La Direcció General de Mitjans i Serveis de Difusió Audiovisuals entén que la denegació no és encertada perquè, si bé, el jutge argumenta que la gestió, planificació i control de l’espai radioelèctric correspon a l’Administració de l’Estat, la Generalitat de Catalunya és competent per atorgar els títols habilitants i per tant, també és competent per sancionar quan s‘exerceix aquesta activitats sense autorització. El mateix jutge admet que les CCAA tenen potestats sancionadores en aspectes relacionats amb la concessió.
El principal motiu pel qual s’han incoat els cinc expedients sancionadors és la manca d’autorització administrativa per ocupar aquests canals. La denúncia d’interferències no era l’argument fonamental sinó una dada addicional per avançar el tancament de les emissions.
El Director general de Mitjans i Serveis de Difusió Audiovisuals ha mostrat la seva estranyesa pel fet que la sentència faci referència a la llibertat d’expressió, precisament en el cas d’uns canals que bàsicament emeten concursos fraudulents, continguts pornogràfics i esoterisme.
El Govern de la Generalitat estudia la possibilitat d’interposar un recurs d’apel·lació contra aquesta sentència.
