalitat, tot establint els criteris que havien d’observar a l’hora de realitzar qualsevol projecte de campanya de publicitat.
El nou acord també determina que la Secretaria de Comunicació, mitjançant la Direcció General de Difusió Corporativa, haurà de tenir un coneixement previ dels projectes de campanyes de publicitat institucional dels organismes vinculats a l’Administració catalana pel que fa a la creativitat, contingut i informació, i haurà de ser consultada en la definició dels plans de mitjans.
Actualment, la Secretaria de Comunicació té atribuïdes les funcions de coordinar la comunicació de l’acció de Govern, difondre i fer el seguiment informatiu de les seves activitats i coordinar la relació entre aquest i els mitjans de comunicació.
Nomenaments del Govern
Per al Departament de la Presidència, el Govern ha acordat nomenar Josefina Castellví i Piulachs, vicepresidenta del Consell Assessor per al Desenvolupament Sostenible.
Per al Departament de Política Territorial i Obres Públiques, el Govern ha acordat nomenar Manuel Royes Vila, vocal del Consell d’Administració de l’Autoritat Portuària de Barcelona.
Per a aquest mateix departament, el Govern ha acordat nomenar vocals del Consell d’Administració de l’Autoritat Portuària de Tarragona, Joaquim Coello Brufau, en representació de l’Administració General de l’Estat i Agustí Mallol Pons, en representació de l’Ajuntament de Tarragona.
Per al Departament d’Economia i Finances, el Govern ha acordat nomenar Martí Parellada i Sabata, president del Consell Català d’Estadística.
Per al Departament d’Educació, el Govern ha acordat nomenar com a membres suplents del Consell Català de Formació Professional, Adelina Cobos Caballero i Javier Martínez Martínez, en representació de les organitzacions sindicals que han obtingut la condició legal de més representatives.
Per al Departament de Salut, el Govern ha acordat nomenar Antoni Rodríguez i Ramos, conseller delegat de l’empresa pública Gestió i Prestació de Serveis de Salut i Francesc Moreu i Orobitg, conseller delegat de l’empresa pública Institut de Diagnòstic per la Imatge.
