Milions de persones de diferents nacionalitats, entre elles catalans, van ser assassinades, ja sigui per ser jueus, per ser gitanos, per la seva condició de discapacitats, d’homosexuals o per les seves idees polítiques. El poble jueu va patir un intent d’aniquilació sistemàtic com mai no s’ha conegut a la història, amb més de cinc milions de persones assassinades, és a dir, dues terceres parts dels jueus que vivien a Europa, com a culminació d’una tràgica història de persecucions. Una història d’antisemitisme que Europa no ha d’oblidar.
Catalunya no va ser aliena a aquesta tragèdia. Hem de recordar els més de 10.000 ciutadans espanyols i catalans que van patir els camps d’extermini o els treballs forçats, per la seva condició de resistents antifeixistes i per la complicitat del règim franquista amb les autoritats nazis. Després de la guerra, a diferència del que va succeir als deportats d’altres països d’Europa, van patir la indiferència i l’oblit. La memòria del seu patiment només ha pogut ser restablerta plenament d’ençà de la recuperació de la democràcia. El seu testimoni ha de ser conegut per les generacions més joves.
Malauradament, el record de l’Holocaust no ha impedit que en els darrers anys s’hagin produït crims contra la humanitat a Cambotja, els Balcans, Rwanda, i que els drets humans hagin estat i siguin vulnerats arreu del món. La memòria de l’Holocaust i dels genocidis produïts al llarg del s.XX ens han d’esperonar en la consecució d’un ordre mundial just, basat en el respecte als drets de les persones i dels pobles, com a fonament de la pau. La construcció d’una Europa unida es basa en la superació de la guerra, en el rebuig dels crims que s’han produït al llarg de la història, i en la recerca de la pau i la llibertat dels pobles.
La societat catalana ha expressat en nombroses ocasions aquest rebuig. Els drets humans, la solidaritat, el respecte pels pobles i la diversitat cultural, formen part dels valors fonamentals del nostre país. La memòria dels camps d’extermini, el coneixement de la història d’Europa, i de la nostra pròpia història, és un dret de la ciutadania i la millor eina per combatre el feixisme, la vulneració dels drets humans, l’antisemitisme i tota mena de racisme.
El Govern de la Generalitat té entre els seus objectius la recuperació de la memòria històrica. La voluntat de recordar el passat amb rigor és una garantia perquè mai més la guerra i el genocidi no es tornin a repetir.
El Govern de Catalunya s’adhereix al compromís, aprovat per la Unió Europea i les NNUU, d’establir el 27 de gener com a Dia de la Memòria de l’Holocaust i la Prevenció dels Crims contra la Humanitat. I manifesta el suport als actes de commemoració que es realitzaran fins al mes de maig, coincidint amb l’alliberament dels presos dels darrers camps de concentració i la fi de la Segona Guerra Mundial. I de forma especial coincidint amb els actes que se celebraran a Ravensbrück i Mautthausen, on van patir la deportació milers de catalans.
