Aquest projecte servirà per mesurar en temps real les precipitacions de tot el Planeta mitjançant una xarxa de satèl·lits, les dades dels quals seran validades a través de sis bases terrestres de tecnologia avançada, una de les quals estarà ubicada a Catalunya.
En la intervenció que ha fet el president Pujol també ha recordat el valor emblemàtic d’aquest servei ja als anys trenta, a la Generalitat republicana, i fins i tot a la Mancomunitat, perquè responia a la idea de mirar de fer coses amb un to d’una certa excel·lència, i ha remarcat la importància de la figura d’Eduard Fontseré, que en va ser el director quan el març de 1921 el Consell Permanent de la Mancomunitat va aprovar el decret de creació del Servei Meteorològic de Catalunya sota la dependència científica de l’Institut d’Estudis Catalans. Segons el president, “recuperar aquesta competència tenia un cert valor polític i simbòlic”.
Finalment, ha ressaltat la seva transcendència al món econòmic i ha explicat que la valoració d’aquesta ciència ha canviat molt no només pels progressos de la meteorologia, que la fan una ciència més segura, sinó també perquè la gent en té més necessitat i fins i tot és important de debò perquè per a una sèrie de gent en depèn fins i tot la seva vida.
Durant la visita també hi han estat presents el conseller de Medi Ambient en funcions, Ramon Espadaler, i el director general del Servei Meteorològic de Catalunya (SMC), Oriol Puig.
La Generalitat de Catalunya compta, a través del SMC, amb una àmplia xarxa de radars meteorològics, una densa xarxa d’estacions meteorològiques, una xarxa per a la detecció de les descàrregues elèctriques i altres eines de modelització, les quals es veuran alhora millorades gràcies a la participació en el programa de la NASA, un equipament tecnològic, que avui està reforçat amb el coneixement científic que aporten els investigadors en hidrometeorologia de la UPC, amb la qual el SMC té signat un conveni de col·laboració.
Catalunya és l’única candidata de la Península Ibèrica que ha optat a acollir una base terrestre de validació en temps real de la missió Global Precipitation Measurement, i és una de les quatre candidatures europees presentades, juntament amb la Gran Bretanya, Alemanya i Itàlia.
